Passa al contingut principal

Avans que el temps ho esborri II

Votar o no votar.
Votaré sinó venen "els altres".
No votaré que sinó hem trobaré amb tots els del barri i hem cauen malament.
Votaré perquè el meu pare surt a la llista d'un partit.
Fxa't surto a la llista! ... i el meu pare també!!
Com es vota?
El meu pare ha sortit aquest dematí, no se qué deu haver fet avui, si és diumenge!
Potser estaria votant.
Ja has votat? No, aniré després de dinar.
És la vuitena vegada que voto.
Jo no he votat mai.
Jo fa tres mesos que vaig votar per correu.
La del forn em va dir que votaria al candidat més guapo.
No votis al barbes que em dona fàstic!
No votis al de les celles, sembla el Joker de Batman!
Queda un minut menys per la independència.
Vols seguir empassant-ho tot?
Perdre o guanyar.
Tots hi guanyen. Tots ténen i seguiràn tenint un bon sou.
Voteu en blanc.
No voteu.
Voteu!
Un gos amb una taca de forma de cor.
Avans no es podia votar.
Els nens volen votar, els immigrants volen votar.
Un vot decideix entre tants i tants vots?
El poder de la unitat.
Un milió es comença a partir del primer cèntim.
Independència.
Si un mileurista guanya mil euros i la hipoteca val mil euros, com menja un mileurista?
Que donguin gràcies per ser mileuristes.
Guanyo més de baixa que treballant.
Guanyo el mateix a l'atur que treballant.
Quina és la nostra realitat?
Bipolaritat de realitats: Biporealitat.
Confonc la realitat?
Sóc una noia/dona en procés d'emancipació econòmica i personal.
Tants anys fora de casa.
Tants anys a casa.
Tants anys amb una casa per a mi.
Solitut, llibertat.
Vull votar perquè avans no es podia.
Vull votar per poder-me casar algún dia amb alguna noia, o no.
Voto per mi i per tothom.
Cada dia hem llevo pensant en fer les coses millor.
Vull guanyar diners amb la meva feina per poder ser lliure..
Les preocupacions del dia a dia ens fan més fortes.
Desprès de tant de temps ja toca una mica de sort!
La sort és haver-te conegut, amor.
Desperta'm si m'adormo sobre el teu pit, disculpa'm estic a la pau! A la meva pau.
La meva pau ets tu.
Deixa'm ser la teva pau. Siusplau. Si vols.
Ahir va ser un dia rodó.
Espero seguir rodant amb tu.
Vull seguir rodant amb tu.
Un petó.
Bona nit i bona sort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...