Per trobar el camí de la inspiració he d’aïllar-me, alienar-me del resta del món, però, no obstant ho tinc bastant fàcil. Avui no tenia la intenció d’escriure, tenia ganes de fer les coses que vull fer i que moltes vegades no faig per mandra, per por, per falta de motivació. Paraules clau, paraules al vent. L’home arriba com cada dimarts al bar de kebaps que hi ha a la cantonada del carrer Borrell amb Rosselló. Allà em menjo un Doner de kebap de carn sense picant cada dimarts entre les dues i mitja i les tres i mitja de la tarda. Els kebaps els serveixen dos nois d’origen asiàtic, dos jovenets, que són parella. L’un sembla més xinés que l’altre, és més blanc de pell, més prim i més alt, i sap castellà i català. L’altre només sap una mica d’anglès. A aquest últim li demano sempre i ell sempre m’envia a la barra a l’altre per que no entén res. Riu amb mi fins que et fallin les forces abans que s’acabi la nit. L’home típic, te uns cinquanta anys, va mal vestit i mal afai...