Passa al contingut principal

el secret de la felicitat


london hat girl*

*sembla que tot vulgui quadrar per trobar-te...

trobar-nos...

trocets de coses que em recorden a tu escampades pels recons més inesperats...


(les coses et trien a tu? o només veïem el que volem veure?...

debats de pensament...


tan fàcil, tan senzill...


la felicitat és un art, 

l'art de ser feliç...

si vols ser feliç ho ets i ja està...

la felicitat està en els petits detalls ordinaris on aguarda el diable...



el secret de la felicitat és no buscar-la, 

deixar-la que et trobi a tu...

fluïr, deixar que succeixi...


el secret de la felicitat és trobar algú amb el mateix gust musical...

per que si li dediques una cançó...

sent alguna cosa semblat al que tu sents, o penses que sents, sent ...


(als matins

despertar a poc a poc...

amb tot el temps del món...


mirar al cel, respirar,

veure i sentir ocellets,

les branques

dels arbres ballant

al so de la brisa

de mar...


i res més...


quan veus el fil de llum que et guia, 

després de molt de tems de no veure-hi clar...

potser és la lluna plena 

de la verge.. que neteja i ordena...

jo ja fa una setmana que vaig endrçar el meu caos...

el dilluns vaig despertar com una india mohicana... 


des de fa uns anys a mi em solen succeïr les coses una setmana abans que a la resta de la gent...

hi ha una mosca que em fa la guitza en temps real...

bicicletes i pluja, motos i pluja, cascos sense visera...

si vols també puc fer-te una foto...

la primera...

et vaig preguntar...

encara que no et digui tot el que penso, i soni malament, 

som fans de la veritat...


la lluna plena il.lumina la obscuritat, per veure-hi clar...

m'agrada la pluja, i que plogui infinit...

no em canso de la melanconia...

busco les paraules de contra hivern per fer un titol que cridi l'atenció i mantingui el misteri, l'interes...

potser sorgeix natural, com el iogurt...

enverinat...

la gent es fixa en coses que li recorden a elles, i comparteixen coses que les representen...

potser missatges clau que no saben com dir...


veus el que vols...

el que tens capacitat...

però quan ets petita no saps què veure...

t'han d'ensenyar a veure-hi, a mirar...


tampoc tries els llibres, com no pots triar l'amor...

no pots triar qui t'agrada, o a qui estimes...

què et sedueix...


no pots triar amb qui conectar...


el meu pare els dissabtes al mati em portava a veure el mar, el castell, la muntanya màgica, amb els prismatics, el catalejo, i els binocles, feiem ell de capità Harlock i jo de grumet...


quan vaig arribar al pis nou de Rubí només hi havia un llibre "Tirant lo Blanc" versió juvenil de Joanot Martorell...

i el vaig llegir...

a l'escola t'obliguen a llegir llibres...

que no tries, 


després diuen també..

allò que busques et busca també...

i potser no saps ni què busques, però després ho trobes i és gairebé perfecte...

per que res és perfecte, i per que les coses massa perfectes porten mala sort, com diu el Feng Shui...


però de vegades veus coses repetides, no perque siguin senyal de coses teves, que et pasen com pere exemple que estàs embarassada i veus embarassades... sino que un dia de sobte et trobes amb molta gent coixa de la cama dreta, sense braç dret, o et fixes massa en els cementiris, o veus masses cotxes fúnebres, i llavors, amb el pas dels anys i l'experiencia propia, dius... d'alguna cosa la vida m'està avisant...


perquè vas deixar de fumar? com ho has aconseguit? em pregunten molt sovint ara...

(tips per deixar de fumar... seria un bon titol ganxo per aquest escrit...

l'amor et fa poder deixar de fumar...

però també pot ser la raó de començar...


i no pregunten la raó de començar i seguir fumant...


però també diuen que quan sabem les respostes a les preguntes canvien les preguntes...

la llei de l'atracció de la vida, el secret, de la vida...

la felicitat és un art, una art...

som artistes de la felicitat...


(hi ha tantes coses que vull fer amb tu i m'imagino...

fent-les...


diuen que la gent odia o està enamorada dels pares...

que tampoc tries...

ni son miralls, encara que t'assemblis molt...

potser t'asembles per que no has vist res més... exemples, referents...

però en el meu cas jo em vaig fer els meus propis referents de personatges literaris...


Simbad, pirates... bucaners, polissons, artistes perduts, borratxos, rodamóns, joglars, indis mohicans, en Tom Sawyer i els amics, el gos, "Los cinco", Lucky Luke, Tintin, Asterix i sobretot, sobretot Obelix...

referents de ser i estar a la vida... que tries... 


potser em vaig equivocar de forat per sortir...


si odio no poder canviar la forma de pensar destructiva que finalment el va destruïr...

(h)*em d'apendre a escoltar, vaig apendre... (*les errades ortogràfiques ara resulta que són clasistes, i millor per persones com jo dislèxiques satàniques...

hem de pensar què ens pot millorar una mica la vida cada dia, assaborirla, poc a poc, mica a mica, a nosaltres i a la resta del món...

i he somiat amb els llocs on aniré amb tú... i la jacaranda cau als meus peus per que faci una foto et fixis i m'escriguis un missatge...

tot ens connecta...

tot són senyals del vent...


ajudar... però primer ajudar-nos a nosaltres mateixes...

primer primer...

aquesta és la clau...

el secret de la felicitat és gaudir del present, de cada pas, de cada instant infinit...

és apendre... 

somriure... i plorar si és el cas...


no deixar-te la salut pels somnis dels altres

i escoltar de veritat... amb els ulls oberts...

abraçat i empatitzar, posar-te a la seva pell...

compte enrere... tothom al seu lloc...

potser va tenir sort al principi, però no va saber rebre consells i ajuda, 

es va voler fer càrreg tot sol de tot de mala manera... 

i ningú pot amb tot sol... o sola...

el camí...

no existeix...

l'arbre si...

i el que és a dalt és abaix, arrels, terra... vincles...

camins de blat...

la senyal d'inteligència és la cura...

un fèmur trencat i curat...

la proteina més pura...


(fa gairebé un mes, 

si hagués sigut ara... com abans...

hauria vingut a treballar, i després a casa amb la meva mare a dinar...

amb els nebots... 

però tot ha canviat, 

avui els nens estàn a un altre lloc, 

la meva mare amb l'avia...

i jo tinc tot el temps lliure del món...


i ara tot sembla encaixar, a la fi, de sobte... sense planejar...

sorgir del cor..

de l'esperit...

de la vibració...

del fluïr...

i veus tot amb ulls nous, des de una altre perspectiva, que de nou t'ha triat...

a tu....


els números, 

paraules...

cançóns...

records...


(quin és el teu eslògan?


*ideas

for a

better world...


(resulta que el meu eslògan ets tú...


*hem de fer camins...

que ens nodreixin...

i vibrar, 

contribuïr a la millora de la conciencia espiritual col·lectiva...



19.3.22

11.51h

bso 

https://youtu.be/yB6S3c7f8XA

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega