La sort.

La sort.

La sort és capritxosa, si la vols tenir has de arriscar-te.
Si no, no la tindràs mai de la teva banda.
Que tingui una mica de sort algun dia encara que sigui per pena.
La meva vida recula darrere de les teves passes.
Menjo per menjar, camino per caminar, a ras de terra.
Sóc una enquesta Omnibus, vaig fent-me les mateixes preguntes, després d’un temps determinat, jo sóc el mateix univers, però canvia la meva mostra. Canvio, però no tant.
Res canvia tant com esperava.
Potser hauré de resignar-me.
Sembla que tot el que desitjo arriba a mi molt lentament.
Hauré de acontentar-me en ser una dona independent.
M’imagino que tornes d’un dia llarg a casa i em prepares el sopar.
Tornar a començar costa tant.
Tothom algun dia o altre té que tornar enrere. He tingut que retrocedir tants cops.
Solament voldria saber quina es la fórmula estratègica per poder-te enamorar.
Una bruixa diu que ha de trobar parella aviat, que entre l’any que costa enamorar-se, l’altre any de conviure junts i que surti bé, se li passarà el temps i es farà massa vella.
Després està el temps per saber certerament si aquella parella és la precisa per poder-ne tenir fills.
Està clar que en aquesta vida si vols alguna cosa t'has d'afanyar, i escarrasar. Si vols ser feliç t'ho has de guanyar.
La sort sempre està de la banda del guanyador, del que arrisca.
Què és arriscar? Arriscar a un mateix número tot diuen que és la manera encertada de tenir més provabilitats de guanyar la partida.
La vida és un joc.
Arriscar també pot voler dir aventurar-ser, buscar insaciant-ment entre la malessa a veure si trobes alguna cosa emocionant. No conformar-te amb el primer que trobes.
El resultat està en la gent que m'envolta, la gent que està en parella pateix perquè acaba de rodar tot plenament, de complau-re al 100% les seves necessitats; però diuen que compensa la companyía i que fins hi tot pots arribar a confiar en una altre persona que no siguis tu. Però pots estar fent moltes coses per una altre persona, que al cap i a la fi, no et correspón o no t'omple del tot. Et quedes a mitges.
També hi ha gent que opta en estar sol, o fer-se l'independent, dir que no depèn de res, que pasa de tot, que no li afecta res. Viuen el moment, de flor en flor, de forat en forat, fins que cau a l'últim del que no sortirà.
Potser poden tenir més experiències vitals, més aventures.
Potser no podem triar i ens toca el que ens toca, a mi crec que m'ha tocat la segona opció de manera de viure.
Vaig néixer la primera a la família, vaig ser filla única, vaig que tenir que jugar molt de temps tota sola. Vaig tenir que apendre a fer-me les coses sola, amb una mare de 20 anys i escaig. A classe cordaba a tots els companys les sabates, encara que jo sempre portaba sabates amb velcro.
Sempre volia que la meva mare em tallés el cabell el més curt possible.
Em vestia sola sempre desde ben petita. I sempre dibuixant i intentant aprendre a escriure i a llegir. Vaig aprendre a llegir uns dos anys abans del que em tocaba. Obria el calaix de les cartes de la meva mare i intentaba copiar la lletra. Miraba els contes i intentaba endivinar el que explicaben.
Tenia totes les parets de casa pintades amb dibuixos de ceres.
Sempre he fet les coses sola, la majoria de coses les he aprés tota sola.
Cada dia aprenc un munt de coses.
Vaig aprendre a sommiar i a fer-los realitat.
Poc a poc sembla que vaig aconseguint tot allò que desitjava.
De nena sempre estava plantejant-me com seria el meu pis, com el decoraria, sempre feia croquis per fer-me una idea.
També somiava amb les pel·lícules, les veia al cine, i em posava a dibuixar les escenes, després les representava amb la meva extensa col·lecció de Playmobil.
A l’hora també llegia contes i els representava, o potser escrivia o dibuixava unes escenes inventades de com m’agradaria que fos la pel·lícula perfecte. No era conscient, ho feia perquè em divertia tota sola. No necessitava a ningú. Era filla única aleshores.
Dies tranquils.
Els dissabtes al matí em llevava molt d’hora, quan el meu pare s’anava al taller de motos que tenia a Gràcia.
Començava a treure tots els ninots de Playmobil i els expandia per tot el passadís de l’entrada del pis fins al balcó.
Feia cada una de les cases de cada família, els llits, la cuina; em tirava hores preparant l'escena.Per després potser deixar-ho correr.
Jugar per jugar.
Ara la cosa va per decidir a la teva vida.
No pots demanar res etern a una simple mortal.
No pots esperar res de ningú, no hi pots confiar.
Ara també has de jugar tota sola, amb les teves cartes, les que em vaig trobant al davant de casa meva. Avui m'he trobat l'As d'Ors.
Potser avui aconseguiré deixar de fumar una altre vegada.
Potser avui aconseguiré que entenguis que mai he volgut res de tu, que només m'agrada estar amb tu. Encara que el temps pasi més despresa, encara que no sapigués mai si et tornaria a veure, encara que sempre em diguessis que amb mi no pots ser feliç. Encara que diguis que no creus en l'amor. Encara que passi mil hores pensant en tu solament perquè em preocupa com estàs i el que faràs.
Potser no hi ha res millor a fer, que pensar en tu.



1187

Comentaris