va dir...
tinc por d'escriure...
i de no saber dir be les coses...
tinc por d'escriure... les coses de manera superflua...
de ferir...
de no ser prou sensible...
la normalitat, és lluny...
no s'hauria mai de tenir por d'escriure...
i de sentir... i de dir res...
però potser no és por ben be...
i tanmateix potser més val no escriure...
podria tancar d'una vegada per totes aquest maleït espai en blanc...
que vol dir moltes coses, però alhora no diu res...
sort que he trobat una cançó adient per aquest moment...
per escoltar..
i em dilueix les disbauxes que poden sorgir...
veure a la gent...
potser ha arribat el moment de callar i tancar l'aparador...
potser vénen a casa a sopar els que no ténen on anar...
s'apaga la llum verda...
podria fer mitgdiada...
perquè?
si disposo el mòbil en el punt adient...
potser capta l'energia necessària...
per...
i com a la divina comèdia...
la del seu carrer...
tothom haurem de travessar...
mil situacions...
de la vida...
per adonar-nos on és en realitat la llum....
(no pots pretendre apendre tot de cop...
ella deia que si ella no comptava pas per res..
que només valia tenir els plats nets...
les manies es destrueixen...
amb el temps...
és el que trec d'aquest genial 2013...
no vull deixar-me endur per la mala sensació que esdevenen dies com avui...
vull gaudir dels meus...
i deixar-me fluir....
aquesta via és la millor...
la de fluir...
com les papallones..
és l'única manera...
de deixar fer i volar...
el que sorgeixi...
com qualsevol nit...
pot sortir el sol...
mai se sap...
i si vaig a ca seva amb un cava..
(guarda'l a la moto per si de cas...
bona idea, de bona amiga...
de coses de gent que val la pena...
de veritat de la bona...
(ella s'ho val... ho sento ben endins...
és clar...
potser aquesta nit pot ser la nit...
o no...
qui sap...
i si no l'és tan se val...
gaudirem d'espai...
del que sorgeixi...
de bona manera...
qui hagi de ser hi serà....
no hi ha por per això...
em fa pal conduïr, els mossos van a tot drap avui...
diu... des de'l seu poble...
quin poble?
campi qui pugui...
com qualsevol nit de dissabte...
hi ha gent que s'ho mereix...
el que te...
el patiment, ningú,
de la vida és molt dur...
a unes aquest darrer anys sel's ha mort els pares, mares, familiars, germans...
amics... amigues...
desapareixen...
de cop...
altres sense diners, sense poder... fer i desfer...
altres que no ténen remei...
pel seu mal...
i han de viure i viuen... així...
i de cop veus com s'ensurten....
costa, i molt, ho se...
i si mires a vall al mapa hi ha moltes situacions pitjors...
però lo teu és lo teu...
i s'ha de viure...
has de creuar les muntanyes amb Real Feel -4º...
hauràs de cantar a un enterrament el dia 1 de gener a les 10 del matí...
(potser no hi anirà ningú, tothom de ressaca... i què?
ella sola cantant amb el mort present...
i algu de la funerària que de ben segur que no haurà dormit gaire...
dic jo...
tot és un supossar...
a la vida...
i despres hi ha moments que et valen...
que et sorprenen...
i és per aquestes xispes...
que vivim...
ho dic tot de veritat..
i amb bon rotllo...
m'alegra saber d'ella allà on sigui...
potser dormir la mitgdiada em dóna mala sort...
no es pot ser tant bona...
i ella no te amb qui menjar el raïm de nadal...
i vindrà a casa meva... amb la familia...
una dona de 50 i pico... lesbiana...
amb els meus pares de 50 i pico...
... qui sap!
sopresa... el meu pare segur preferiria que vingués la meva amiga brasilenya,
però aquest any no...
te nòvio i va a la seva...
i si dormo potser s'en va la mala sort...
del dia, i comença un de nou...
tanta mala sort no...
que la bona sort esdevé en els pitjors moments...
i sóna la flauta ( que tant m'agrada tocar...
com el piano que algun dia... tornaré...
a tocar...
(si, ho se, em falta explicar lo de l'altre nit...
però pot ser em ve de gust quedar-mo per a mi...
i gaudir-ho amb mim...
a poc a poc...
només dic... un xic...
que tornar a sentir la seva veu ballar...
a les meves oïdes...
ha estat tot un plaer...
del cel...
*un consell: confia en mi...
happy new year 2014* believes in you***www.lutxana.org
tinc por d'escriure...
i de no saber dir be les coses...
tinc por d'escriure... les coses de manera superflua...
de ferir...
de no ser prou sensible...
la normalitat, és lluny...
no s'hauria mai de tenir por d'escriure...
i de sentir... i de dir res...
però potser no és por ben be...
i tanmateix potser més val no escriure...
podria tancar d'una vegada per totes aquest maleït espai en blanc...
que vol dir moltes coses, però alhora no diu res...
sort que he trobat una cançó adient per aquest moment...
per escoltar..
i em dilueix les disbauxes que poden sorgir...
veure a la gent...
potser ha arribat el moment de callar i tancar l'aparador...
potser vénen a casa a sopar els que no ténen on anar...
s'apaga la llum verda...
podria fer mitgdiada...
perquè?
si disposo el mòbil en el punt adient...
potser capta l'energia necessària...
per...
i com a la divina comèdia...
la del seu carrer...
tothom haurem de travessar...
mil situacions...
de la vida...
per adonar-nos on és en realitat la llum....
(no pots pretendre apendre tot de cop...
ella deia que si ella no comptava pas per res..
que només valia tenir els plats nets...
les manies es destrueixen...
amb el temps...
és el que trec d'aquest genial 2013...
no vull deixar-me endur per la mala sensació que esdevenen dies com avui...
vull gaudir dels meus...
i deixar-me fluir....
aquesta via és la millor...
la de fluir...
com les papallones..
és l'única manera...
de deixar fer i volar...
el que sorgeixi...
com qualsevol nit...
pot sortir el sol...
mai se sap...
i si vaig a ca seva amb un cava..
(guarda'l a la moto per si de cas...
bona idea, de bona amiga...
de coses de gent que val la pena...
de veritat de la bona...
(ella s'ho val... ho sento ben endins...
és clar...
potser aquesta nit pot ser la nit...
o no...
qui sap...
i si no l'és tan se val...
gaudirem d'espai...
del que sorgeixi...
de bona manera...
qui hagi de ser hi serà....
no hi ha por per això...
em fa pal conduïr, els mossos van a tot drap avui...
diu... des de'l seu poble...
quin poble?
campi qui pugui...
com qualsevol nit de dissabte...
hi ha gent que s'ho mereix...
el que te...
el patiment, ningú,
de la vida és molt dur...
a unes aquest darrer anys sel's ha mort els pares, mares, familiars, germans...
amics... amigues...
desapareixen...
de cop...
altres sense diners, sense poder... fer i desfer...
altres que no ténen remei...
pel seu mal...
i han de viure i viuen... així...
i de cop veus com s'ensurten....
costa, i molt, ho se...
i si mires a vall al mapa hi ha moltes situacions pitjors...
però lo teu és lo teu...
i s'ha de viure...
has de creuar les muntanyes amb Real Feel -4º...
hauràs de cantar a un enterrament el dia 1 de gener a les 10 del matí...
(potser no hi anirà ningú, tothom de ressaca... i què?
ella sola cantant amb el mort present...
i algu de la funerària que de ben segur que no haurà dormit gaire...
dic jo...
tot és un supossar...
a la vida...
i despres hi ha moments que et valen...
que et sorprenen...
i és per aquestes xispes...
que vivim...
ho dic tot de veritat..
i amb bon rotllo...
m'alegra saber d'ella allà on sigui...
potser dormir la mitgdiada em dóna mala sort...
no es pot ser tant bona...
i ella no te amb qui menjar el raïm de nadal...
i vindrà a casa meva... amb la familia...
una dona de 50 i pico... lesbiana...
amb els meus pares de 50 i pico...
... qui sap!
sopresa... el meu pare segur preferiria que vingués la meva amiga brasilenya,
però aquest any no...
te nòvio i va a la seva...
i si dormo potser s'en va la mala sort...
del dia, i comença un de nou...
tanta mala sort no...
que la bona sort esdevé en els pitjors moments...
i sóna la flauta ( que tant m'agrada tocar...
com el piano que algun dia... tornaré...
a tocar...
(si, ho se, em falta explicar lo de l'altre nit...
però pot ser em ve de gust quedar-mo per a mi...
i gaudir-ho amb mim...
a poc a poc...
només dic... un xic...
que tornar a sentir la seva veu ballar...
a les meves oïdes...
ha estat tot un plaer...
del cel...
*un consell: confia en mi...
happy new year 2014* believes in you***www.lutxana.org
Comentaris