Passa al contingut principal

autocontrol

el nivell d'autocontrol és la clau de tot en la nostra societat...

ara sento al metro un noi fent soroll menjant patates fregides... escolto música amb cascs i tot i així el segueixo sentint... he après, m'han ensenyat a autocontrolar-me, sinó potser el podria fins hi tot matar... de la mania que em fa...

ella no s'autocontrola... s'autocontrola la gent que vol seguir mantenint la parella encara que senti desitg per algú que li ve al cap de tant en tant...

no para d'enviar missatges i de fer trucades perdudes sabent que no la contestaré... quan algú está malament la gent no s'entera... la cosa va per dins...

s'autocontrola qui espera alguna cosa perfecte i no vol equivocar-se mai...
aquella que vol viure 100 anys...
i evita el fum dels clubs...
la que deixa passar la temptació...

la que pren pastilles per no somiar...

qui coneix alguna cantonada?

autocontrol quan veus que sents vers l'altre persona i no vols espantar-la...
o dir-li...
d'una altre manera...
més creativa...

entra en el joc...
vols ser l'amada o l'amant?
si una vol l'altre no i si les dues volen no es pot...

indepedència...
i autocontrol...

un te de menta... al bar anomenat la bella Istambul...
seria genial viatjar allà amb tu...
l'estrella m'espera...
ella no te la noció del temps... dorm sempre que pot...tot...ï
rutllla be...

mira a veure si estic desperta cada matí...

espero a que siguin les 9 per anar a veure projeccions que faran a la casa batlló... la meva dragona... mapping en diuen...
que volen despertar-la a la dragona...
bon eslògan...

mai és el que podia haver sigut...
els desitjos que s'acompleixen son tan extranys....
la vida passa com el fum del tren...

i em recorda a una barreja de la viatjera i la volcànica, com l'aigua...

duia una ampolla d'aigua de Sant Aniol aquella tarda, ens van demanar que inventessim el centre d'interès per l'inici d'unes colònies... a una massia de la Garrotxa... érem 5 en el grup de classe... i després de 10 minuts cap dèia res...
i vaig recordar de sobte un gag del gat garfield... en el que es troba amb un nan màgic del bosc i aquest li regala un desitg... en garfield demana que no hi hagi dilluns per que no li agraden... el nan li concedeix el desitg... i dons no hi ha dilluns... garfield torna a casa i és dimarts i recorda que els dilluns és el dia de la lassanya(el seu plat preferit), el dia que reparteixen les ampolles de llet, el dia que fan la seva sèrie preferida a la tele, etc... llavors s'empenedeix de no tenir dilluns i torna al bosc a buscar al nan per que li torni...

amb els de la classe dons ens vàrem inventar el geni de Sant Aniol... que surt als camps i boscs de la Garrotxa quan et trobes una ampolla d'aigua volcànica de Sant Aniol i la rasques... dons surt el geni i li pots demanar el desitg que vulguis...

el noi va repressentar molt be a Sant Aniol... i les noies fèiem de monitores que les havien despatxat a altres cases de colònies...
cada una més penjada que l'altre...
i dons ens trobem l'ampolla i la rasquem i surt Sant Aniol i una monitora boja demana una lassanya...

ara vaig a la casa batlló a mirar el mapping... allà poden passar 46 possibilitats de la realitat... com diuen els xinesos del Feng-shui...

sempre buscant i sempre rascant desitjos... sempre esperant el pròxim tren...

no diguis res que no millori el silenci...

dons si apareix... si pot ser... potser es desperta la dragona...
faré el mateix camí que fa un mes i nou dies... ara a peu... pararé i esperaré... a les nou en punt...
*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...