Zapatero va ser el primer governador que al arribar al poder va demanar que no li fessin honors en els actes.
O sigui, que ningú li digués “molt honorable” o “excel·lentíssim”, etc...que només volia dir-se i que li diguessin Senyor.
També va recomanar a la resta dels seus ministres, directors, secretaris/es, etc... que fessin el mateix, però gairebé ningú ho va seguir.
A tothom li agrada que el tractin com un “rei” o “reina”.
Tasca ingent.
Son les deu i un minut.
Interacció.
D’experts.
Perduda en la seva pròpia essència.
Paciència.
Els números del dia d’ahir semblen la paraula “Smoke”,
No m’agrada l’Italià, ni la paraula en Italià “parole”.
M’agrada el portuguès, el fiancés i el rus, com sonen.
M’agrada que els francesots es facin tres petons al veure’s.
Quants més petons millor!
Autoestima.
Miro allò que m’envolta.
Davant un monitor en tons blaus relaxants.
Acords a corre cuita.
Rigor i seriositat.
Improvisació.
No resol.
Aparent.
Ràbies.
Fitxatges,
Inseguretats.
Temperatures.
Xàfecs.
Gràcies.
Imperfeccions.
El déu de les petites coses.
És Nadal al món.
Els amics i les amigues de tota una vida.
Vols bullir, vull bullir, penso i veig el meu entorn.
Estimo la gent i els colors.
I penso que em falta temps i interacció, la força necessària per reaccionar i crear, fer, tot allò que tinc ganes d’explicar.
No trobo la llum.
He de desfer-me dels lastres del passat, mirar per noves finestres, canviar de posició en rodó.
Més informació.
La força sense control no serveix de res.
Potencia, idees, ganes, força, impaciència, necessitat d’expressar.
No trobo el punt de fuga on explotar.
Suors fredes.
El camí adient.
És sempre aquell que es fa amb la facilitat més increïble que et puguis imaginar.
Em deia aquell bon home, que veia en mi un procés no adient de producció.
Que primer faig, i després penso el que faig.
Que hauria de pensar primer, i després treballar.
Canviar el procediment de creació.
Tenia raó aquell bon home, o no tant bo.
Congruències.
Suggerències.
Cada s’anuncien coses noves, tornen idees, que, bullen, com les truites a milers de caps a l’hora.
Persones que t’arrenquen l’ànima, que te l’estripen, tan i tan fort, que t’ofeguen.
L’escola perduda.
Somiatruites.
Coses impossibles.
Les coses perfectes.
Coses possibles, les imperfectes.
Si penso, crec que perdo el temps.
Quan necessito dibuixar dibuixo sense pensar, surten les línees i si tinc sort tenen algun sentit.
Casuística.
Impetuositat.
Soberanisme (la paraula inexistent) en mi mateixa.
Qui te fam somia truites.
Il·lusió.
Pensar malament, maleïdament.
Pensar en les coses el negatiu.
Veure-les venir.
Es qüestió d’acostumar-se a positivar-les.
Costa.
El fum intens.
Els colors, tots els colors, les bombolles de nou-cents noranta colors.
Els lastres que has de deixar anar per que el globus pugi lleuger, perquè segueixi creixent.
El globus aquell de la seva finestra.
Segur que era de molts colors.
Sherlock Holmes, es el único especial....com el no hay otro igual...
La sèrie de televisió de dibuixos animats. Manga de luxe.
Deixar de donar voltes a les coses...
I poder fluir amb llibertat...
A vegades ens enamorem de les nostres pròpies cadenes....
Tenim por a caure...
Sabem com es cau...
Horror bacui,un drama.
Missatges contundents.
Confiar, a poc a poc, acostumar-se a confiar.
De nou.
Compensa.
Cal un esforç.
Amb la cua entre les cames.
Les orelles arrissades.
Xup, xup.
Les ungles preparades per doblar en do menor en cas d’urgència.
Amb ulls de bou.
Llàgrimes de cocodril.
Trucs.
Si et tornés a no tocar, et sents imbècil.
La sort.
Optimistes.
Moments d’incertesa.
El 9*
Som i serem tot allò que somiem...
ara toca somiar...
ara toca assaborir...
gaudir...
El temps, és més que mai, d'or...
Amb el cor ple, l'ànima enlairada,...
i els ulls en constant estat de flipació**
(diga'm agosserada....o millor... flipada
t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo,
O sigui, que ningú li digués “molt honorable” o “excel·lentíssim”, etc...que només volia dir-se i que li diguessin Senyor.
També va recomanar a la resta dels seus ministres, directors, secretaris/es, etc... que fessin el mateix, però gairebé ningú ho va seguir.
A tothom li agrada que el tractin com un “rei” o “reina”.
Tasca ingent.
Son les deu i un minut.
Interacció.
D’experts.
Perduda en la seva pròpia essència.
Paciència.
Els números del dia d’ahir semblen la paraula “Smoke”,
No m’agrada l’Italià, ni la paraula en Italià “parole”.
M’agrada el portuguès, el fiancés i el rus, com sonen.
M’agrada que els francesots es facin tres petons al veure’s.
Quants més petons millor!
Autoestima.
Miro allò que m’envolta.
Davant un monitor en tons blaus relaxants.
Acords a corre cuita.
Rigor i seriositat.
Improvisació.
No resol.
Aparent.
Ràbies.
Fitxatges,
Inseguretats.
Temperatures.
Xàfecs.
Gràcies.
Imperfeccions.
El déu de les petites coses.
És Nadal al món.
Els amics i les amigues de tota una vida.
Vols bullir, vull bullir, penso i veig el meu entorn.
Estimo la gent i els colors.
I penso que em falta temps i interacció, la força necessària per reaccionar i crear, fer, tot allò que tinc ganes d’explicar.
No trobo la llum.
He de desfer-me dels lastres del passat, mirar per noves finestres, canviar de posició en rodó.
Més informació.
La força sense control no serveix de res.
Potencia, idees, ganes, força, impaciència, necessitat d’expressar.
No trobo el punt de fuga on explotar.
Suors fredes.
El camí adient.
És sempre aquell que es fa amb la facilitat més increïble que et puguis imaginar.
Em deia aquell bon home, que veia en mi un procés no adient de producció.
Que primer faig, i després penso el que faig.
Que hauria de pensar primer, i després treballar.
Canviar el procediment de creació.
Tenia raó aquell bon home, o no tant bo.
Congruències.
Suggerències.
Cada s’anuncien coses noves, tornen idees, que, bullen, com les truites a milers de caps a l’hora.
Persones que t’arrenquen l’ànima, que te l’estripen, tan i tan fort, que t’ofeguen.
L’escola perduda.
Somiatruites.
Coses impossibles.
Les coses perfectes.
Coses possibles, les imperfectes.
Si penso, crec que perdo el temps.
Quan necessito dibuixar dibuixo sense pensar, surten les línees i si tinc sort tenen algun sentit.
Casuística.
Impetuositat.
Soberanisme (la paraula inexistent) en mi mateixa.
Qui te fam somia truites.
Il·lusió.
Pensar malament, maleïdament.
Pensar en les coses el negatiu.
Veure-les venir.
Es qüestió d’acostumar-se a positivar-les.
Costa.
El fum intens.
Els colors, tots els colors, les bombolles de nou-cents noranta colors.
Els lastres que has de deixar anar per que el globus pugi lleuger, perquè segueixi creixent.
El globus aquell de la seva finestra.
Segur que era de molts colors.
Sherlock Holmes, es el único especial....com el no hay otro igual...
La sèrie de televisió de dibuixos animats. Manga de luxe.
Deixar de donar voltes a les coses...
I poder fluir amb llibertat...
A vegades ens enamorem de les nostres pròpies cadenes....
Tenim por a caure...
Sabem com es cau...
Horror bacui,un drama.
Missatges contundents.
Confiar, a poc a poc, acostumar-se a confiar.
De nou.
Compensa.
Cal un esforç.
Amb la cua entre les cames.
Les orelles arrissades.
Xup, xup.
Les ungles preparades per doblar en do menor en cas d’urgència.
Amb ulls de bou.
Llàgrimes de cocodril.
Trucs.
Si et tornés a no tocar, et sents imbècil.
La sort.
Optimistes.
Moments d’incertesa.
El 9*
Som i serem tot allò que somiem...
ara toca somiar...
ara toca assaborir...
gaudir...
El temps, és més que mai, d'or...
Amb el cor ple, l'ànima enlairada,...
i els ulls en constant estat de flipació**
(diga'm agosserada....o millor... flipada
t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo,
Comentaris