Passa al contingut principal

Sóc tan imbècil!


És increïble.

Moltes vegades t'ho dius, quan veus que has deixat passar una oportunitat ideal!
Potser no era el moment, potser…potser si...

"Hubo un momento que faltó de todo…(…) nadie podía bajar a la calle"

Potser és un d'aquells dies que tot t'inquieta i desespera…
Estic molt sensible…vulnerable...
Avui em podem tocar la fibra ( em podeu fer molt de mal...

Ho fai? Li dic?
Em va somriure…
El dubte…
No vull mentir…

"¿Cómo estáis viviendo la situación?"

Ella em va dir que no vol res serios, que no està enamorada, el que se'n pot dir "enamorada"…amb totes les lletres…
tampoc em vol deixar, estar així…
fluim?
vol mes llibertat…
(la seva llibertat de sempre...és així, no és l'edat...

i no  deixa de fer-me petons increïbles, em truca a totes hores…
flueix, fluïm?

sembla que l'hagin ensarronat…
que algú li fica idees xungues al cap…

es va ratllart l'altre nit...
volia voltar ...
està acostumada…
no ha tingut mai que prendre una decissió així…

responsabilitat 0'0%.

A l'altre ja li  va be, de perles… poder dormir-la amb ella de tant en tant….
per fer mal, egoisme… fer les coses per ràbia i mala llet, acaba ferin-te (herself)… ja ho sap… però no te res més a fer…i a perdre...

sense paciencia...

Me la vaig trobar a l'entrada del bar… de sobte un somriure...
*increïble…
Ha canviat, millora…
somric…
bebem…
ballem…

no estic per res de l'altre món, cada vegada necessito més temps per païr pensaments i sentiments…
he perdut el "don de fluir"….
(http://www.youtube.com/watch?v=wZPGPK3-x1c)

L'altre vegada que me la vaig trobar;
vaig pensar el mateix…
i no vaig dir, ni fer res…

sorgeix la xispa…
i per postre torno a crear-me mil castells de bombolles…

a l'aire...

miram mirant-te….

No se si dir-li d'anar a predre alguna cosa..
de fer un cafè, que no serà cafè (mai és cafè), que serà cervessa, que potser seràn dues… si vols...

Tinc por al no?
tic por al no se de què parlarem…
(de qualsevol cosa…penso... d'Egipte... d'ahir, d'avui, de res.... estímuls...

Potser va lligar ... i ja es va ben enredar...

Què és de la teva vida? 
Què fas? 
A què et dediques…
M'ho vas dir, però no m'enrecordo…
Fas que fas alguna cosa?

Amb la possibilitat única i genial de fer un petó nou? 
De nou.
És febrer. És de gener.
A quina hora et despertes?
On dorms?
Quina cançó escoltaràs avui?
Pas en fals.
Contrasentit, dilema…
Disbauxa.
Anhel.

*deixa'm somiar-te...

Li deixo una cançó al mur?
M'has llegit?
Les dotze en punt.

Han passat els anys...

diu que si escric molt està be, millor... si escric molt és perquè no puc parlar, sometimes...potser...
si escric és que sento coses que no entenc... que veig, llegeixo i escolto...
sóc tot paraules... repetides, potser...

el cel... ha sortit el sol...
segur que es girarà...
espero una altre setmana a veure què passa...
si m'enrecordo de tu o només ets una pasa....

li dire... potser...
ella m'ho diu tot, és una de les millors coses que te...
tanta sinceritat em planta...

no te por?
no te por?

amar la trama más que el desenlace...
somric...
(http://www.youtube.com/watch?v=QgZBKNdo8gs)
escolto...
vol cançons...
qualsevol millor que la que lo d'abans....ja m'ho va dir... vol canviar, vol millorar... com tothom...
no pot dir-li que no, te por de perdre-la...

diuen les estrelles... que no dubtem...


li dic de quedar o no?
esperaré, com sempre...
viu a prop del mar...
diu...

en temps d'unes altres cançons....
lluny, 
altres miralls...
caminem?

amb l'entusiasme infantil, que dura fins avui....
era genial el dijous besar-te....
increïble...

*

Comentaris

- ha dit…
No ets imbècil. Deixa't portar pel que sentis en cada moment. Que mani el cor i no el cap. Només d'aquesta manera estaràs sent sincera amb tú mateixa. Si actuant així les coses no surten com a tú t'agradaria, es que era el camí equivocat. Pren nota i cuntinua caminant. Confia en la teva intuició. Es el més gran que tenim. Confia confia confia confia....
lutxana ha dit…
si no decidim per nosaltres altres decidiràn, aquesta és la clau... però la majoria de vegades la cosa resulta tan relliscant que deixes fluïr... i et deixes portar pel vent que roti en cada moment! moltes gràcies pels teus comments Luis!*

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...