Passa al contingut principal

votar amb cor

avui he votat... he mirat el paper amb noms i fins la cinquena no hi havia un nom de dona...
i què? si de vegades les dones... també semblen "homes"...

...més dolent quant més animal? o més maquiavelic en quant més civilitzat?
més arisc quant més solitud..això és segur...

em truca per saber com estic...
i jo li pregunto i tu què tal?

necessitem un cafè...
quan la familia és matriarcal com la meva i la avia està ja gran i enbojida... els fills civilitzats la volen endosar on sigui... per seguir fent de calzonazos ( d'aquests que es fan el llit, netejen i saben programar rentadores)amb les seves respectives dones dominatrix...

de dona dominant en dona dominant...
per no soportar la seva persona en soledat...

...el metro hauria de ser gratis pels aturats... i moltes coses més...
tothom decaigut...
...per l'eclipsi de lluna?
...per l'èxode humà de sirians/es a Europa...
... per no arribar a fi de mes...
sí, és final de mes...

don't worry diu en Bob Marley... tot anirà be, com a mínim...

amb tot el cor...

si vols resultats diferents actúa diferent... diu l'Einstein...

sembla que hi ha cua per votar... a no, es que una noia d'una taula s'ha fet un embolic...

no em fa il.lusió votar... m'agradaria fer-ho més sovint i decidir cada cosa que es faci...

la vergonya meva pot amb mi... amb tot... és una escusa... però em gela... em deixa fora de lloc... m'atura... 

em fa preferir la solitud... els bars i recons amagats... passar desapercebuda... no cridar l'atenció...  i és tot un què... 

i en aquest món de vegades sembla més fàcil seguir caminant que seure i donar la cara quan se que potser totes passen pel mateix tràngul... potser quedar amb una desconeguda a soles es diferent... puc donar de si... de mi... així em fa por... i fujo a la música... a caminar pel raval... i sentir tota mena d'olors de menjars cosmopolites...

a veure si somriem avui i demà també...
***
amb estrella!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega