Passa al contingut principal

hirven nuclear



*alimentació de relacions, dels contactes...

nodrir...

només és dijous

o ja és dijous...

busco el teu sobrenom i surten milions de persones amb el mateix nom, inclós una persona paral.lela...

i cada cop que tiro del fil surten mil espurnes...

milions de dades, información nova interessant per absorvir...

(i no hi ha tant de temps ni tanta vida per abarcar-ho tot...

i sembla que em "nodreix"...

veus que xiuxiuejen... al cantar i fan pessigolles suaus... 

a la comisura entre la orella i els cabells i el coll...

compartir, comunitat... crear-la, conectar-te... 

sentir que formem part d'un tot...


somiar en gran "in the sun"...

també vénen records d'aquests que tenim amagats al cap, que si es desvelen es trenquen com boles de vidre lleuger gegants negres, si les obres surt el fum... la pols de no mirar-los...


a poc a poc...

han pogut amb mi... 

els cascs... 

sembla què faig en cada moment...

com al somni apareix la teva cara al racó de l'armari a dalt de tot, com una "carota" o com un dels ninos que tinc de sempre agafant pols...

fer des de l'amor, amb cor... és essencial...

si ho fas bé ets sents bé i tant si surt bé  o no tan se val...

odio el soroll que fa la gent al beure... i em fico els cascs amb música per no sentir els sorollets humans...

la gent comprant menjar i coses per si hi ha desabastament... 

a totes les cases del poble hi ha pou... a totes eren independents, no necessites recursos externs...

per què comprar aigua si ja tens la teva propia?

lead nurturing consciencia cosmica 

primavera post pandèmica apocaliptica... hivern nuclear...

saldar les deutes...

m'ho has fet recordar...

a la fi he trobar interlocutora...

a la fi he trobat el mar...

tot tenia sentit, un  dia gris del mes de febrer...

tu i jo...

em recorda tot plegat a la sèrie de "cites"...

i a les cançons... 

que canvien de sentit ara...

de què serviria tot plegat si al final no ens trobessim ara, 

al seu lloc... 

com si estigués a casa 

des de sempre...

si ja has guanyat ja saps com guanyar...

si et deixes tenir èxit, tindras èxit!

(success...

deixa que suceeixi... així de fàcil 

si jo fos Putin...

març marçot mata a la vella i a la jove si pot...


10.3.22


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega