Passa al contingut principal

Torna

Ha tornat, torna...
En Romeu, el gat, la primavera, el bon rotllo, les amistats...
Torna i em remira amb ulls clucs...
Era ben adormida, de matinada...

La bimba s'ha desvelat i s'ha bufat...el gat tornat és molt gran...blanc i negre...te els ulls verds...és mimós i babós...tot un senyor gat, si fos persona portaria llacet vermell...
No volia que el toqués gaire...pero està grasset..
És increïble...després de 8 mesos...

la moneda surt cara...
i dic alguna cosa...
sense resposta...


fins que no arribes a la meta no pots cantar victòria....realment...
diu....
jo no vull metes, ni victòries, ni antàrtides...
que em descobreixen a mi mateixa qui sóc...

no sento que els dilluns siguin blaus, el dimarts se'm trenca el cor...
con entona com mai en Robert Smith...
les nenes beuen per amoinar-se una mica menys...
fem petar els temps...
per que els dies passin més ràpid... potser...
miro les estrelles al balcó...
es beuen força be...
barrejades amb licors d'amor...
els dimecres també se'm trenca el cor...
tot i que...
tinc una visita del gat rumberu....



el fum no és tot l'intens que hauria de ser...
la vella cambrera m'afegeix al linkedin...
fotos de cantants... en blanc i negre...
el dibuix, a  la pell...
a l' infinit, ni res..
viure de records....
li dic...
i parla com si res...
no senten res...
giren les estrelles...
tres estrelles...
(no m'agrada la moritz...

la noia que dèia coses prou profundes a les seves cançons...
ara sembla molt més frívola...

al punt on convergeixen tots els meridians del planeta...
un lloc que no pertany a ningú...

has menjat be?
estàs be? com et sents?
el líder perfecte és aquella que et protegeix...
i està per tu més enllà de les coses materials...

simplificar-ho tot...
dependre de tu mateixa...
no esperis de ningú mai....
*la filosofia esquimal....

espero que no calgui que sigui perfecte...
tenir els plats nets...
passar pel camí indicat....

potser també te asteriscs* durant el dia...
en moments i coses que succeeixen...
a través dels arbres...
només per un instant...
escoltes els sons tubulars?

de les ponis i les cobis....
només quedem les bròquils...
a l'agüait...

ha fet cinc voltes al sol...
ha vist les estrelles...
com al mitg de la carretera....
cada agost...
sense llum, totes al vell mitg estirades...
mirem... a veure si pasa un estel fugaç... que ens il.lumini....
la il.lusió.... de tot un any*

sembla que la societat l'ha tornat...
ha tornat...endins...
jo em limito a seguir la llei del meu cor...

somia amb aurores....
del sud i del nord....
molt be... tot i tu?
abans i després...
i saltem!

sentir més endins....
sense deixar-se endur per allò que en diuen....
he vist un fantasma....

confia...
no esperis res més...
gaudeix...
l'instant...
la ment només és realment lliure quan viu i pensa en el present...
sempre és present....

valora....
semblen paraules meves....
papallones...
de primavera...

somriu...sent la vida a la teva pell...

i brinda*

http://www.youtube.com/watch?v=VILWkqlQLWk

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...