Passa al contingut principal

Tortilla Russa

*esclata-la, fer-la petar...

ell és hereu de Rasputin, vol passar a la historia...

barrejar realitat i ficció...

diu una noia al Twitter que si hagués sigut lesbiana seria més feliç i jo li dic que si jo hagués sigut hetero segur que no hauria sigut més feliç...

ser o no ser, aquesta és la qüestió...

i si la mare Russia no és tan mare?

i si és més Ucraïna, i si tots estan dividits i radicalitzats... ningú s'enten... total estan en crisi...

al poder des de 1998...

tota la meva vida conscient més o menys, ell segueix al "poder"...

una vida perduda...

si jo fos ell ara mateix pensaria què coi he fet amb la meva vida, com l'he desperdiciat...

i no és com fer-ho, perfecte més o menys, la qüestió és fer-ho de veritat... i amb el temps veus que tot va ser ideal... com havia de ser per arrivar a aquest moment...

la meva Tortilla Russa o truita russa...

hi ha la tortilla francesa... la de patates... després la ruleta, el joc de dol a mort...

tu tries arma... la clau és disparar a qui et dóna l'arma...

triar a qui no et fa triar...

buscar recursos propis...

la historia està escrita igual, però no als diaris, no als llibres de les editorials... ni a les series o pelis de commodities estil americana...

la verdadera historia està escrita amb faltes ortogràfiques, barrejant idiomes i pensaments reals amb imaginaris...

de que va el teu llibre? d'una historia que podia haver passat...

tot sembla tenir un sentit... magica...

però ara tot canvia, els simbols, les paraules, els significats, les identitats... i sempre han estat en joc, només que ara els esclaus adoctrinats es fixen, com amb el "poliamor"...

 la Virginia Blanes quan va arribar la crisi deia que ella no volia sentir a parlar de la crisis...

que anava a un bar on deie a la porta en un cartell "prohibit parlar de la crisi"...

amb el covid no ha dir gaire... només que millor no fer-nos la victima... si no et cuides tu el te cos i ment i ànima ningú no et cuidarà...

hi ha gent més feble que deseguida cau en braços feréstecs amb tal de mantenir-se amb un fil de vida abans de desapareixer... buscant a la nit... 

aquest darrer any he vist les clavegueres de la nit de la ciutat i he vist que no fa tanta gràcia, la gent es fot merda... jo no en tinc idea... però et deixen deprimit i després et droguen.... sol passar des de fa milenis...

suportar els silencis i les absencies, creuret una alien... 

vagabundejar per les voreres... de tornada, rewind.... reborn...

centrat en el pas a pas, cada pas... asaboreix, pensant... about...

keep calm...

la lluna diu que no cal perdre més el temps...

millor escriure que no escriure, encara que sigui malament...

millor caminar que quedar-te quieta, 

millor somiar que dormir...

millor beure que tenir sed...

la revolució no serà televisada...

la gent "dolenta" son reptilians...

no son els nostres reflexes...

hi ha gent que ho sembla de tant en tant igual...

però poses en perill la teva seguretat emocional... t'arrisques a caure al buit sense xarxa...

no passa res...

reborn to rewind...

resaca...

de dia...

*

viure i gaudir-la...

apendre a conviure (ara si...

obrir més els ulls, seguir el cor... i deixar fluir els llavis...

possar-me en valor... allunyar-me o retenir amb cura les paraules que son punyals llençats a la cara...

millor sola que mal acompanyada...

com serà el tret aquest cop de la meva tortilla russa?

serà un Froilan... em disparo al peu?

encara tinc il.lusió i fantasia en la vida...

segueix el fil de la dragona de nou... també la vaig seguir arrel de la quiero viva... i allà varem fer el concert aquell... li van robar la fender... i la meva germana va cobrar el que després ens van robar...

als gossos només has de deixar-los tranquils, passejar-los i donar-lis de menjar... de vegades volen jugar... i et porten la pilota...

vols jugar un altre cop?

quins son els nostres amics? i els enemics?

jo sóc la meva pitjor enemiga? no ho crec!

ens volen deprimides, en teràpia, ens volen cansades de treballar, per que no fem res més que dorar la pildora...

tenir més confiaça, sentir-se estimada,...valorar-se... tenir-se cura...

bloquejada...  acción, reacción... miedo al vacío escénico.. pànic...

qui sóc jo?

ni tan sols jo ho se...

no hi ha gent segura on recavar...

no hi ha espais de seguretat ni a casa de la teva familia...


aquesta és la verdadera alquimia (la de maria magdalena) convertir la obscuritat en llum...

la teva opresió en art... crear creer...

com surti, com senti, com emocioni...

ballar l'aigua... 

i possar-la en valor.. 


*

(coses que han canviat després del 20 de novembre...

el que creia que em donava mala sort crec q ja no me la dóna...

i sortir de la gabia..


https://www.youtube.com/watch?v=e3hjpNuvapQ&t=15s&ab_channel=HalseyVEVO


PD 

BSO

amb aquesta cançó m'he despertat...

aquest matí...

creure en mi...

i el dessig, somni...

(les gens que j'aimé...


https://youtu.be/R-elOOy2Z58

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega