la gent que va en bus o en tren a la feina agraeix del tot gaudir de dos seients lliures per elles mateixes soles, i no compartir.les amb ningú, volem la solitud amb la calma o disbauxa propia, una estona més, abans de treballar. ahir va ser una tarda de trobades casuals interessants. vaig acabar on fa temps havia d'haver anat, però per una cosa o altre no fas. expo pel meu cumple a la sue. bodypaint el mateix dia 1 per la vernissage de la expo d pintura i pel 7 de juny també una poesia sexy a cau d'orella. tot un què. promeses fetes i portades a terme. la vida no és real, és tot una gran il.lusió, molt persistent, això si. el diari vermell en castellà siusplau~ diu una dona al bus. la vida són propòsits va dir el david. el noi que va patir que el seu veí li matés el colom blanc missatger entrenat amb una escopeta de perdigons. s'el troba a l'escala i li retreu, i li diu que vol que la ma seva mateixa que va disparar sigui la que li ensenyi de nou a no tonar a matar.
Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...
Comentaris