Salta al contingut principal

Entrades

Barcelona, ciudad de vacaciones.

Barcelona, ciudad de vacaciones. El resort de la meva vida . Avui és un dijous gras, és setmana santa perquè a algú, aquell que fa els calendaris, li va bé així, sinó ho sería una altre. Aquest any ho ha possat tot molt apilotonat, carnestoltes, les falles, setmana santa, el dia del pare; al Google ja no saben que possar d'hornamentació a les lletres del seu logo. Salut, i força al canut. Hoy tu nivel intelectual es del 0%: es aconsejable evitar absolutamente los estudios demasiado absorbentes. Tu nivel físico es del 81%: podrás dedicarte con excelentes resultados a tu deporte preferido.Por último, tu nivel emotivo es del 0%: aplaza las discusiones con tu pareja! El millor croisant de xocolata del món. M'encanten els croisants de xocolata, em menjo gairebé un al dia. Cada matí. Podria fer una sel.lecció dels millors de Barcelona. No hi ha ningú pel carrer, son les nou, com tots els díes, la mateixa ruta, però avui el tràfic ha desaparegut com per art de màgia. Millor fer algun...

La solució.

La solució a molts problemes està a punt d'arribar, tindràs la oportunitat de mirar al teu futur amb més seguretats i tots els objectius estaràn al teu abast. Ets part de Barcelona, o és la ciutat que forma part de tu. Les teves coses ja no hi son. Estan amb tu. El llit mig fet. Les cançons que van sonant. No fan res a la tele. Bona nit. Sense petó. Què és el RSS? Ni idea. T'enyoro. Et trobo a faltar al voltant. Imatges retro, vintage. Decoración a base de hornamentació floral digitalitzada, vectoritzada. Els treballs, les feines. Et fa feliç el que fas cada dia? Juguem amb totes les cartes que m'he trobat pel carrer. La baralla cau i s'escampen. Un nen que juga sempre i les tira per la finestra. El nen que va venir de la meva ma a l'habitació la tarda que tu dormies, el nen que pinta les parets, el nen que dispara spray d'aquells de colors fluor de les festes de Gràcia. Qui és Job? Sis milions de dólars. Té els ulls blaus. La diferència, de tornar a casa, plou,...

Avans que el temps ho esborri II

Votar o no votar. Votaré sinó venen "els altres". No votaré que sinó hem trobaré amb tots els del barri i hem cauen malament. Votaré perquè el meu pare surt a la llista d'un partit. Fxa't surto a la llista! ... i el meu pare també!! Com es vota? El meu pare ha sortit aquest dematí, no se qué deu haver fet avui, si és diumenge! Potser estaria votant. Ja has votat? No, aniré després de dinar. És la vuitena vegada que voto. Jo no he votat mai. Jo fa tres mesos que vaig votar per correu. La del forn em va dir que votaria al candidat més guapo. No votis al barbes que em dona fàstic! No votis al de les celles, sembla el Joker de Batman! Queda un minut menys per la independència. Vols seguir empassant-ho tot? Perdre o guanyar. Tots hi guanyen. Tots ténen i seguiràn tenint un bon sou. Voteu en blanc. No voteu. Voteu! Un gos amb una taca de forma de cor. Avans no es podia votar. Els nens volen votar, els immigrants volen votar. Un vot decideix entre tants i tants vots? El pode...

Avans que el temps ho esborri.

Escriure. Brainstorming. Avans que el temps ho esborri. Barcelona. La Barcelona dels records. Ahir, dies, hores, anys, períodes, època, cicle. Esfumar, esvaïr, desfer, oblidar, perdre. Records de Barcelona. Barcelona, dies de glòria. La Barcelona prodigiosa. Esplèndida. Luxuria. Allò que el vent s'endugué. La ciutat sense temps. Retrats d'època. Disfresses d'època. La ciutat emmascarada. El misteri. Tèrbola. Reflexos.

Algo para recordar

Estos días han sido atónitos... vuelves a las andadas... y yo vuelvo a andar sin rumbo... no tengo ganas de escribir, tengo ganas de hablar... pero no hay tiempo... sólo hay tiempo para todo lo demás... todos estos días pienso mil veces en todo, le doy tantas vueltas... y encima mi cuerpo rebienta... corriendo rambla abajo... llego al mar... ¿dónde está el mar? ¿dónde está mi regalo? No hay regalo. Subo las escaleras, luego las bajo a saltos... no puedo más,... el corazón late sin parar... el cuerpo en rojo... el alma ausente. La gente no me tiene en cuenta cuando paso corriendo a su lado... ellos pasean... ya queda menos para verte. En una hora estarás en casa y veré tus ojos alegres, en busca de la gente, la noche y todo lo demás. Busco tus labios. Mis labios están rotos, me duelen. Pensaba que era lo más horrible que podía imaginar... las fotos de aquella isla ... me recordaron el hundimiento de mi ... siempre en altibajos... no quiero volver a surcar las holas sin saber donde caerá...

algo para recordar...

Cuando todo es como es, comienzan a llegar los primeros síntomas de la primavera... llegas derrepente tus piel, mi piel, nos enredamos... duermes profunda, tu mente... diluvia en sueños... que te atrapan... dibujando junto a tus latidos cabizbajos... espero a que despiertes... y suspiras... mis manos tiemblan ya de frío... y ya van dos... nada más y nada menos... rojos, pequeñitos, guapos y dormilones... los bebes son un amor... sigo buscando un trabajo... sigo trabajando para poder trabajar... pero a veces pierdes las ganas... el sol del mediodía calienta mis huesos... quiero dejar de fumar... me alimento... el agua me sacia la sed la gente presente en su importancia de ser lo que es en el momento de mi existencia que existe junto a ellos...y todo lo demás desaparece... parece pasar desapercibidamente.... en la cama... las sonrisas... las palabras zozobran... escribir, escuchar música... todo a gusto, todo en calma... hermética calma... no busques donde no hay... todo puede tener un t...

la realidad

Mi realidad. El sol por fin. Busco la tranquilidad interior. Todo se derrumba en mi vida, parece que nada tiene solución. Estás y me siento viva. Te vas y desaparezco. No se qué hacer con mi vida. Intento una vez más, compro una hora de mi vida en Internet, en busca de todo. Las esperanzas se apagan. ¿Qué puedo ofrecer a nadie? Parece que todo no ha servido para nada. Mi ilusión es estar contigo. Y tu también te vas, tienes tus cosas, tu vida, personas a las que conocer, mejores o igual... tienes todo el mundo a tu alcance. Las palabras nécias de aquellos que no tienen tiempo para escuchar, solo quieren mi dinero, todo lo que debo... todo es solo dinero. Si consigo todo el dinero que debo el problema del dinero se acaba. Se acaba la última calada de mi último cigarro. Y no se como volver a empezar. La luz del sol me acarícia. Me regala la tíbia ternura que me desenreda el alma. Todo lo que pienso, escribo y deliro. La realidad. Mi realidad. Sin trabajo, sin dinero, sin amor y sin gana...