Passa al contingut principal

la comunicació és la clau


*la comunicació és la clau 

la bona comunicació és la clau de tot, 

la comunicació és la clau de tot, 

la bona comunicació de la clau de la pau...

i la mala comunicació la clau de que existeixen les relacions entre persones...

la comunicació neix i evoluciona en espiral...

existeix la comunicació interna, amb nosaltres mateixes, i la que hi ha amb les persones de l'exterior de la nostra ment...

l'astròleg i fisic diu q el feixisme ve de gent amb pocs recursos intel·lectuals i pobres, si, però crec que en realitat està en qui te el poder (molts rics i amb recursos de tota mena) que volen mantenir els seus privilegis a costa dels pobres (que som els seus esclaus) i simplifiquen el discurs oferint solucions que semblen més pràctiques i tothom entén... i per això els voten... la qüestió seria fer fàcils d'entendre i aplicar les solucions alternatives proposades per l'alternativa democràtica...


la clau és aprendre a comunicar millor les idees per fer-les factibles

la felicitat requereix valentia...

paciència, transitar les emocions, vaig habitar la tristesa...

com em connecto amb la joia interna de gratitud amb la vida... 

estat de benestar, veure més enllà, estat de pau...

la comunicació fluctua, flueix, en espiral, com tot...

com els liquids, com les relacions, la violència i l'energia de l'Univers, com el ball dels estels...


*L'estima sense limits i la vida sense pors…
fer extraordinari allò ordinari…
salvar espais i ànimes…
transformar, crear. inspirar…

Expresar sentiments amb espontaneïtat…
els teus ulls com si fosin meus…
carambola…

alliberar amb cor...

les barcelones, 

son nostres...

fem-les brillar...


a què renuncies si res és meu?

renunciem a la vida, a viure la vida, compartir moments...

renunciem a allò que el nostre "ego" interpreta...

dogmes, creences, mandats, sistemes...

la solitud...


renunciem a improvitzar...

a escriure amb llibertat...

a seguir les normes...

coherents...


espais... 

els nostres recursos interns originals...


compartir cada dia info del teu sector

com les pedres

tornada als orígens

2017

confia

una cosa transcendent

l'essencial que tenim

original

espurna

connectar

esperit

ànima

part del tot energia entendre tot

connexió wifi amb l'univers

gratitud

reconciliació amb la vida

inspirar

abundància infinita

no depenguis del material

connexió amb la font

por de brillar de reconèixer el nostre poder immens cada trobada casual és una cita amb el destí


temporada d'eclipsis

transformacions clau en permamente evolució a través dels nostres vincles miralls dels nostres punts i valors a desenvolupar...


*

JUD 270422

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega