Passa al contingut principal

somnis obscens

m'agraden totes les paraules que començen per V*....
si me'n recordés de tots els meus somnis, fil per randa, seria la millor guionista de la història...
faig l'esforç...
pero no puc escopir ben be tot allò que balla al meu cap...
avans de dormir un glop d'aigua...
desig...
concedit?
ve aquella noia morena...
torna... i ballem... molt... tota la nit...
als somnis els petons... son amistat, diu en Freud.. no s'escriu Froid?

una de las cosas que siempre se me ha resistido... aprender bien a tocar la guitarra ( me encantaría poder tocar algo decente...

fluid... fluïm...

necessito la calma.. l'espai...
fer d'Spiderman... i observar la ciutat, de lluny... potser des d'el búnker aquel...
(algún dia...

sense paraules...
silencis...

i els meus somnis reals?
i els teus?
no me'n vaig enlloc, no em mouré d'aquí...
a l'equilibri ideal...
per ballar...
amb el temps, l'espai (el teu i el meu), en pau....
sembla que ha comença't... i sembla també que no vulgui parar...

lo de la paparra... el conte aquell... poesia narrativa... escriptura creativa, del record...
dels teus llavis...
record...
*of the record...

dons no matar la paparra que et dóna de menjar... si ets sincera del tot... et quedes a l'estacada?
perquè reprimir-se i no alliberar-se i deixar-se endur, fluir per la vida, les emocions i els sentiments?
responsabilitats!, ah clar...
i si en depèn algú... de tu... més encara...

amor: llibertat....

si no diu res es per que no pot...
deslliga'm....
des fes-te de la independència...

aquest matí se m'han congelat els ulls....
esponja en el espejo...(dos palabras curiosamente similares...
efectivamente, querido Watson!

el meu cafè sol ( de màquina) te restes de caputxino...


esponja (No bob) + buscar... en google...

y me aconsejó, después de todo...
se tu misma...
(no m'ho esperava pas, pensava que m'odiava...

potser el problema, és, sempre, pensar masa...
capficar-se...
deixar-les passar a les angoixes...
rau, rau....
volta i volta...
sense pressa...
sense dentera....
matinera...

*delicadesa extrema sublim ( que no subliminal... només per a públics selectes....

* aviso a navegantas
(aquest post com tots els puc anar modificant...
durant el temps...
segons si em ve de gust...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

poliamor* con bravas

  *(no confundir poliamor con poligamia) *el otro día analizaba el significado de la fotografía...ahora he visto una publicación en redes sociales de una mujer a la que sigo, explicando en el pie de foto, que con su primer sueldo compró una cámara para hacer fotos...al otro lado de la foto de perfil de mi prima está su padre en el momento que se la hizo, eternamente...  justo mientras escribo esto leo rápidamente en un tweet que quiere desaparecer... "Tenemos 66.000 pensamientos al día. Dos terceras parte son preocupaciones. ¿Cuánta energía perdemos en cosas que no van a ocurrir o si suceden sabremos salir de ellas?" mi respuesta:  es que la mente humana ama resolver dilemas... y esa es la vida humana mental hacerse preguntas, cuestionar...  No importan las respuestas solo seguir haciéndote preguntas... ¿De dónde surgen las ideas? Muchas son chispas que brotan de nuestras crisis varias existenciales. De las peores crisis vitales surgen las mejores relaciones, las más...