va dir... tinc por d'escriure... i de no saber dir be les coses... tinc por d'escriure... les coses de manera superflua... de ferir... de no ser prou sensible... la normalitat, és lluny... no s'hauria mai de tenir por d'escriure... i de sentir... i de dir res... però potser no és por ben be... i tanmateix potser més val no escriure... podria tancar d'una vegada per totes aquest maleït espai en blanc... que vol dir moltes coses, però alhora no diu res... sort que he trobat una cançó adient per aquest moment... per escoltar.. i em dilueix les disbauxes que poden sorgir... veure a la gent... potser ha arribat el moment de callar i tancar l'aparador... potser vénen a casa a sopar els que no ténen on anar... s'apaga la llum verda... podria fer mitgdiada... perquè? si disposo el mòbil en el punt adient... potser capta l'energia necessària... per... i com a la divina comèdia... la del seu carrer... tothom haurem de travessar.....