He somiat que era, succeïa, i era bo, de debó, potser no tant tant com imaginava, peró igualmente genial. Ara llença llágrimes que asseca rápid la seva pell tostada. És preciosa peró és a una trampa. He somiat que t´ envàs, per un altre camí. Ara plora. No sap com raja l´ ànima de la ceguessa, bec i,vec, el futur i intento nedar cap una petita illa que veig de reull allá...estic nua, noto la seva escalfor des d' aquella nit del toc de ma, la va anar a lliurar.. La pols d´ estrelles va invair el meu cor.. Amb tanta intensitat com sempre, com mai... ... vaig notar de nou els meus bategs, i vaig enrecordarme on tinc situat el cor al pit.. Estic nedant cap a una illa solitària i desconeguda, però lliure de les normes de la casa de la sidra... veig els taurons que s´ apropen.. Potser podries venir a buscarme.. O potser vols un procés vols veurem patir si cal... Seguint les no...