te doble sentit,tot el que diu... però en tots els sentits, parla de les coses de manera d’exemple per entreveure problemes de convivència en la nostra societat...
El més sorprenent de tot plegat.
Llenguatge bèl·lic.
Les diferents Andorres.
Exposició d’estructures.
Primera pregunta.
Segona...
Aquest dies em tornen boja dibuixar braços...
N’he dibuixat uns quants a la meva llibreta...
999 vaques de 999 colors....muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu*
(t’esti...)
A vegades tinc tantes ganes de dibuixar quelcom que entra a la meva ment...
Avui he vist una noia que passejava al seu gos...
La imatge del conjunt era sobradament normal...
Però el vestit i abric de la noia feia conjunt amb el jersei del gos.
Vermell estampat amb retícules escoceses.
Preferim un país lliure. Prohibit prohibir. Pasta fresca. Multes.
A la gent li agrada prohibir i prohibir-se coses.
Creen punts de fuga.
Creen i creem coses que fan que tinguem temptació (no és la més gran).
(M’he de concentrar d’allò més, sinó no em sortirà exactament tot el que intento explicar, les idees bullen al meu cap, però aquest no se n’ensurt en extreure les paraules més encertades i adequades per encetar allò que vull comunicar).
A vegades les idees se’n van volant....però de sobte alguna cosa et retroba amb aquella idea voladora e inquieta...
Temptacions i tendències.
Tenen bon vi i bones espècies, i bona cervesa.
La gran virtut de no caure en la temptació.
La religió crea les temptacions perquè hi caiguem i desprès en puguin atorgar el seu perdó.
Si prohibeixes una cosa, en realitat el que vols és que la gent faci aquesta cosa, per treure profit d’aquesta gamberrada o aquesta corrupció.
L’altre dia dinava amb la meva mare.
Parlàvem sobre els bancs que destrueixen petites empreses en crisi, a les que les van aconsellar invertir en immobles els seus beneficis, que, desprès han baixat molt de preu, i que ara mateix no es poden vendre, perquè la gent no pot o no té liquiditat...inversions que es destinaven a aquests conceptes per evadir tenir que pagar més impostos dels necessaris...
Parlàvem de com aquests mateixos bancs que han enfonsat a la majoria d’empreses ara no els volen ajudar... ara que estan sense diner líquid, amb un munt de locals i garatges buits... sense poder vendre, ni llogar, ni res...
Ara aquests bancs (usurers nacionals o public enemy number one)... abans de que l’estat els hi tregui les propietats per no poder pagar impostos als empresaris a la ruïna els ofereixen un pack de supervivència... a canvi de tenir-los lligats a pagar la resta de la seva vida...
Avui surt a l’aire una empresa que es dedica a fer factures falses per empreses, per que no tinguin que pagar cap impost més del que sigui imprescindible.
Evasió d’impostos.
El meu entorn està ple de gent que te negocis o treballadors amb sous notables als que les assessories “legals” els assessoren per tenir els mínims beneficis justos per no tenir en excés i així no tenir que pagar impostos. Aquestes assessories ajuden als empresaris a no tenir que declarar-ho tot... només el que calgui per fer veure que els negocis estan sempre al límit...
Inclús si tu vas a fer la declaració de la renda... sempre t’aconsellen... per evadir...
A l’estat en el que estem el 70% del diner és negre.
Les empreses treballen en principi amb diner negre, i declaren en blanc només allò necessari per que no els fiquin multes.
Paguen sous mínims amb tot de conceptes que inflen el total del net.
El món al revés.
Desprès es queixen que hi hagi crisi. Caure en la temptació.
Comprensió.
Tinc ganes de tu i de caputxino.
Vaig al sol.
Es despullava i parlava per telèfon.
Un telèfon d’aquells vermells... de rosca... de plàstic, polietilè ben dur...
“Poli” de molt del grec, i “etilè” de borracho?
Ecodisseny. Coses espectaculars amb bona estrella. La nova economia.
Totes les coses que porten davant la paraula “eco”.
Fan eco?
Eco-no-mia.
Eco-governs.
Eco-paraules.
Eco-amor. Amor del bo?
Eco-marketing.
E-Government.
Premi eGovernment 2.0
Barcelona 2.0, el nou model de gestió de l'Ajuntament de Barcelona, va rebre el premi e-Government 2.0 a la millor estratègia global d'Administració electrònica amb enfocament 2.0, en l'àmbit del fòrum internacional Local and Regional Government Solutions Forum 2009, atorgat per Microsoft.
Tots del bracet, en cadena, manifestant-se pel canvi climàtic, a al Borsa de Barcelona, per la crisi.
Neva.
Fa fred. No passarem dels 0 graus.
Si hi ha 0 graus, no vol dir que no hi ha temperatura.
La immensa majoria.
Ja han tornat.
Deia també que aquell home es passava tot el dia, hores, mirant els meus vídeos...
Que te el quadre que el vaig regalar ficat al mig del menjador.
Que be, em fa sentir be, saber que algú es commou amb allò que faig.
Em commou commoure.
Paraules mal dites, maldites, maleïdes.
Gràcies, mil gràcies, 999 gràcies.
L’Om vell, mort, és ara com una escultura pública ( vol dir que està al carrer, a la intempèrie...
Art públic: art al carrer, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Petits gestos. Petits contes.
Carmina burana, la fura ....la cançó amb sentiment i passió per excel·lència...
Jo faig la neteja, tu t’ho passes be.
El robot.
Es va fer un lio amb el paper del lavabo que tocava a terra.
La ciutat i l'emergència creativa són els eixos principals de la programació de l'any que ve del CCCB.
Vol virtual per la Barcelona del 2010.
Diuen al Facebook que serà l’any en que el 2.0 s’enfrontarà al 1.0.
Ein?
Barcelona.mobi....
Webs per als mòbils.
Encara tens els blaus?
Barcelona Innovadora. Barcelona Connectada.
A totes els ciutats passa el mateix.
La vall de Barcelona.
Souvenirs. Records, postals de Barcelona.
Barcelona, un mapa (pensaran molts turistes).
Berlusconi, és el cap de Tele 5.
Masses dies per una escletxa. Sembla que hi ha alguna cosa estranya, que és gairebé impossible que li puguin agredir amb tota la xarxa de protecció que l’envolta. Qui s’ho pot creure?
Facturas sense iva.
El més sorprenent de tot plegat.
Llenguatge bèl·lic.
Les diferents Andorres.
Exposició d’estructures.
Primera pregunta.
Segona...
Aquest dies em tornen boja dibuixar braços...
N’he dibuixat uns quants a la meva llibreta...
999 vaques de 999 colors....muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu*
(t’esti...)
A vegades tinc tantes ganes de dibuixar quelcom que entra a la meva ment...
Avui he vist una noia que passejava al seu gos...
La imatge del conjunt era sobradament normal...
Però el vestit i abric de la noia feia conjunt amb el jersei del gos.
Vermell estampat amb retícules escoceses.
Preferim un país lliure. Prohibit prohibir. Pasta fresca. Multes.
A la gent li agrada prohibir i prohibir-se coses.
Creen punts de fuga.
Creen i creem coses que fan que tinguem temptació (no és la més gran).
(M’he de concentrar d’allò més, sinó no em sortirà exactament tot el que intento explicar, les idees bullen al meu cap, però aquest no se n’ensurt en extreure les paraules més encertades i adequades per encetar allò que vull comunicar).
A vegades les idees se’n van volant....però de sobte alguna cosa et retroba amb aquella idea voladora e inquieta...
Temptacions i tendències.
Tenen bon vi i bones espècies, i bona cervesa.
La gran virtut de no caure en la temptació.
La religió crea les temptacions perquè hi caiguem i desprès en puguin atorgar el seu perdó.
Si prohibeixes una cosa, en realitat el que vols és que la gent faci aquesta cosa, per treure profit d’aquesta gamberrada o aquesta corrupció.
L’altre dia dinava amb la meva mare.
Parlàvem sobre els bancs que destrueixen petites empreses en crisi, a les que les van aconsellar invertir en immobles els seus beneficis, que, desprès han baixat molt de preu, i que ara mateix no es poden vendre, perquè la gent no pot o no té liquiditat...inversions que es destinaven a aquests conceptes per evadir tenir que pagar més impostos dels necessaris...
Parlàvem de com aquests mateixos bancs que han enfonsat a la majoria d’empreses ara no els volen ajudar... ara que estan sense diner líquid, amb un munt de locals i garatges buits... sense poder vendre, ni llogar, ni res...
Ara aquests bancs (usurers nacionals o public enemy number one)... abans de que l’estat els hi tregui les propietats per no poder pagar impostos als empresaris a la ruïna els ofereixen un pack de supervivència... a canvi de tenir-los lligats a pagar la resta de la seva vida...
Avui surt a l’aire una empresa que es dedica a fer factures falses per empreses, per que no tinguin que pagar cap impost més del que sigui imprescindible.
Evasió d’impostos.
El meu entorn està ple de gent que te negocis o treballadors amb sous notables als que les assessories “legals” els assessoren per tenir els mínims beneficis justos per no tenir en excés i així no tenir que pagar impostos. Aquestes assessories ajuden als empresaris a no tenir que declarar-ho tot... només el que calgui per fer veure que els negocis estan sempre al límit...
Inclús si tu vas a fer la declaració de la renda... sempre t’aconsellen... per evadir...
A l’estat en el que estem el 70% del diner és negre.
Les empreses treballen en principi amb diner negre, i declaren en blanc només allò necessari per que no els fiquin multes.
Paguen sous mínims amb tot de conceptes que inflen el total del net.
El món al revés.
Desprès es queixen que hi hagi crisi. Caure en la temptació.
Comprensió.
Tinc ganes de tu i de caputxino.
Vaig al sol.
Es despullava i parlava per telèfon.
Un telèfon d’aquells vermells... de rosca... de plàstic, polietilè ben dur...
“Poli” de molt del grec, i “etilè” de borracho?
Ecodisseny. Coses espectaculars amb bona estrella. La nova economia.
Totes les coses que porten davant la paraula “eco”.
Fan eco?
Eco-no-mia.
Eco-governs.
Eco-paraules.
Eco-amor. Amor del bo?
Eco-marketing.
E-Government.
Premi eGovernment 2.0
Barcelona 2.0, el nou model de gestió de l'Ajuntament de Barcelona, va rebre el premi e-Government 2.0 a la millor estratègia global d'Administració electrònica amb enfocament 2.0, en l'àmbit del fòrum internacional Local and Regional Government Solutions Forum 2009, atorgat per Microsoft.
Tots del bracet, en cadena, manifestant-se pel canvi climàtic, a al Borsa de Barcelona, per la crisi.
Neva.
Fa fred. No passarem dels 0 graus.
Si hi ha 0 graus, no vol dir que no hi ha temperatura.
La immensa majoria.
Ja han tornat.
Deia també que aquell home es passava tot el dia, hores, mirant els meus vídeos...
Que te el quadre que el vaig regalar ficat al mig del menjador.
Que be, em fa sentir be, saber que algú es commou amb allò que faig.
Em commou commoure.
Paraules mal dites, maldites, maleïdes.
Gràcies, mil gràcies, 999 gràcies.
L’Om vell, mort, és ara com una escultura pública ( vol dir que està al carrer, a la intempèrie...
Art públic: art al carrer, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Petits gestos. Petits contes.
Carmina burana, la fura ....la cançó amb sentiment i passió per excel·lència...
Jo faig la neteja, tu t’ho passes be.
El robot.
Es va fer un lio amb el paper del lavabo que tocava a terra.
La ciutat i l'emergència creativa són els eixos principals de la programació de l'any que ve del CCCB.
Vol virtual per la Barcelona del 2010.
Diuen al Facebook que serà l’any en que el 2.0 s’enfrontarà al 1.0.
Ein?
Barcelona.mobi....
Webs per als mòbils.
Encara tens els blaus?
Barcelona Innovadora. Barcelona Connectada.
A totes els ciutats passa el mateix.
La vall de Barcelona.
Souvenirs. Records, postals de Barcelona.
Barcelona, un mapa (pensaran molts turistes).
Berlusconi, és el cap de Tele 5.
Masses dies per una escletxa. Sembla que hi ha alguna cosa estranya, que és gairebé impossible que li puguin agredir amb tota la xarxa de protecció que l’envolta. Qui s’ho pot creure?
Facturas sense iva.
Comentaris