La solució a molts problemes està a punt d'arribar, tindràs la oportunitat de mirar al teu futur amb més seguretats i tots els objectius estaràn al teu abast.
Ets part de Barcelona, o és la ciutat que forma part de tu.
Les teves coses ja no hi son. Estan amb tu.
El llit mig fet.
Les cançons que van sonant.
No fan res a la tele.
Bona nit.
Sense petó.
Què és el RSS? Ni idea.
T'enyoro. Et trobo a faltar al voltant.
Imatges retro, vintage. Decoración a base de hornamentació floral digitalitzada, vectoritzada.
Els treballs, les feines.
Et fa feliç el que fas cada dia?
Juguem amb totes les cartes que m'he trobat pel carrer.
La baralla cau i s'escampen.
Un nen que juga sempre i les tira per la finestra.
El nen que va venir de la meva ma a l'habitació la tarda que tu dormies, el nen que pinta les parets, el nen que dispara spray d'aquells de colors fluor de les festes de Gràcia.
Qui és Job?
Sis milions de dólars.
Té els ulls blaus.
La diferència, de tornar a casa, plou, i no hi ets al meu darrera.
No noto les teves mans.
Però noto els records de tu.
La diferència de no portar darrere meu de la moto a la noia més maca del món.
Avui pujaré per la Gran vía a veure si està il.luminada la torre Agbar.
Bona nit, sense petó.
El telèfon s'esgota.
Tu treballes, jo no.
Avui és como un divendres.
Aquests divendres sense res.
Díes de tele, de res.
Potser comenci a llegir, potser comenci a dormir, tinc internet.
Pintar, perque?
Vull deixar de fumar.
No puc.
Vull fer alguna cosa que hem faci sentir útil.
El futur, no sé.
L'ara, buf, tampoc.
Vaig fent.
Necessito 150 mil dólars.
Canta lligat a la nota. Sempre a la nota perfecte.
Aquell que escriu a trossos, la vida diària està feta de petits bocins de realitat,
peces que es van amuntegant i a vegades formen algúna imatge.
Els colors són de primavera.
Però encara fa fred.
El futur?
Les matrícules no diuen res de la meva realitat, ni els mitjons, ni rentar els plats, ni sentir o presentir com per art de màgia que tornaràs.
Sorpresa!
Presentir, sentir, patir, viure, oblidar, recordar.
Una carta del revés davant de mi. Un altre cop.
La meva ma esquerra no s'aturarà fins arribar a tornar la carta i veure quina és.
Pot ser qualsevol. Però és la més maca, l'as de cors.
Quin colom series, si fossis un colom de Barcelona? Seria un colom blanc, el símbol de la pau.
Jo seria una gris, una qualsevol, una més. Potser s'emmegen les gavines, potser m'assetgen les cotorres argentines.
No te'n recordaves? Volia anar amb tu a veure un ball de dansa de nits, de cosos i ritmes.
Tot és plè de símbols.
Consciència còsmica.
Ràpida.
Consciència de que tothom està lligat per fils invisibles lligats al nostre melic.
Sóc una víctima de mí mateixa, o de la societat?
No hi ha solitut, hi ha tristesa, melanconia.
Li molesta que treguin el seu nom del edificis.
Les papallones esborrades.
L'aigua que es bessa.
Els coloms morts de sed.
El pacient anglès.
Somnis per un concurs, per enregistrar.
L'energia que ens uneix i ens fa ser inquietants els uns davant dels ulls dels demés.
Ni t'enenteres.
És la llei de Murphy, la de la cervesa perfecte?
No, d'aquella que diu que quan surts del vagó del tren sempre sortiràs el més lluny possible de la sortida que et va bé.
Milions de camins que fer cada dia, espectatives, ilusions de que suceeixi alguna cosa meravellosa.
Milions de decissions inevitables, avui sento que si vaig per aquest carrer potser viuré alguna cosa sorprenent, que trenqui la meva rutina improductiva.
Em sento frustrada per no ser rendible?
Tindria que ser un híbrid entre dona i màquina.
Una vampira.
Immortal.
El poble, els records de res emocionant, solament pau i tranquilitat.
Una vegada vaig demanar tenir emocions cada día, una
vegada ho vaig deixar tot per trencar la rutina.
Una vegada vaig tenir que tornar a començar, però en realitat sempre segueixes, sempre plou sobre mullat.
Què faré? Continuar.
No vull rendir-me.
Fer tot el que calgui o pugui, i quan no hem quedin forces, descansaré.
Potser la millor sol.lució seria gaudir dels demés, de l'obra dels demés.
Però jo vull seguir creant, o intentant crear alguna cosa.
Uns cerquen la felicitat, i uns altres saben on trobar-la.
Si no troves la felicitat et tornem els diners.
T'agrada conduir? Tú també pots guanyar. Et cuidem.
Encara sento l'ultim petó que m'has fer aquest matí m'entre em pentinaba, m'entre t'enanaves.
T'atreveixes amb els enemics més terrorífics?
Jugar o seguir jugant. Tens cartes amagades? Les vaques del Caserio. Et refíes?
El meu coll ple de senyals, la gent mira extranya.
Jo no m'enrecordava. No et reprimeixis.
Cuines petites, música de tango al ritme de jazz.
Hi ha gent que pensa que el cap solament serveix per pensar.
Hi ha dones que pensen en la suavitat.
Vull un netejador de llengua i dents.
Els meus amics eviten que hem facin mal.
A cada estic començant a utilitzar invents.
Estalviar. No gastar. Zero pressupost. Celebrities. Camarón. Ana Frank. Tabac.
Així et sentiràs més sana i més positiva. Nova temporada de vides anònimes.
Un somni pels teus cabells. Tu ho vals.
Un altre petó. Vull somiar, vull treballar i cobrar, vull viatjar, vull sentir-te.
Bona nit i bona sort.
Ets part de Barcelona, o és la ciutat que forma part de tu.
Les teves coses ja no hi son. Estan amb tu.
El llit mig fet.
Les cançons que van sonant.
No fan res a la tele.
Bona nit.
Sense petó.
Què és el RSS? Ni idea.
T'enyoro. Et trobo a faltar al voltant.
Imatges retro, vintage. Decoración a base de hornamentació floral digitalitzada, vectoritzada.
Els treballs, les feines.
Et fa feliç el que fas cada dia?
Juguem amb totes les cartes que m'he trobat pel carrer.
La baralla cau i s'escampen.
Un nen que juga sempre i les tira per la finestra.
El nen que va venir de la meva ma a l'habitació la tarda que tu dormies, el nen que pinta les parets, el nen que dispara spray d'aquells de colors fluor de les festes de Gràcia.
Qui és Job?
Sis milions de dólars.
Té els ulls blaus.
La diferència, de tornar a casa, plou, i no hi ets al meu darrera.
No noto les teves mans.
Però noto els records de tu.
La diferència de no portar darrere meu de la moto a la noia més maca del món.
Avui pujaré per la Gran vía a veure si està il.luminada la torre Agbar.
Bona nit, sense petó.
El telèfon s'esgota.
Tu treballes, jo no.
Avui és como un divendres.
Aquests divendres sense res.
Díes de tele, de res.
Potser comenci a llegir, potser comenci a dormir, tinc internet.
Pintar, perque?
Vull deixar de fumar.
No puc.
Vull fer alguna cosa que hem faci sentir útil.
El futur, no sé.
L'ara, buf, tampoc.
Vaig fent.
Necessito 150 mil dólars.
Canta lligat a la nota. Sempre a la nota perfecte.
Aquell que escriu a trossos, la vida diària està feta de petits bocins de realitat,
peces que es van amuntegant i a vegades formen algúna imatge.
Els colors són de primavera.
Però encara fa fred.
El futur?
Les matrícules no diuen res de la meva realitat, ni els mitjons, ni rentar els plats, ni sentir o presentir com per art de màgia que tornaràs.
Sorpresa!
Presentir, sentir, patir, viure, oblidar, recordar.
Una carta del revés davant de mi. Un altre cop.
La meva ma esquerra no s'aturarà fins arribar a tornar la carta i veure quina és.
Pot ser qualsevol. Però és la més maca, l'as de cors.
Quin colom series, si fossis un colom de Barcelona? Seria un colom blanc, el símbol de la pau.
Jo seria una gris, una qualsevol, una més. Potser s'emmegen les gavines, potser m'assetgen les cotorres argentines.
No te'n recordaves? Volia anar amb tu a veure un ball de dansa de nits, de cosos i ritmes.
Tot és plè de símbols.
Consciència còsmica.
Ràpida.
Consciència de que tothom està lligat per fils invisibles lligats al nostre melic.
Sóc una víctima de mí mateixa, o de la societat?
No hi ha solitut, hi ha tristesa, melanconia.
Li molesta que treguin el seu nom del edificis.
Les papallones esborrades.
L'aigua que es bessa.
Els coloms morts de sed.
El pacient anglès.
Somnis per un concurs, per enregistrar.
L'energia que ens uneix i ens fa ser inquietants els uns davant dels ulls dels demés.
Ni t'enenteres.
És la llei de Murphy, la de la cervesa perfecte?
No, d'aquella que diu que quan surts del vagó del tren sempre sortiràs el més lluny possible de la sortida que et va bé.
Milions de camins que fer cada dia, espectatives, ilusions de que suceeixi alguna cosa meravellosa.
Milions de decissions inevitables, avui sento que si vaig per aquest carrer potser viuré alguna cosa sorprenent, que trenqui la meva rutina improductiva.
Em sento frustrada per no ser rendible?
Tindria que ser un híbrid entre dona i màquina.
Una vampira.
Immortal.
El poble, els records de res emocionant, solament pau i tranquilitat.
Una vegada vaig demanar tenir emocions cada día, una
vegada ho vaig deixar tot per trencar la rutina.
Una vegada vaig tenir que tornar a començar, però en realitat sempre segueixes, sempre plou sobre mullat.
Què faré? Continuar.
No vull rendir-me.
Fer tot el que calgui o pugui, i quan no hem quedin forces, descansaré.
Potser la millor sol.lució seria gaudir dels demés, de l'obra dels demés.
Però jo vull seguir creant, o intentant crear alguna cosa.
Uns cerquen la felicitat, i uns altres saben on trobar-la.
Si no troves la felicitat et tornem els diners.
T'agrada conduir? Tú també pots guanyar. Et cuidem.
Encara sento l'ultim petó que m'has fer aquest matí m'entre em pentinaba, m'entre t'enanaves.
T'atreveixes amb els enemics més terrorífics?
Jugar o seguir jugant. Tens cartes amagades? Les vaques del Caserio. Et refíes?
El meu coll ple de senyals, la gent mira extranya.
Jo no m'enrecordava. No et reprimeixis.
Cuines petites, música de tango al ritme de jazz.
Hi ha gent que pensa que el cap solament serveix per pensar.
Hi ha dones que pensen en la suavitat.
Vull un netejador de llengua i dents.
Els meus amics eviten que hem facin mal.
A cada estic començant a utilitzar invents.
Estalviar. No gastar. Zero pressupost. Celebrities. Camarón. Ana Frank. Tabac.
Així et sentiràs més sana i més positiva. Nova temporada de vides anònimes.
Un somni pels teus cabells. Tu ho vals.
Un altre petó. Vull somiar, vull treballar i cobrar, vull viatjar, vull sentir-te.
Bona nit i bona sort.
Comentaris