Passa al contingut principal

nadie debe mentalmente nada a nadie

"nadie debe mentalmente nada a nadie"
dice que le dijo su hermana Nada (vaya nombre le puso tu madre a tu hermana Nada!...

a la fi una tarde lliiure ( alliberada de tot....

meditaciones en la moto de las pegatinas*
bueno pero la idea de ella me hizo evolucionar mucho en muchos momentos...
a partir de aquella plaza sin nombre...
el amor infinito...
que no busca, ni desespera, ni espera, es, existe... y se vive por todos los poros de la piel...
el sentimiento nace en mi...
de alguno de mis sentidos, es inevitable...

es como lo que siente un vampiro al ver sangre brotar...
como los tiburones de Calle 13...
los del Caribe...
(qué ganas de ir a liberar la mente y el cuerpo...

9 reinas...
no te quiero atar, no me ates tu...
(me ato yo sola con tus caderas
revoloteando...

si fuera lesbiana, volvería contigo, no te preocupes...
(al final mi intuición no está tan equivocada...
se la tiene que pegar sola...
pienso...

yo me lo pensaría, fueron 7 orgasmos seguidos...
una siesta de verano...
le devolví los orgasmos que otra me dió en el hotel de Madrid, de siete en siete...
(me trae buenos recuerdos Madrid...
siempre sexuales...

es guapa, es muy hippy no?
bueno es fumeta...

tengo una amiga que solo fuma y mira pelis, nivel ninja...

un ejército de mariposas...
dale la vuelta a la tortilla...

6 meses después....
no te hubiera dejado marchar de mi casa...
aquel día
¿porqué me dejaste marchar?

la lleva a pasear por Besalú o mejor al descampado de Monjuïc...

un coche rojo y viejo...
en un lateral de la calle...
llegas, aparcas y sales del coche...

bronca per intentar acariciar...
quan t'estan ballant?

dóna igual que facis que pases de tot...
de mi, de tot...
vols anul.lar els teus sentiments...
perquè t'he assenyalat amb el dit i et fa por...
(ok mc key... I respect... are you so young really? she said... me... yesterday...

però tot i així matant l'ego...
no deixar-li treure el cap, encara que la gent s'ofega amb el seu propi ego...

lets rock...
(una casa de yonki...

no quiero con el, por que en cuanto me lie un poco más... se me agarrará como una garrapata...
¿cómo?
y me coge fuerte del brazo, mi lo constriñe todo lo que puede...
y luego dejarlo sería complicadísimo...

luego también se queja...

martes, ni te cases ni te embargues...
(embarques...

avui o demà? aniré a nedar...

libérate mujer...
que no te quiero para mi sola, para mi toda, siempre y nunca...
ahora y siempre, no quiero artega...
tu me diste de comer libertad, y ahora soy adicta...

no tiene ganas de ser acariciada...
vale, lo entiendo, pero no te enfades...
pero es que parece lo que no es, si arde en cuanto me descuido...

hi ha moltes maneres de fer l'amor...
de vegades unes paraules creuades tenen molt més sentiment i intensitat que un polvasso passatger...

no es pot demanar l'eternitat a una mortal...

i ara hauràs de desfer-te del teu paper de víctima o depredadora lliure...
caçant... argilosa...
ara ningú pensarà en tu...
estaràs sola de veritat,

ja no tornaràs a morir-te d'enveja ni de gelosia...
de ningú...
ara què faras sense motivació vital d'altres, de les teves obsessions?

per que m'estimis a mi no vol dir que hagis de deixar d'estimar a ningú per sempre, i per quan vulguis...
les coses no s'acaben quan una vol...
(no hauras de pensar què coi pensa o sent l'altre...

oblida't de sentir-te frustrada més a la vida...
perplexa més be diria jo...
tot allò que m'intentes dir ja ho se...
dejavú inclòs...
no se com, però ho sento...

quizás los niños que tienen tantas alergias y cosas chungas deban morir...
explica el profesor que imita a Boris...

intenta hacer cosas para parecer que no siente nada, ni quiere nada...
es tan sencillo verlo...
que parece un juego....
por que la vida es eso un juego, y si no la ves así, te puedes morir...

estem interconectades, ho sento...
ja se que no et mola gaire...
sembla control

orgasmes sentit cançons perfectes en el moment perfecte...
l'amor me'l faig jo...
no em cals... ni tu ni ningú...

entra...
passa...

a través de la porta interestel.lar de Besòs mar....
ni más ni menos...
ni + ni -
tothom és igual
(i to ho saps be...

la bíblia dels somnis és que em va regalar la meva mare aquest darrer nadal... dia de reines.. i dos reis...
llibera't i estima't...

hacia lo salvaje...
al otro lado de la vida...
hay campos de tulipanes lilas...
y como desees...


l'amor és si l'és infinit... i no el pot aturar ningú...
allibera'l i s'extendrà per l'univers generant més amor...

fora manies...
fora sort...
fes i desfés...
no marxis mai sense dir tot el que vols dir...

al cafè Godot, esperant alguna cosa que mai ha existit... ni existirà...

te espero sentada junto al diablo...
(6 meses? no se...

I love la tensión sexual no resuelta...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...