Passa al contingut principal

hirven nuclear



*alimentació de relacions, dels contactes...

nodrir...

només és dijous

o ja és dijous...

busco el teu sobrenom i surten milions de persones amb el mateix nom, inclós una persona paral.lela...

i cada cop que tiro del fil surten mil espurnes...

milions de dades, información nova interessant per absorvir...

(i no hi ha tant de temps ni tanta vida per abarcar-ho tot...

i sembla que em "nodreix"...

veus que xiuxiuejen... al cantar i fan pessigolles suaus... 

a la comisura entre la orella i els cabells i el coll...

compartir, comunitat... crear-la, conectar-te... 

sentir que formem part d'un tot...


somiar en gran "in the sun"...

també vénen records d'aquests que tenim amagats al cap, que si es desvelen es trenquen com boles de vidre lleuger gegants negres, si les obres surt el fum... la pols de no mirar-los...


a poc a poc...

han pogut amb mi... 

els cascs... 

sembla què faig en cada moment...

com al somni apareix la teva cara al racó de l'armari a dalt de tot, com una "carota" o com un dels ninos que tinc de sempre agafant pols...

fer des de l'amor, amb cor... és essencial...

si ho fas bé ets sents bé i tant si surt bé  o no tan se val...

odio el soroll que fa la gent al beure... i em fico els cascs amb música per no sentir els sorollets humans...

la gent comprant menjar i coses per si hi ha desabastament... 

a totes les cases del poble hi ha pou... a totes eren independents, no necessites recursos externs...

per què comprar aigua si ja tens la teva propia?

lead nurturing consciencia cosmica 

primavera post pandèmica apocaliptica... hivern nuclear...

saldar les deutes...

m'ho has fet recordar...

a la fi he trobar interlocutora...

a la fi he trobat el mar...

tot tenia sentit, un  dia gris del mes de febrer...

tu i jo...

em recorda tot plegat a la sèrie de "cites"...

i a les cançons... 

que canvien de sentit ara...

de què serviria tot plegat si al final no ens trobessim ara, 

al seu lloc... 

com si estigués a casa 

des de sempre...

si ja has guanyat ja saps com guanyar...

si et deixes tenir èxit, tindras èxit!

(success...

deixa que suceeixi... així de fàcil 

si jo fos Putin...

març marçot mata a la vella i a la jove si pot...


10.3.22


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

poliamor* con bravas

  *(no confundir poliamor con poligamia) *el otro día analizaba el significado de la fotografía...ahora he visto una publicación en redes sociales de una mujer a la que sigo, explicando en el pie de foto, que con su primer sueldo compró una cámara para hacer fotos...al otro lado de la foto de perfil de mi prima está su padre en el momento que se la hizo, eternamente...  justo mientras escribo esto leo rápidamente en un tweet que quiere desaparecer... "Tenemos 66.000 pensamientos al día. Dos terceras parte son preocupaciones. ¿Cuánta energía perdemos en cosas que no van a ocurrir o si suceden sabremos salir de ellas?" mi respuesta:  es que la mente humana ama resolver dilemas... y esa es la vida humana mental hacerse preguntas, cuestionar...  No importan las respuestas solo seguir haciéndote preguntas... ¿De dónde surgen las ideas? Muchas son chispas que brotan de nuestras crisis varias existenciales. De las peores crisis vitales surgen las mejores relaciones, las más...