Passa al contingut principal

comunicacion

No es lo que digas, sinó cómo lo digas.
Proverbios chinos, palabras, ausencia, ayer y hoy.
Dudas, miedo a decir no, a marcharme para siempre, sólo puedo sentir dolor,
qué más puedo esperar...
necesidad, agravio, quiero estar allí...
Juan sin miedo,
tantos cuentos me han contado...
tantas historias, que además... nunca se harán realidad.
Si quería ser un príncipe cabalgando un caballo blanco en busca de la imaginación, enamorada de la imagen platónica de una diosa...
Si la nada se lo llevaba todo... si los finales siempre eran felicidades...
nos engañaron con la primavera, el otoño, ...
Mi madre tiene miedo, sospecha que si se apunta el nombre de la empresa en la que trabajo con el número de teléfono, me volverán a despedir...
buf buf
manías, intuiciones, pecados y represiones....
desde siempre....
el tanga de la suerte...
la camisa de la mala suerte, es aquella con la que la besé....
aquella que llevé al día siguiente de habernos besado...
quizás ella esperaba que la volviera a besar,
pero no lo sabía...
no soy tan rápida...
cuando alguien te lleva a su habitación, te pone la música que más le gusta, se sienta a tu lado sobre su cama y te mira, sonríe....
no tiene porqué decir que te quiere besar... que quieres que ataques...
Sólo quiere decir, que ésta vez, ella no quiere ser la mala... la que se tira, la que se arrastra, la que bufe a las nubes...
El amor no se elige, el deseo y la pasión, tampoco.
Hay personas y personas, que pasan por tu vida, y te gustan más o menos, te apetece en diferente medida conocerlas, compartir tu tiempo...
Hay personas con las que necesitas mil palabras para explicarle algo que a otras le dices con solo una mirada....
Tu amor está en tu vida actual como amistad.
No encontrarás el amor en ésta vida, porqué estás aún recordando el inmenso amor que viviste en tu anterior existencia.
Vaya cruz.
No creo en el más allás, no creo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...