Escriure va ser la seva pau.
Va esclatar i va fugir.
Amb la sang bullint al seu ventre. Diu les coses masa tard. Tot rutlla però perpètua veu com una muralla negra esdevé a l'horitzó. Reclama la panxa.
El dolor s' esvaeix amb una pastilleta blanca i el fum. Es penedeix de dir les coses. Moltes paraules i poques abraçades i menys caricies. Els infants del Raval porten els mateixos mitjos durant una setmana, i fan mala olor, però està prohibit banyar-los a les escoles bressol, les noies d'educació infantil, no saben què fer....
La gent es mata a la franja de Gaza, a Sudan del Sud, els intraterrenos fent de les seves. Sonen les campanes de l'església. La mare neteja els plats del sopar. Saturació de mirades i paraules frungides en la ràbia de mil problemes quotidians que no haurien de supossar res més que un punt fuga per poder seguir endavant.
La muntanya em mira. La miro.
Les flors de la planta cauen pel seu propi pes.
No et va fe molt de cas. No sembla que hi hagi res. S'esvaeix.
Hauria de contestar a la flama del sentit sorgit del no res.
Si no pateix no sent i dons no escriuria res per desfer embrolls emocionals.
Així és la vida, sense comes, ni accents. Un dia va i uns altres no.
Més val un dia que res. Una estona.
Un temps.
Un espai de colors al mig del desert fred i ventós que la inspira cada damatí...
Energia que neix dins seu com la màgia...
I respira...
I de vegades s'ensurt...sesforça, balla a contra corrent, i surt...
I com te un punt de sort es troba amb gent que la vol escoltar de tant en tant...
No hi ha tempesta com havien dit..
Fa ràbia tenir dislexia, no saps mai com són les paurales correctes, sempre dubtes, i moltes vegades falles, però la intenció és la millor, la necessitat de comunicació és superior a la por de fracassar...
I això l'encen...
Les jaquetes antigues de l'avi són esteses a l'estenedor...
Vol fugir de la idea de pensar que la gent pot voler fer-li mal...
És l'assa de tots els cops...
Aniria a patinar...
Encendria la música a les seves oides i ras...
Ara pla.
La cigarreta mimva...
I el cor s'encen imaginat quelcom que pugi sorgir be...
Gràcies a la màgia del nadal...
Que si més no fa aturar a la gent al vell mig del carrer per desitjar #bonnadal
*
Va esclatar i va fugir.
Amb la sang bullint al seu ventre. Diu les coses masa tard. Tot rutlla però perpètua veu com una muralla negra esdevé a l'horitzó. Reclama la panxa.
El dolor s' esvaeix amb una pastilleta blanca i el fum. Es penedeix de dir les coses. Moltes paraules i poques abraçades i menys caricies. Els infants del Raval porten els mateixos mitjos durant una setmana, i fan mala olor, però està prohibit banyar-los a les escoles bressol, les noies d'educació infantil, no saben què fer....
La gent es mata a la franja de Gaza, a Sudan del Sud, els intraterrenos fent de les seves. Sonen les campanes de l'església. La mare neteja els plats del sopar. Saturació de mirades i paraules frungides en la ràbia de mil problemes quotidians que no haurien de supossar res més que un punt fuga per poder seguir endavant.
La muntanya em mira. La miro.
Les flors de la planta cauen pel seu propi pes.
No et va fe molt de cas. No sembla que hi hagi res. S'esvaeix.
Hauria de contestar a la flama del sentit sorgit del no res.
Si no pateix no sent i dons no escriuria res per desfer embrolls emocionals.
Així és la vida, sense comes, ni accents. Un dia va i uns altres no.
Més val un dia que res. Una estona.
Un temps.
Un espai de colors al mig del desert fred i ventós que la inspira cada damatí...
Energia que neix dins seu com la màgia...
I respira...
I de vegades s'ensurt...sesforça, balla a contra corrent, i surt...
I com te un punt de sort es troba amb gent que la vol escoltar de tant en tant...
No hi ha tempesta com havien dit..
Fa ràbia tenir dislexia, no saps mai com són les paurales correctes, sempre dubtes, i moltes vegades falles, però la intenció és la millor, la necessitat de comunicació és superior a la por de fracassar...
I això l'encen...
Les jaquetes antigues de l'avi són esteses a l'estenedor...
Vol fugir de la idea de pensar que la gent pot voler fer-li mal...
És l'assa de tots els cops...
Aniria a patinar...
Encendria la música a les seves oides i ras...
Ara pla.
La cigarreta mimva...
I el cor s'encen imaginat quelcom que pugi sorgir be...
Gràcies a la màgia del nadal...
Que si més no fa aturar a la gent al vell mig del carrer per desitjar #bonnadal
*
Comentaris