*busco la meva llauna de sopa tomaquet campbell...
potser la meva llauna de sopa de tomaquet Campbell és la noia blava... potser la meva obra que més es podria aproximar...
(em considero artista, humil, pero artista; considero artistes a gairebé a tothom que conec, pero a mi també, per que dibuixo i faig obres d'art, d'art menor potser, encara que no busco la gran "obra d'art", ni trencat cap ordre o model, ni tan sols experimentar... només busco expressar-me i canalitzar energies, emocions; per a mi dibuixar i crear, escriure, fer fotos o videos, més o menys bones, només es una via d'escapament, de conexió amb la natura, el temps... inclús per poder entendre potser una mica més la realitat, l'existencia i les conexions humanes, el sentit, el caos... la serendipia...
Quan veus l'obra d'un artista o un documental de la seva vida, o llegeixes un llibre, sempre penses en les teves creacions, i ni molt menys per comparar-te ni res semblant... només per que et sents a la pell de la persona que crea, que te aquesta revelació de dir o pensar vaig a fer alguna cosa amb un foli en blanc...
al veure el documental dels diaris d'Andy Warhol contactes amb aquesta part de tu mateixa... de l'artista per amor a l'art, humil, amb aquesta mirada o sensibilitat de veure les coses i fer-les passar per aquest filtre o liquadora... de tinta, o paraules... o el que sorgeixi... si és un col.lage, per exemple...
Andy Warhol va pintar una llauna de Sopa de tomàquet Campbell que va ser la seva obra mestre, la que el va conduïr a la fama...
durant tota la seva vida el van recordar per la llauna de Sopa Campbell..
és la seva obra més valuosa...
Pot de sopa de tomàquet Campbell's (1962) d'Andy Warhol
Fins aleshores havia treballat com a dissenyador en diverses agencies de comunicació...
Andy Warhol converteix en motiu principal de l'obra un element molt quotidià amb l'objectiu de desmitificar l'art, seguint les passes d'artistes com Marcel Duchamp, que va fer d'un urinari una obra d'art...
Fontaine (La font, art trobat, 1917) de Marcel Duchamp
D'aquesta manera, trobem la reproducció serigràfica d'una llauna de sopa de tomàquet Campbell's, la favorita de Warhol, representada en perspectiva sobre un fons neutre que ressalta el seu contorn, evitant que altres elements distreguin la mirada de l'espectador de la llauna, encimbellada com a epitafi a l'art o monument al no-res.
l'error és el principal motivador de la comunicació, la gent pensa q la motivació de la vida és ser feliç i jo crec q és no tornar a equivocar-se o evitar l'error comés...
si hi ha gent que necessitem pastanagues...
El 1942 va morir el pare d'Andy Warhol després d'estar tres anys prostrat al llit per culpa d'una aigua emmetzinada. Aquest fet va agafar Andy en plena adolescència, mentre acabava els seus estudis a l'institut Schenley. Un cop graduat, va decidir estudiar art comercial a l'Institut de Tecnologia de Carniege, on faria estudis de disseny amb una formació artística poc convencional. Durant els anys 1948 i 1949 va aconseguir el seu primer treball per pintar uns fons d'aparador dels magatzems Joseph Home. Va ser el març de 1949 quan va presentar per a una exposició col·lectiva de Pittsburgh la seva primera pintura en la qual es mostrava un nen amb un dit al nas, molt influïda per George Grosz, el qual es trobava entre els membres del jurat. Malgrat que Grosz es va posar a favor d'Andy, l'obra va ser rebutjada i acabà sent presentada en una exposició alternativa. Després de graduar-se, el 1949 es va mudar a Nova York i va començar una reeixida carrera com il·lustrador publicitari i de revistes com Vogue, Harper's Bazaar i The New Yorker, aconseguint d'aquesta manera una estabilitat econòmica. És a partir d'aquest moment que adopta el nom d'Andy Warhol.
Durant els anys 50 es va fer famós gràcies als seus dibuixos de sabates.
Així és com les sabates es converteixen en el motiu més famós de la seva obra inicial.
Apareixen per primer cop al llibre A la Recherche du Shoe perdu el 1955. Durant uns anys va estar realitzant diverses sèries sobre aquest mateix tema. Una de les més conegudes va ser la de les Sabates daurades, realitzades amb collages amb pa d'or i que estaven dedicades a personatges famosos i estrelles de cinema, com ara Judy Garland i Elvis Presley.[8] Alguns d'aquests dibuixos encara es poden veure a la Bodley Gallery de Nova York. Durant aquesta època, RCA Records va contractar Warhol com a freelance per a dissenyar alguna de les portades dels seus vinils.[9] Però, sobretot, destaca la seva primera exposició individual a una galeria de Nova York el 1952: «Andy Warhol: Cinquanta dibuixos basats en els escrits de Truman Capote».
Revelen que Abramovich (Chealsea) i dos negociadors d'Ucraïna haurien estat emmetzinats...
Segons The Wall Street Journal, l'empresari rus i dos alts membres de la delegació ucraïnesa haurien tingut vermellor als ulls, llagrimeig constant i descamació de la pell...
(això és el que li passa a en Cruanyes, presentador de les noticies a la televisió durant tota la pandèmia, quan llegeix el telepronter...
Arran dels errors, al temari del curs o dels seus errors fent els exercicis, els/les meus/ves alumnes/as contacten amb mi... sinó potser gairebé no seria necessària...
la comunicació ni la meva presència...
En Warhol va fer de l'error un art... l'art pop... l'art de la repetició en cadena, l'art industrial...
Un dia passejant amb una amiga li vaig explicar que la portada del disc The Velvet Underground and Nico és un "plàtan industrial".
https://en.wikipedia.org/wiki/The_Velvet_Underground_%26_Nico
Duchamp va fer de l'ordinari alguna cosa extraordinaria... un urinari pot ser una obra d'art... segons l'espai i la ubicació...
En el moment de l'exposició el 9 de juliol al 1962 no va tenir molta repercusió, pero es considera el moment en que va néixer l'Art Pop.
Al 1996 vaiga anar amb l'Institut a la expo d'Andy Warhol a Barcelona (a la Fundació Joan Miró) i vaig comprar un poster de la Marilyn en blanc i negre.
Comentaris