Salta al contingut principal

Entrades

La sort.

La sort. La sort és capritxosa, si la vols tenir has de arriscar-te. Si no, no la tindràs mai de la teva banda. Que tingui una mica de sort algun dia encara que sigui per pena. La meva vida recula darrere de les teves passes. Menjo per menjar, camino per caminar, a ras de terra. Sóc una enquesta Omnibus, vaig fent-me les mateixes preguntes, després d’un temps determinat, jo sóc el mateix univers, però canvia la meva mostra. Canvio, però no tant. Res canvia tant com esperava. Potser hauré de resignar-me. Sembla que tot el que desitjo arriba a mi molt lentament. Hauré de acontentar-me en ser una dona independent. M’imagino que tornes d’un dia llarg a casa i em prepares el sopar. Tornar a començar costa tant. Tothom algun dia o altre té que tornar enrere. He tingut que retrocedir tants cops. Solament voldria saber quina es la fórmula estratègica per poder-te enamorar. Una bruixa diu que ha de trobar parella aviat, que entre l’any que costa enamorar-se, l’altre any de conviure junts i que ...

Versos perversos

Versos perversos, versos enverinats. Sembla una cançó de Hip Hop . Parlar, per parlar, escriure per escriure. Sentir per sentir. Ahir vaig tenir que tornar caminant de la feina, em vaig deixar els diners per poder comprar una tarja de bus. Vaig mirar el mar. Vaig mirar el riu que arriba el mar, el Besòs. Està ple de peixos, però no sabem si son de riu o de mar. També em vaig llevar d'hora pel matí i em vaig preparar el dinar del migdia. Però me'l vaig deixar. Així van ser les dues de la tarda i solament tenia tres galetes de xocolata i un cafè de la màquina del despatx. Quan vaig tornar al pis em vaig menjar el meu pollastre escabetxat. La vida és emocionant diuen, i sinó te la fas emocionant tu mateixa. Diuen que els éssers humans fan les coses per cridar l'atenció, és pura psicologia. Si escrius una novel.la es perquè vols que algú en concret la llegeixi, si dibuixes ho fas perquè mirin com et sents, per veure si trobes algú que et pugui comprendre. Molts músics, de...

ESTIU CAÒTIC

Estiu Caòtic . La vida és un sofriment, total per morir, em va dir el meu pare el diumenge tornant de la platja. Als meus 28 anys sembla que res tingui sol.lució, que una s'hagi de complau -re amb el que li toca. Sembla que tenir il .lusions i somnis sigui tota una patètica fa lacia innocent. Tenir fills, tenir estalvis, viatjar... Tot està al llindar del no res, tot pot acabar quan menys t'ho esperis, o quan més t'ho esperis. Tan de bo tot fos més senzill. Res és senzill, però tampoc pensava que poder anar a la feina un dia d'agost arribés a ser el viatge més arriscat de la meva vida. Em llevo i no tinc ganes de dutxar-me, total si acaba plovent com ahir em mullaré i no els meus pels semblaran un veritable fregall. La bici no la puc agafar perquè el més provable és que torni sense ella de la platja, algú que haurà anat sense, sí que tornarà a la seva casa amb una. Aquest és el verdader " bicing ". Si vull agafar el tramvia he de pensar que hauré d'...

Les menines i els somnis.

Fa uns quants anys que vaig visitar el museu Picasso de Barcelona, durant l'exposició dels cartellistes francesos de l'època de Toulouse Lautrec, Casas, etc. El gos que Picasso va representar era el més graciós de tot. Tota la sèrie de traspàs de Las Meninas de Velázquez a Picasso. Veure els dos quadres un al costat de l'altre. I és que no hi ha res més que cerqui l'art que provocar o inspirar a que una altre ésser tingui sensacions amb allò que li transmet una obra d'art. Això és el que busquen, el que busquem, comunicar. Més encara s'aconsegueix si a més aquesta persona subjecte del verí del teu art es commou i té la necessitat de buscar-te amb la seva forma d'expressar-se. Vol trobar-te en el temps mitjançant el color, les ombres, la llum i les mirades de les figures representades. Dalí també es va obsessionar amb L'Angelus de Millet, i va intentar transmetre allò que a ell li suggeria la parella estàtica al camp de blat. Dalí somniava amb aquell quad...
Cuando era muy pequeña salió en la tele, aquella portátil y en blanco y negro que teníamos en el piso de Gràcia, que desde la luna se veía la muralla China. Desde entonces quedé impactada. Miraba una y otra vez un libro que tenía de las maravillas del mundo, el Coloso de Rodas, las pirámides de Egipto. Un día lluvioso de éstos de agosto, fui com mis tíos a pasear por el mercadillo de libros y de anticuarios que ponen o ponían alrededor del mercado de Sabadell. Mi tía me dijo que si quería algún libro. Empecé a visionar los diferentes volúmenes que habían por las mesas, me llamó poderosamente la atención uno completamente rojo. El rojo es mi color preferido. Lo cogí, estaba forrado de una extraña tela roja, no era de cartón. En la portada ponía en frágiles letras doradas: "I-Ching". Lo abrí y observé que las hojas del libro eran de un color amarillento desgastado. Habían unos extraños símbolos de seis líneas, unas contiúnas y otras discontínuas. En el prólogo se expl...

¿Esto va o no va?

*Mi vena romántica ha despertado hoy, se me ha ocurrido ir a buscarte con una rosa, para que me miraras y ver lo que sienten tus ojos. Pero luego he recordado que tu quieres volar. Vuela. Yo no quiero hacer nada más. Anoche estaba mejor. Es tan increíble como dando tan poco, recibes tanto. Ayer fui a ver a mi tia, está evolucionando muy lentamente de un coma. Lleva dos años, ya habla y está volviendo a aprender a andar. Está muy guapa. La cuidadora la maquilla para salir a pasear. Le gusta que le pongan collares de perlas. Ayer sonreía al verme, le daba vergüenza mirarme. Yo nací el mismo día que ella. El 1 de junio. Me tiene un cariño especial. Todos los años me llamaba el día de mi cumpleaños, y su llamada era quizás una de las que más esperaba. Me encantaba como era. Me llevaba a pasear con la bicicleta por el camino del río. Siempre tan delgada, siempre andando tanto, leyendo y sonriendo tímida y curiosamente. Tiene 7 carreras. Siete títulos. 61 años, pero siempre había parecid...
Los Amantes (I. Cano) Yo soy una de esas amantes tan elegantes como las de antes que siempre llevan guantes. Entre semana voy deportiva pero el domingo me pongo muy fina con mi chaqué de lino. Y voy buscando por los balcones bellas Julietas para mis canciones y hacerles los honores. Y siempre estoy rompiéndome la voz cantando coplas bajo tu ventana, amor sal ya que ésta trovadora se está asando de calor. Soy educada caballera bella, cortés y amable compañera una codiciada soltera. Y como no tengo complejos me miro siempre en todos los espejos antes de echar los tejos. Si alguna vez cometo errores para que no llores pido mil perdones con un millón de flores. Y siempre estoy rompiéndome la voz cantando coplas bajo tu ventana, amor sal ya que ésta trovadora se está asando de calor. Yo soy una de esas amantes. 387jud