Les menines i els somnis.

Fa uns quants anys que vaig visitar el museu Picasso de Barcelona, durant l'exposició dels cartellistes francesos de l'època de Toulouse Lautrec, Casas, etc.
El gos que Picasso va representar era el més graciós de tot.
Tota la sèrie de traspàs de Las Meninas de Velázquez a Picasso. Veure els dos quadres un al costat de l'altre.
I és que no hi ha res més que cerqui l'art que provocar o inspirar a que una altre ésser tingui sensacions amb allò que li transmet una obra d'art. Això és el que busquen, el que busquem, comunicar. Més encara s'aconsegueix si a més aquesta persona subjecte del verí del teu art es commou i té la necessitat de buscar-te amb la seva forma d'expressar-se. Vol trobar-te en el temps mitjançant el color, les ombres, la llum i les mirades de les figures representades.
Dalí també es va obsessionar amb L'Angelus de Millet, i va intentar transmetre allò que a ell li suggeria la parella estàtica al camp de blat. Dalí somniava amb aquell quadre després de veure-ho.
L'art absorbeix l'ànima. El cos desapareix, després dels colors, solament queda dir que vols sentir el neguit de cridar, està acabat!Els teus dits sembla que s'allarguen i volen seguir fent rodar el pinzell, pots seguir per entre les cuixes teves o alenes. No pots parar. L'emoció és tan immensa que no s'acaba mai, fins que no tornis a tenir un altre tros de tela blanca al davant.
I sí que passa, de vegades,t'emociona alguna fotografia, alguna pintura, alguna cosa que puguis trobar-te a la nostra realitat "multimèdia pop-art" que ens envolta plenament. Normalment la música aconsegueix transportar-me molt a dins de mi mateixa, m'endinsa en els meus records i els manipula amb els desitjos que somnio cada nit, per crear-me la meva pròpia realitat.
Després és interessant el possicionament estratègic de les figures de Las Meninas conformant una constel.lació, la de "Corona Borealis" i un seguit de connotacions astronòmiques que van capficar a Picasso, a possar-se mil vegades d'esquenes al quadre, mirant-lo a travé del mirall que hi havia davant. Va ser el seu malson.
Els ulls cegats, camines i potser passi un cotxe i de sobte desapareguis.
Deia la meva mare, que quan era petita, va estar un any a un col.legi internada, que hi havia a la seva habitació multitudinària ment compartida una nena que acostumava a saltar de llit en llit m'entres cantava. Un dia va caure sobre una nena de cop, que dormia plàcidament, i aquesta nena va començar a dir coses estranyes. Se la van portar les monges, deien que s'havia quedat atrapada en el somni per a la resta de la seva vida.

7.8.7 jud

Comentaris