@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

Cambia antes de que te cambien... Decía la película aquella tarde noche finisecular... y ese lema lo he repetido miles de veces, muchas veces sin comprenderlo enteramente, aunque a la vez vaya cambiando de significado según el contexto en el que la digas...  Seguras en la inseguridad constante... Lo único seguro es el cambio... Las lesbianas nos hemos acostumbrado a que todo sea inestable e inseguro, que todo se pueda romper o devanecer en cualquier instante, todo es un trabajo estable, una pareja, una amistad de valor... vivir en el caos seguro y constante, en el ámbito sentimental, laboral, de amistades, un día una chica puede ser tu gran amiga aliada y al día siguiente se lía con tu ex tóxica. Todas estamos bailando sobre tablas mojadas en medio de tormentas en el mar, esperando el tsunami que nos ahogue, y en época de crisis, más: no saber si vas a poder pagar el alquiler este mes, cada mes, durante veinte años, te hace vulnerable y arrimarte a cualquier puerto aunque sea nausebund

un cuento cada día: amor amar *cada una aceptamos el amor que creemos mereceer... (deseos... hacer que cada día cuente,  por si no quedasen muchos más... carpe diem... la melancolía forma parte de mi carácter no quiero perder más días,  pero se pierden igual... no quiero más esperas,  pero espero igual... *aprender a disfrutar*... entender... luna perdida... sin intuición... aprender a convivir a existir a respirar... a dormir... a pesar.. de las noticias tristes... de los sueños pesadilla... de las horas perdidas apuntes de realidad... ¿quién se atreve a meterse en el mar? (escuchar) cuidar el resultado.. el proceso creativo... todo vale si lo muestras con valor.. si lo cuidas... slow love.. slow live.. tortuga veloz... mimar... anarcoternura... love revolution... quedarse hablar mirar amor, amar... es de valientes... no se trata de competir,  de parecer ser mejor... sino de ser  más profunda...  y real humilde tangible... humana... amor que sana... no es cantidad, es calidad... (*el

  *Somos espejos de las demás personas? descifrar lo que no entendemos en el rostro de las demás personas,  es ese error o falta de información,  el misterio, que me lleva a acercarme... a comunicar... compartir... hemos construido nuestros símbolos y modelos de vida en base a simbolos y modelos falsos... todo se derrumba... las religiones que conocemos se basan en mitos que fueron transcritos y manipulados según los intereses de algunos...  pero ¿porqué denigrar a la mujer? es la disforia de reconocerte  en ti misma en las demás personas... en el paso del tiempo... tienes miedo de verte? de reconocerte? *marte podría ser artemisa, la mujer cazadora. (cuando ves mis canas  piensas que mi corazón nunca ha latido por amor... pero los simbolos ya eran otros hace más de 3000 mil años... ni marte era un cazador... ni neptuno era dios del mar... ya que esas ideas son símbolos manipulados de una misma deidad  en su momento  con forma de mujer virgen, pura,  que dominaba  la naturaleza... anim

 *existeix la lluna quan no la mirem? aquest dilluns 16 de maig succeix un eclipsi total de Lluna... així que per uns moments mirarem al cel i no veurem la Lluna encara qui hi sigui... (el primer dels dos eclipsis totals de Lluna del 2022, un segon eclipsi es produirà el 8 de novembre del 2022... diuen també que si no veïem les coses no patim... “Ojos que no ven, corazón que no siente”... ulls que no veuen, cor que no sent... ara em vénen al cap les braves del bar Tomàs... si les visualitzo sento gana... si no, per que mai he anat i no les he tastat, no... o potser me les puc imaginar... s'ajunten la gana i les ganes de menjar... o el gat de Schrödinger és també alguna cosa semblant, no sabem si el gat és viu o mort quan està dins de la capsa, si la mirem i obrim, la capsa, veurem una de les dues opcions... i la fisica quàntica diu que les dues opcions coexisteixen alhora... diuen que la gent piscis, o la resta de gent en època piscis, es perd però no es troba... com quan perdem al

 Esa es la premisa... confiar en mi misma, ponerme en valor! 33  3, 6, 9 TRANSMUTAR ENERGÍA EN ACCIONES POSITIVAS PARA EL BIEN COMÚN, SIN ESPERAR NADA A CAMBIO WIN WIN Gaudí, Tesla, Da Vinci, Dante, Vitruvio, etc.... El cuadrado mágico de la Sagrada Familia Un cuadrado mágico consiste en la disposición de un conjunto de números en una matriz o en un cuadrado de manera que la suma de todos sus elementos (en columnas, filas o diagonales) sea siempre constante, es decir, la misma. Al valor resultante de la suma se le conoce por Constante mágica. En la Sagrada Familia encontramos un ejemplo de cuadrado mágico. Está situado en la fachada de la pasión y es obra del Josep María Subirach. Se trata de un cuadrado de orden 4: 4 filas y 4 columnas. Su constante mágica es el 33, la edad de Jesucristo antes de su muerte. También, según algunos expertos, el uso del 33 puede querer indicar que Gaudí perteneció a la masonería (pues 33 son los grados tradicionales de la masonería), pero esta relación n

*la comunicació és la clau  la bona comunicació és la clau de tot,  la comunicació és la clau de tot,  la bona comunicació de la clau de la pau... i la mala comunicació la clau de que existeixen les relacions entre persones... la comunicació neix i evoluciona en espiral... existeix la comunicació interna, amb nosaltres mateixes, i la que hi ha amb les persones de l'exterior de la nostra ment... l'astròleg i fisic diu q el feixisme ve de gent amb pocs recursos intel·lectuals i pobres, si, però crec que en realitat està en qui te el poder (molts rics i amb recursos de tota mena) que volen mantenir els seus privilegis a costa dels pobres (que som els seus esclaus) i simplifiquen el discurs oferint solucions que semblen més pràctiques i tothom entén... i per això els voten... la qüestió seria fer fàcils d'entendre i aplicar les solucions alternatives proposades per l'alternativa democràtica... la clau és aprendre a comunicar millor les idees per fer-les factibles la felicit

 *busco la meva llauna de sopa tomaquet campbell... potser la meva llauna de sopa de tomaquet Campbell és la noia blava... potser la meva obra que més es podria aproximar... (em considero artista, humil, pero artista; considero artistes a gairebé a tothom que conec, pero a mi també, per que dibuixo i faig obres d'art, d'art menor potser, encara que no busco la gran "obra d'art", ni trencat cap ordre o model, ni tan sols experimentar... només busco expressar-me i canalitzar energies, emocions; per a mi dibuixar i crear, escriure, fer fotos o videos, més o menys bones, només es una via d'escapament, de conexió amb la natura, el temps... inclús per poder entendre potser una mica més la realitat, l'existencia i les conexions humanes, el sentit, el caos... la serendipia... Quan veus l'obra d'un artista o un documental de la seva vida, o llegeixes un llibre, sempre penses en les teves creacions, i ni molt menys per comparar-te ni res semblant... només pe

london hat girl* *sembla que tot vulgui quadrar per trobar-te... trobar-nos... trocets de coses que em recorden a tu escampades pels recons més inesperats... (les coses et trien a tu? o només veïem el que volem veure?... debats de pensament... tan fàcil, tan senzill... la felicitat és un art,  l'art de ser feliç... si vols ser feliç ho ets i ja està... la felicitat està en els petits detalls ordinaris on aguarda el diable... el secret de la felicitat és no buscar-la,  deixar-la que et trobi a tu... fluïr, deixar que succeixi... el secret de la felicitat és trobar algú amb el mateix gust musical... per que si li dediques una cançó... sent alguna cosa semblat al que tu sents, o penses que sents, sent ... (als matins despertar a poc a poc... amb tot el temps del món... mirar al cel, respirar, veure i sentir ocellets, les branques dels arbres ballant al so de la brisa de mar... i res més... quan veus el fil de llum que et guia,  després de molt de tems de no veure-hi clar... potser és

 killevipen! potser él l'aire enverinat d'aquest apocalipsi lent... de calima sahariana... que va arribant poc a poc...  però intensa obre les finestres i ventl.la la pols... refresca... intensifica la respiració... de vegades penso... que sembla la tempesta perfecta, tant que espanta!... però va ser una una tempesta sense trons ni llamps...  romàntica... de manual... em vas salvar.. ofegada... saturada de tanta aigua... literal... (sota la pluja, no es veuen les llagrimes... que no surten... estem al temps de "neptú"...  el déu de l'aigua i les emocions... com a la cançó de mecano ara mullo les magdalenes en el cafè... seguint el sol... el fil que s'entreveu al vanila sky... si dic killevipen 3 cops potser apareguis... i la sorpresa es reverteix... nevermind... creu que si, crea "si"... aquest mati ho he "cregut" i pensat... he après aquests dies el sentit real del concepte "record" com un "token" d'NFT... vas dir l

*alimentació de relacions, dels contactes... nodrir... només és dijous o ja és dijous... busco el teu sobrenom i surten milions de persones amb el mateix nom, inclós una persona paral.lela... i cada cop que tiro del fil surten mil espurnes... milions de dades, información nova interessant per absorvir... (i no hi ha tant de temps ni tanta vida per abarcar-ho tot... i sembla que em "nodreix"... veus que xiuxiuejen... al cantar i fan pessigolles suaus...  a la comisura entre la orella i els cabells i el coll... compartir, comunitat... crear-la, conectar-te...  sentir que formem part d'un tot... somiar en gran "in the sun"... també vénen records d'aquests que tenim amagats al cap,  que si es desvelen es trenquen com boles de vidre lleuger gegants negres, si les obres surt el fum... la pols de no mirar-los... a poc a poc... han pogut amb mi...  els cascs...  sembla què faig en cada moment... com al somni apareix la teva cara al racó de l'armari a dalt de tot

what is love? Independencia.... *fa uns dies que em fixo en dones d'una certa edat... fa temps en realitat, i al menys he après... que hi ha una vida per endavant... la societat ens caduca... i sembla que... en realitat, només tot acaba de començar... ja m'ho deia la Virginia Blanes al seus videos del cor del dragó... fa ja 7 anys...o 9... i jo fa un any també vaig buscar aixopluc en alguna cosa inesperada a la xarxa d'egos... a través d'aquella que diu estar mig viva...  i també vaig veure un color llampant... diferent... o ja hi erets? ets la motomami? tot hem ressona... primavera power... en guerra, batalles... mai donguis una batalla per perduda... no m'agrada que la paraula "doncs" tingui una "c" al mig i la trec... trenc d'alba... Alba... i serem records perduts al vent... http://lutxana-poesia.blogspot.com/2019/12/carpe-diem.html l'alcina... els arbres... el dia abans de l'últim dia, darrrer... begin again Alison... de que vols

  (lo que me da suerte y lo que no... *antes pensaba que escribir aquí me daba mala suerte... y fumar... y no dejar nada usado en los lugares a los que quiero volver... dicen que las corazonadas o las señales de la intuición te hacen sentir paz, te liberan... y que si te aturden o te generan ansiedad, son obsesiones... he dejado de fumar y no pasa nada... he tirado todo lo usado... vuelvo a escribir aquí... lo que no tenía que suceder no sucedió, y mejor que mejor... ahora pienso y creo... el caos es inaudito, tanta guerra, tanta arma... cuánta guerra... decía Mercè Rodoreda... dicen que los sueños de estas noches son cruciales... que se aparecen ideas y presagios de la nueva ola que está por llegar... hoy he soñado que mi yaya se había muerto y habían pasado quizás un par de días, salía en el diario que leía antes cuando iba a comer tallarines chinos de arroz al bar yon de urgell... ahora me porto bien... disciplina, orden, control, detox... gin tonics... para sanar el alma... gin ton

wu wei, l'art asiàtics de fer no fer...  *nous desitjos... enrenou, dia 9...  noves maneres de sobreviure... encen la flama...  passions... què t'equilibra l'energia? crear noves situacions... cercar aliades... gent com jo, com tú... noves ilusions... de 9*** gent que et dóngui seguretat i tranquilitat, vibrar bé, en positiu... conectar amb el dharma... (ella te 5 comptes de Tik tok, ara estudia els pingüins... son una altre espècie... generació Z, sagna igual, però creix amb pell i ulls de mel de serp encara... encantadora... valorar-me... quant valc? quant val la pau? per quants diners podriem comprar a tots els exercits per que deposessin les armes? "el rayo vengador"... les formigues voladores, les abelles... carpe diem, no expectations, freedom... dubtes... magia... uranades... boira...  podem parlar del que vulguis, com vulguis... de lavanda russa...o la tortilla russa... no busquis... amor propi... rodolí... energia volàtil...  virtual... intagible... conse

*esclata-la, fer-la petar... ell és hereu de Rasputin, vol passar a la historia... barrejar realitat i ficció... diu una noia al Twitter que si hagués sigut lesbiana seria més feliç i jo li dic que si jo hagués sigut hetero segur que no hauria sigut més feliç... ser o no ser, aquesta és la qüestió... i si la mare Russia no és tan mare? i si és més Ucraïna, i si tots estan dividits i radicalitzats... ningú s'enten... total estan en crisi... al poder des de 1998... tota la meva vida conscient més o menys, ell segueix al "poder"... una vida perduda... si jo fos ell ara mateix pensaria què coi he fet amb la meva vida, com l'he desperdiciat... i no és com fer-ho, perfecte més o menys, la qüestió és fer-ho de veritat... i amb el temps veus que tot va ser ideal... com havia de ser per arrivar a aquest moment... la meva Tortilla Russa o truita russa... hi ha la tortilla francesa... la de patates... després la ruleta, el joc de dol a mort... tu tries arma... la clau és dispara

  *si no sabes por dónde es dibuja y/o escribe... Soluciones, si no sabes por dónde es dibuja o escribe... la solución es crear, creer... las vikingas sobreviven... fui a buscar agua y diluvió... quería escribir algo y se me olvida... estamos hartas de series americanas, de música americana... de historias de amor americanas, made in hollywood... incluso de series con personajes queer estigmatizados, ejemplo, modelo, muñecas de patrón recortadas, con 12 complementos: gato, moto, pelo corto, botas, calzoncillos en vez de bragas, anillos en los pulgares... nunca sabes hacía dónde o cuándo andar... le dije al mountruo que lo amaba y desapareció... busqué la paz... y vinieron tormentas secas, sin agua, sin piel... quiero tocarla, me chafa el hígado, pancreas y  la vesícula... Le llaman flojera... quizás no debería escribir aquí este no es lugar ni el sitio... de las palabras perdidas... (lo que le diría a mi psicóloga...pero no se lo digo porque no tengo dinero para pagarme una terapia, o