Escriure sense limits, potser, és el meu objectiu. Escriure i escriure sense que cap tecnologia em limiti, ni bateries, ni tintes de bolis.. Metres de pals d´ electricitat, i el mar.. Sense buscar res, no hi ha cap senyal que em porti enlloc. Iogurts caducats. Piscines buides, apartaments de vacances en venda per tota la vora del tren. I qui voldrà comprar un pis mirant les vies? Un boig amant de veure passar els trens?. Es veu que n'hi han associacions hi tot a Anglaterra, que es reuneixen a mirar passar trens. També hi ha associacions de gent que es reuneixen per udolar a la lluna plena. Un súper núvol gegant, sonen cançons desconegudes a la rádio, peró no en diuen el nom i ja mai podré cercarles, per tornar-les a escoltar. Camps verds a la meva esquerra, mar a la dreta. Sense gaire bateria, encara que he carregat el mobil. Va malament. Sol fallar, com tot, en els moments de...