Passa al contingut principal

primavera russa

what is love? Independencia....

*fa uns dies que em fixo en dones d'una certa edat...

fa temps en realitat, i al menys he après... que hi ha una vida per endavant...

la societat ens caduca... i sembla que...

en realitat, només tot acaba de començar...

ja m'ho deia la Virginia Blanes al seus videos del cor del dragó... fa ja 7 anys...o 9...

i jo fa un any també vaig buscar aixopluc en alguna cosa inesperada a la xarxa d'egos...

a través d'aquella que diu estar mig viva... 

i també vaig veure un color llampant... diferent...

o ja hi erets?

ets la motomami?

tot hem ressona...

primavera power... en guerra, batalles...

mai donguis una batalla per perduda...

no m'agrada que la paraula "doncs" tingui una "c" al mig i la trec...

trenc d'alba...

Alba...

i serem records perduts al vent...

http://lutxana-poesia.blogspot.com/2019/12/carpe-diem.html

l'alcina...

els arbres...

el dia abans de l'últim dia, darrrer...

begin again Alison...

de que vols escapar?

ensaladilla russa, primavera russa...

també em vaig desvelar una nit i vaig encendre la tele i sortia ella... potser era la mateixa nit?

aquestes nits no havia pogut dormir massa bé...

(com provocar la reacció? les emocions provoquen les "accions"...

com l'acordió... que sóna... en aquell record...

la violeta... aprop, al terrat... de la plaça del Sol... del carrer del Sol on mai dóna el sol...

al final podem triar ser guerreres vikingues o ser flors de primavera... o les dues coses... alhora...

saltar i dir les coses...

no amagar-se més...

no fugir...

no distreutem...

i potser demà hi un altre boira...

un altre silenci...

o potser l'ultima parada de tren...

la que està allà abandonada al camp...

primavera critica i empoderada... 

prou violencies masclistes...

escriure per escriure... per compensar el buit, per practicar i apendre...

escoltar-me...

donar curs al riu... que canvia cada dia...

vibrant en positu...

brillant per enlluernar-me a mi mateixa...

narcisista... com el barrufet...

si tot el que fem als altres ens ho fem a nosaltres...

el meu estil també és un estil vàlid... encara que sigui el d'aprenent, m'he d'empoderar...

des dels extrems... arribar a compendre...

empoderar-nos

posar-nos les piles...

per nosaltres...

que els altres no vindran a salvar-te...

tu decideixes, ser la matahari o que et matin...

cuidar-nos físicament, mentalment, emocionalment...

(tinc el cor de gel i ferro...

potser tot és només per inspirar-me...

posar tots els ous... a la mateixa cistella...

Destripar somnis...


*no podemos controlar nada, ni volver al pasado a cambiar tantas cosas, pero si hacer mejor las cosas en el presente, valorar todo lo bueno, ser más generosas y libres cada día, discutir menos, bailar más, cuidar, sonreír, aprender, compartir, bromear siempre y acariciarnos a menudo...

egomóviles 


*si no tienes sueños tu mundo se para..



Tengo tres medallas de oro en salir corriendo pero esta vez, quiero quedarme.

Ali Molina

*

6

*

ballar

*

9

*

farà uns 10 anys crec...

una colega d'una amiga tenia un pis a santa al carrer islandia, a peu de carrer, com un local pis super guai, és psicòloga i te pasta, ens va convidar a sopar allà a quatre o cinc noies... i vam beure de tot i fins les tantes...

ens varem quedar allà a dormir... i els llits eren a un segon pis...

jo estava deixant-ho amb una noia (la de san francisco) i estava coneixent a una altre que estava de viatje a veure les aurores voreals...

la noia del pis va acabar dormir abraçant-me... i jo em vaig deixar abraçar...

la del pis es diu irene (i la que "estaba" deixant actual ex també es diu irene...

era una mica lio mental tot, igual no vaig adornar-me bé de tot fins uns dies després...

perque varem beure molt...

total que al mati a les 11 o així...

ens despertem amb uns sorolls raros..

mirem des del segon pis al menjador...

i hi havia dos mossos...

i clar amb una resaca del copón...

i preguntem que que passa i que com havien entrat!

i es veu q una de les noies q va venir al marxar es va deixar la porta del carrer entrada oberta i els mossos la van veure entre oberta i van entrar a mirar per si havien robat...

els tius flipant per que anavem mig despullades...



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega