Vés al contingut principal

La sort.

La sort.

La sort és capritxosa, si la vols tenir has de arriscar-te.
Si no, no la tindràs mai de la teva banda.
Que tingui una mica de sort algun dia encara que sigui per pena.
La meva vida recula darrere de les teves passes.
Menjo per menjar, camino per caminar, a ras de terra.
Sóc una enquesta Omnibus, vaig fent-me les mateixes preguntes, després d’un temps determinat, jo sóc el mateix univers, però canvia la meva mostra. Canvio, però no tant.
Res canvia tant com esperava.
Potser hauré de resignar-me.
Sembla que tot el que desitjo arriba a mi molt lentament.
Hauré de acontentar-me en ser una dona independent.
M’imagino que tornes d’un dia llarg a casa i em prepares el sopar.
Tornar a començar costa tant.
Tothom algun dia o altre té que tornar enrere. He tingut que retrocedir tants cops.
Solament voldria saber quina es la fórmula estratègica per poder-te enamorar.
Una bruixa diu que ha de trobar parella aviat, que entre l’any que costa enamorar-se, l’altre any de conviure junts i que surti bé, se li passarà el temps i es farà massa vella.
Després està el temps per saber certerament si aquella parella és la precisa per poder-ne tenir fills.
Està clar que en aquesta vida si vols alguna cosa t'has d'afanyar, i escarrasar. Si vols ser feliç t'ho has de guanyar.
La sort sempre està de la banda del guanyador, del que arrisca.
Què és arriscar? Arriscar a un mateix número tot diuen que és la manera encertada de tenir més provabilitats de guanyar la partida.
La vida és un joc.
Arriscar també pot voler dir aventurar-ser, buscar insaciant-ment entre la malessa a veure si trobes alguna cosa emocionant. No conformar-te amb el primer que trobes.
El resultat està en la gent que m'envolta, la gent que està en parella pateix perquè acaba de rodar tot plenament, de complau-re al 100% les seves necessitats; però diuen que compensa la companyía i que fins hi tot pots arribar a confiar en una altre persona que no siguis tu. Però pots estar fent moltes coses per una altre persona, que al cap i a la fi, no et correspón o no t'omple del tot. Et quedes a mitges.
També hi ha gent que opta en estar sol, o fer-se l'independent, dir que no depèn de res, que pasa de tot, que no li afecta res. Viuen el moment, de flor en flor, de forat en forat, fins que cau a l'últim del que no sortirà.
Potser poden tenir més experiències vitals, més aventures.
Potser no podem triar i ens toca el que ens toca, a mi crec que m'ha tocat la segona opció de manera de viure.
Vaig néixer la primera a la família, vaig ser filla única, vaig que tenir que jugar molt de temps tota sola. Vaig tenir que apendre a fer-me les coses sola, amb una mare de 20 anys i escaig. A classe cordaba a tots els companys les sabates, encara que jo sempre portaba sabates amb velcro.
Sempre volia que la meva mare em tallés el cabell el més curt possible.
Em vestia sola sempre desde ben petita. I sempre dibuixant i intentant aprendre a escriure i a llegir. Vaig aprendre a llegir uns dos anys abans del que em tocaba. Obria el calaix de les cartes de la meva mare i intentaba copiar la lletra. Miraba els contes i intentaba endivinar el que explicaben.
Tenia totes les parets de casa pintades amb dibuixos de ceres.
Sempre he fet les coses sola, la majoria de coses les he aprés tota sola.
Cada dia aprenc un munt de coses.
Vaig aprendre a sommiar i a fer-los realitat.
Poc a poc sembla que vaig aconseguint tot allò que desitjava.
De nena sempre estava plantejant-me com seria el meu pis, com el decoraria, sempre feia croquis per fer-me una idea.
També somiava amb les pel·lícules, les veia al cine, i em posava a dibuixar les escenes, després les representava amb la meva extensa col·lecció de Playmobil.
A l’hora també llegia contes i els representava, o potser escrivia o dibuixava unes escenes inventades de com m’agradaria que fos la pel·lícula perfecte. No era conscient, ho feia perquè em divertia tota sola. No necessitava a ningú. Era filla única aleshores.
Dies tranquils.
Els dissabtes al matí em llevava molt d’hora, quan el meu pare s’anava al taller de motos que tenia a Gràcia.
Començava a treure tots els ninots de Playmobil i els expandia per tot el passadís de l’entrada del pis fins al balcó.
Feia cada una de les cases de cada família, els llits, la cuina; em tirava hores preparant l'escena.Per després potser deixar-ho correr.
Jugar per jugar.
Ara la cosa va per decidir a la teva vida.
No pots demanar res etern a una simple mortal.
No pots esperar res de ningú, no hi pots confiar.
Ara també has de jugar tota sola, amb les teves cartes, les que em vaig trobant al davant de casa meva. Avui m'he trobat l'As d'Ors.
Potser avui aconseguiré deixar de fumar una altre vegada.
Potser avui aconseguiré que entenguis que mai he volgut res de tu, que només m'agrada estar amb tu. Encara que el temps pasi més despresa, encara que no sapigués mai si et tornaria a veure, encara que sempre em diguessis que amb mi no pots ser feliç. Encara que diguis que no creus en l'amor. Encara que passi mil hores pensant en tu solament perquè em preocupa com estàs i el que faràs.
Potser no hi ha res millor a fer, que pensar en tu.



1187

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…