Passa al contingut principal

tot es molt fabulos

els paquets de tabac ténen còdi QR...
l'amor és fort i resplandent, has de ser valenta...
vull viure aventures i vull viure-les amb tu...

tornar a la teva pell seria tot un luxe...
que a la meva imaginació...
revola...
com alguna cosa perfecte...

el món està ple de noies R*
a les que hauriem d'enganxar una pegatina amb aquesta lletra per avisar al reste...
R de rares, de ràncies, de reprimides, de rebutjoses... de redundants...
de rutinàries, R de ràpides... en escapar i desapareixer...
com et dèies?
ja gairebé no recordo el color dels teus ulls...

ara Respira*

exala...
FES LA TEVA...
crida la persiana d'un local del carrer vell, del camí vell...
allà on renega la lluna plena...
sense mirar enrrera... però somiant per sempre...

sorpren-te....
amb cada instant....
el món és als teus peus...
i les dones lleugeres de cor...
de llit calent...
llueixen per la seva absència...

el Remei és la il.lusió que sempre Reneix...
com el fènix...
(el nom de la furgoneta que passa per la meva esquerra...

carrer llull...
no s'acaven els carrers....
i si, molt Ràpids.... els cigars...

per arribar al meu cau...
el paradís...

en Realitat, estàn totes enamorades de mi...
no se com poden viure sense mi...
seguint el riu...
a l'altre banda...
la ciutat sobre el mar...
la onada arribarà algún dia...
sense grans obstacles ens endura a totes allà...
al carrer aquell...
on sempre em perdo...
entre els records mai viscuts...

per fi els meus ulls et miren fixament...
em deixes dir-te tot el que sento?
és intens, tan intens...
que pots fugir... del món...
(i encara ho sentiràs tan a prop...

i la cançó serà la que hagi de ser... i la ballarem...

i arrossegaré els meus llavis, els deixaré anar... lleugerament per sobre de la superfície de tu...

t'espero a l'altre banda...

sents el xiuxiueix?

*tot gira...
ohhhh)
https://www.youtube.com/watch?v=1G4isv_Fylg&list=PLZlwVPE3v-c_QraU0bqLP8Va5nl-hgdBr&index=19

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

la canción infinita

  *records tancament d’una època salvatge… hasta siempre siempre… Robe Iniesta 💜 🔥 🏳️‍🌈 (i per les que no han sobreviscut... i les que sí... *Hoy empieza el día gris, más gris aún que el de ayer… porque siempre hace más que ayer y menos que mañana... y más en los días señalados, sobre todo... el batería que ensaya en el garaje del barrio está llorando en la puerta… mientras escucha la canción infinita... del indio Jesucristo... que resultó que creó su mejor disco en aquellos días y lugares que yo andaba arriba y abajo, aquellos conciertos que hacía la gente del instituto en salas apañadas de ensayo debajo del puente después de la plaza de la palmera, entre las leyendas urbanas del monstruo de la riera como un holograma de dragón de Sant Jordi que se les aparecía a aquellos que tomaban tripis.. y me lo contaban... y yo con mi guitarra de madera clásica llena de pegatinas varias… intentando tocar alguna cosa que no fuera "el camino que lleva a belén…", no no, "no hay ...

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no c...