Passa al contingut principal

existeix la lluna quan no la mirem?

 *existeix la lluna quan no la mirem?



aquest dilluns 16 de maig succeix un eclipsi total de Lluna...
així que per uns moments mirarem al cel i no veurem la Lluna encara qui hi sigui...

(el primer dels dos eclipsis totals de Lluna del 2022, un segon eclipsi es produirà el 8 de novembre del 2022...

diuen també que si no veïem les coses no patim...
“Ojos que no ven, corazón que no siente”...
ulls que no veuen, cor que no sent...

ara em vénen al cap les braves del bar Tomàs...
si les visualitzo sento gana...
si no, per que mai he anat i no les he tastat, no... o potser me les puc imaginar...
s'ajunten la gana i les ganes de menjar...

o el gat de Schrödinger és també alguna cosa semblant, no sabem si el gat és viu o mort quan està dins de la capsa, si la mirem i obrim, la capsa, veurem una de les dues opcions... i la fisica quàntica diu que les dues opcions coexisteixen alhora...

diuen que la gent piscis, o la resta de gent en època piscis, es perd però no es troba...
com quan perdem alguna cosa per casa, sabem que existeix però en realitat no podem saber-ho per que no la veïem (aquests dies no se on para una gorra que tinc fa gairebé 20 anys i sempre faig servir per controlar el meu serrell al passejar els gossos o estar per casa...

o com els mitjons a la rentadora, desapareixen misteriosament, en realitat diuem que és el filtre de la rentadora, que de vegades al centrifugar els engoleix...

energía d'acció... 

si algú et pregunta com estàs vol explicar ellx com està...

psicologia bàsica, com saber que lo més senzill, lo que aporta "pau" i tranquil.litat sol tenir més èxit que allò que comporta problemes, al nostre cervell li agraden els dilemes més que res, però també prefereix la zona de confort, estar segura al mateix lloc encara que suposi una situació tòxica i no et deixi anar endavant... 

pensar les coses abans de dir-les... existeixen dos universos paral.lels, un amb allò dit i un amb el silenci...

totes som una artista chamànica transcendent...  creixement i creació...

totes transformem les coses dolentes en or...
som alquimistes...
som persones sanadores...
som miralls dons...
som el reflex per l'altre per que vegi on ha de sanar i 
reconeixer la seva propia essència i fer el seu propi camí 
cap a la seva llibertat...

només la lluna ens guia, la intuició...
que encara que no sigui tangible, ni segura, i falli de tant en tant, és la nostra millor arma...
és el nostre super poder...

confia en la lluna, en la teva intuició, conectact amb allò sagrat, la naturalessa pròpia... el dharma... crea, creu, inspira... transforma...

hi haurà guerra fins que els soldats acceptin diners a canvi de matar... 

mentres hi hagin mercenaris...
mentres hi hagi gent sense cor...
que cobri per matar...

el cafè és tan barat per la ma d'obra barata...

l'eclipsi porta canvis quàntics... no te per què ser apocaliptic...
només que els politics han de deixar de robar i començar a fer bé la seva feina...
que les empreses i marques han de deixar de vendre fum i fer bé les coses...

per què si fas sabates no les fas bé, boniques, a bé de preu, i còmodes!!! i amb un bon servei d'atenció al client?

per què si tens un restaurant no fas bo el menjar i el cafè? costa igual fer-ho bé que malament...


comprar Twitter per rentar-te la cara?


fer videos on surts amb fotos de dones feministes no et fa feminista, es diu Purplewashing...


fer-ho bé i fer-ho saber... i tot rutlla de forma orgànica...


filosofia win win... 

tothom guanyem, el planeta, les persones, etc...

hem de donar-li la volta a la truita...
encara que no veïem directament la merda, 
sabem que hi és i on... i qui la remena...

sabem qui paga sobresous als polítics europeus per no fer energies renovables i no necessitar energias com el gas d'altres...

sabem per què fan pisos als barris plens de pisos buits en comptes de fer espais verds... perquè fan pisos sense balcons?

SIGNA PER SALVAR UN EDIFICI HISTÒRIC I FER UN PARC VERD


per què s'ha de pagar per estudiar a la universitat pública?


la desigualtat persisteix i existeix...


@lutxana 
09522



PD.

com segrestar autobusos per tenir autobusos i desigualtats socials actuales a Barcelona 

Argumenta BCN. Quan les que ningú s'ho espera prenen la paraula
Ponència de Brigitte Vasallo, investigadora en la diferència sexual i la construcció nacional, i Amparo Iturriaga, presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes.


videos de ciència i astrologia:
José Millán, astrología eclipse 16 mayo 2022

Multivers, multiunivers...



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega