Passa al contingut principal

vot per correu

el sufragi ha resultat...
s'amaga i sembla que no diuen res...
el vernut s'allarga... està ple de lesbianes italianes...

ets italiana? em va demanar el noi indi.. no... ets lesbiana? si...

la vergonya... em mata...
rebo un newsletter demanant per allò que fa mal...
m'he subscrit...
la lluna estab tapada a les 4:36 de la matinada... m'he despertat com per art de màgia... fins al 2033... a sota de la nit... lluna i desitg...
que res no m'aturi... llibertat... independència econòmica... de gènere i identitària...

estació de metro de plaça espanya...
vaig passar dos vegades cada dia durant 3 anys... i sentia sempre la mateixa cançó.... si et gires i no et veig...

tots els tipus de papers... de wc... klinex... milimetrat...
qué fer, tu ho saps...
des del cor... i que corri l'aigua...
hauria de fer un café... no se si tindré temps abans de l'entrevista...

trobar algú en una situació vital molt similar estimula... que la meva amiga italiana s'adoni de la gent falsa... i encara no sigui conscient... que en el fons ella i jo mateixa de vegades també ho som...

no vull cap relació... no em coneix...
necessito ser lliure per sentir i inspirar-me per escriure i dibuixar...tothom ho veu...
canta...

vull seguretat física...i sembla complicat.. no saps amb qui va cada noia el dia abans... si tinguessim més cura... si fóssim sinceres...

la noia ja no em fa trucades perdudes cada hora...

friki vampira... el petit princep... i la història interminable... matrix...

oscar wilde...

80.000 vots més i independència?

no se quanta gent va votar des de l'estranger... exiliats... per feina...
diuen que no ha arribat el material correctament.. fa fàstic... premsa manipulada... ràdio capitalitzada...
i sóna Nirvana...

podria seure però no seria ètic...
dormo molt i be...

el metro hauria de ser gratis per als aturats...

proclamem l'anarkisme des de smartphones...

si no tens facebook no t'enteres de res... pots saber qui és l'amant actual de la persona que vulguis... només has de mirar qui li fa més likes darrerament...

canvia la teva droga preferida per un batut o suc de fruites... que provoqui el mateix efecte...

parada Santa Eulàlia...
*torno a l'infinit...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

la canción infinita

  *records tancament d’una època salvatge… hasta siempre siempre… Robe Iniesta 💜 🔥 🏳️‍🌈 (i per les que no han sobreviscut... i les que sí... *Hoy empieza el día gris, más gris aún que el de ayer… porque siempre hace más que ayer y menos que mañana... y más en los días señalados, sobre todo... el batería que ensaya en el garaje del barrio está llorando en la puerta… mientras escucha la canción infinita... del indio Jesucristo... que resultó que creó su mejor disco en aquellos días y lugares que yo andaba arriba y abajo, aquellos conciertos que hacía la gente del instituto en salas apañadas de ensayo debajo del puente después de la plaza de la palmera, entre las leyendas urbanas del monstruo de la riera como un holograma de dragón de Sant Jordi que se les aparecía a aquellos que tomaban tripis.. y me lo contaban... y yo con mi guitarra de madera clásica llena de pegatinas varias… intentando tocar alguna cosa que no fuera "el camino que lleva a belén…", no no, "no hay ...