Passa al contingut principal

la muntanya màgica i la font màgica


et donaré mil primaveres...
mentres esperem una....
estar, quedar-me...
ser a la meva pròpia vida...
ser jo amb llibertat...
i ballant...
sentit, la melodia,vibrar...
somriure...

mandra per escriure
presa per viure...
per ballar....
per seguir mantenint el somriure....
per veure't beure aigua....

la fusta encén la flama... el foc...
els dos números sumen 10...
tot sembla gairebé perfecte... en teoria...

un xamàn indi acceptaria en be dels seus coneixements la conjugació de cartes astrals...
en el moment ideal...
casualitats?
O causalitats?
Es podria demostrar científicament fàcilment...

bimba*

només cal un si....
amb el cap...
amb la ma,
amb el dit...
així, balla...

333 tres 3 a les 3?

escalfor per les mans fredes...
de cor calent...
com sempre...
com mai?

Fa molt fred aquest any....
la cadernera segur que va tornar al cau...
i això que diu que el sol està més aprop... que fa 12 anys...

...por al no, crido al fantasma del bon rotllo..
el cel està ple de núvols...
va ploure molt...
i bufa fort el vent, bufa... com bufa!
i s'en porta... allò que no cal...

és una nova pluja, renovadora...
serenadora d'ànimes compungides...
si miressim més les estrelles... o les abelles... o les papallones...
sabriem moltes coses que no sabem, amb la conciència, al teatre dels sentits...
de la vida...
lliure...
què és la nostre existència...

la vida és una elecció...

tinc gana...
remuga l'estomag...

m'encanta el sushi... estic enganxada...
es com un gat... que miola per dins...

vull sentir el violí a la muntanya...
entre tanta gent en silenci...
el món i l'instant serà nostre...
de les caòtiques...

luna* va pujar a la Mola
des de la Mola Montserrat es veu diferent....

m'agradaria trobar una font i beure...
veure't beure...

hi haurà una font per allà?
Ets tonta o què?
és la font més famosa de la ciutat!...
l'aigua, es potser molt dolenta...
diuen que si en beus hi tornes..

és una font màgica...

Valenta!
Clar que si!

Primavera còsmica...

creuo la carretera pels aires...
és com hem fa sentir..
no vull caure de cor....
calent...

els vuit principis de l'optimisme...

llavis...
de debó de bo...

sense potser ni sentir...
alguna cosa increïble...
el moment, qui ha de ser, el què...on...

totes les muntanyes són màgiques....

totes les fonts són màgiques...
però aquesta muntanya és molt màgica...
i aquesta font és única*

3313*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

la canción infinita

  *records tancament d’una època salvatge… hasta siempre siempre… Robe Iniesta 💜 🔥 🏳️‍🌈 (i per les que no han sobreviscut... i les que sí... *Hoy empieza el día gris, más gris aún que el de ayer… porque siempre hace más que ayer y menos que mañana... y más en los días señalados, sobre todo... el batería que ensaya en el garaje del barrio está llorando en la puerta… mientras escucha la canción infinita... del indio Jesucristo... que resultó que creó su mejor disco en aquellos días y lugares que yo andaba arriba y abajo, aquellos conciertos que hacía la gente del instituto en salas apañadas de ensayo debajo del puente después de la plaza de la palmera, entre las leyendas urbanas del monstruo de la riera como un holograma de dragón de Sant Jordi que se les aparecía a aquellos que tomaban tripis.. y me lo contaban... y yo con mi guitarra de madera clásica llena de pegatinas varias… intentando tocar alguna cosa que no fuera "el camino que lleva a belén…", no no, "no hay ...