jornada de reflexió

és de nit...
les bruixes es pentinen... he volgut fer la mitgdiada i no he pogut
he ficat una peli brasilera sobre la dictadura... d'un nen que es queda sol al pis del seu avi perque els seus pares eren comunistes i es van exiliar... diu que el porter mai pot fallar...
jo també sempre volía fer de portera... quan jugava a futbol...
però em feien jugar a altres possicions... m'agradava veure venir les noies amb la pilota i intentava endevinar per on tirarien... unes vegades encertava i altres no...

com a la vida...

a vegades penses en tot el viscut...
i sembla que tot siguin errors...
i ara tampoc es que serveixi de molt tot allò viscut...
fa mandra tornar a rascar...

potser demà tot canvia... potser aquesta nit...
sembla que el canvi ha de venir de dins en fora...
i aquesta és ara la meva rutina... passejar l'estrella i enviar curriculums... entrevistes... digues tres coses dolentes de tu... em pregunta la CEO d'una empresa...

sembla que la clau està en no confiar-se en res...
o confiar en la sinèrgia de la vida...
tenir paciència...
sospirar i sospirar...

crear i escriure... dibuixar inclús...
perque surt del cor...
un cor que mai no s'ha enamorat de cap altre cor..
no troba puresa...no troba fil...
per cosir... no troba sal per amanir...
no troba la nota per encetar la melodia...

el nen de la peli espera que tornin els pares... i passen els dies i mira per la finestra... i no tornen mai...
fins que s'acostuma a que no tornin... i fa del pressent la seva rutina... i deixa de pensar-hi... i és quan dons... torna la seva mare...

si no torna...
silva...
i si tot i així no torna...

segueix caminant...
flueix...
sent la caricia del vent suau al coll i a l'espai entre els cabells i la orella...

sense somnis...
tangibles...
sense ànima...
desafiant...
sense fantasia...

ningú respón a l'altre banda...
només silenci...
espai...
i nit..
en aquesta jornada de reflexió...
les franceses estàn penjades i fan mala olor...

tornant del concert he fet moltes fotos interessants...
sembla que no te cap interés per ningú la vida d'una...
crido amb dibuixos, paraules, fotos i cançons... a l'altre banda ningú vol escoltar...

sembla... ara dormiria...
si es crea la realitat quan la mires... s'haurà de mirar...
i amb confiança...
tot anirà be... em dic...
trepitjo fort...
busco el sentit...
i sento la passió en mi...
que no te on ploure...

es diposita  a la meva pell...
suau diuen... i cabells suaus també...

i demà potser tindrem independència...

i segur que tindrem lluna plena... i roja... i de sang... i eclipse total de lluna a partir de les 3 de la matinada...que comença...

la lluna plena anterior... va ser espectadora... de l'últim bany al mar d'aquest estiu...

tot anirà be... ho sento i ho veig venir... com quan feia de portera... i recordo que normalment m'equivocava quan no esperava...quan perdia la paciència... i saltava... dons la jugadora solia veure'm sortir i dons canviava de direcció el xut...

així dons paciència...
que aquest mercè no ha plogut... potser a l'altre ja tant li fa... tampoc podria suportar la mateixa rutina igual cada dia...
necessito velocitat i alguna cosa que no m'avorreixi...
***

Comentaris