Sóc tan imbècil!


És increïble.

Moltes vegades t'ho dius, quan veus que has deixat passar una oportunitat ideal!
Potser no era el moment, potser…potser si...

"Hubo un momento que faltó de todo…(…) nadie podía bajar a la calle"

Potser és un d'aquells dies que tot t'inquieta i desespera…
Estic molt sensible…vulnerable...
Avui em podem tocar la fibra ( em podeu fer molt de mal...

Ho fai? Li dic?
Em va somriure…
El dubte…
No vull mentir…

"¿Cómo estáis viviendo la situación?"

Ella em va dir que no vol res serios, que no està enamorada, el que se'n pot dir "enamorada"…amb totes les lletres…
tampoc em vol deixar, estar així…
fluim?
vol mes llibertat…
(la seva llibertat de sempre...és així, no és l'edat...

i no  deixa de fer-me petons increïbles, em truca a totes hores…
flueix, fluïm?

sembla que l'hagin ensarronat…
que algú li fica idees xungues al cap…

es va ratllart l'altre nit...
volia voltar ...
està acostumada…
no ha tingut mai que prendre una decissió així…

responsabilitat 0'0%.

A l'altre ja li  va be, de perles… poder dormir-la amb ella de tant en tant….
per fer mal, egoisme… fer les coses per ràbia i mala llet, acaba ferin-te (herself)… ja ho sap… però no te res més a fer…i a perdre...

sense paciencia...

Me la vaig trobar a l'entrada del bar… de sobte un somriure...
*increïble…
Ha canviat, millora…
somric…
bebem…
ballem…

no estic per res de l'altre món, cada vegada necessito més temps per païr pensaments i sentiments…
he perdut el "don de fluir"….
(http://www.youtube.com/watch?v=wZPGPK3-x1c)

L'altre vegada que me la vaig trobar;
vaig pensar el mateix…
i no vaig dir, ni fer res…

sorgeix la xispa…
i per postre torno a crear-me mil castells de bombolles…

a l'aire...

miram mirant-te….

No se si dir-li d'anar a predre alguna cosa..
de fer un cafè, que no serà cafè (mai és cafè), que serà cervessa, que potser seràn dues… si vols...

Tinc por al no?
tic por al no se de què parlarem…
(de qualsevol cosa…penso... d'Egipte... d'ahir, d'avui, de res.... estímuls...

Potser va lligar ... i ja es va ben enredar...

Què és de la teva vida? 
Què fas? 
A què et dediques…
M'ho vas dir, però no m'enrecordo…
Fas que fas alguna cosa?

Amb la possibilitat única i genial de fer un petó nou? 
De nou.
És febrer. És de gener.
A quina hora et despertes?
On dorms?
Quina cançó escoltaràs avui?
Pas en fals.
Contrasentit, dilema…
Disbauxa.
Anhel.

*deixa'm somiar-te...

Li deixo una cançó al mur?
M'has llegit?
Les dotze en punt.

Han passat els anys...

diu que si escric molt està be, millor... si escric molt és perquè no puc parlar, sometimes...potser...
si escric és que sento coses que no entenc... que veig, llegeixo i escolto...
sóc tot paraules... repetides, potser...

el cel... ha sortit el sol...
segur que es girarà...
espero una altre setmana a veure què passa...
si m'enrecordo de tu o només ets una pasa....

li dire... potser...
ella m'ho diu tot, és una de les millors coses que te...
tanta sinceritat em planta...

no te por?
no te por?

amar la trama más que el desenlace...
somric...
(http://www.youtube.com/watch?v=QgZBKNdo8gs)
escolto...
vol cançons...
qualsevol millor que la que lo d'abans....ja m'ho va dir... vol canviar, vol millorar... com tothom...
no pot dir-li que no, te por de perdre-la...

diuen les estrelles... que no dubtem...


li dic de quedar o no?
esperaré, com sempre...
viu a prop del mar...
diu...

en temps d'unes altres cançons....
lluny, 
altres miralls...
caminem?

amb l'entusiasme infantil, que dura fins avui....
era genial el dijous besar-te....
increïble...

*

Comentaris

Luis ha dit…
No ets imbècil. Deixa't portar pel que sentis en cada moment. Que mani el cor i no el cap. Només d'aquesta manera estaràs sent sincera amb tú mateixa. Si actuant així les coses no surten com a tú t'agradaria, es que era el camí equivocat. Pren nota i cuntinua caminant. Confia en la teva intuició. Es el més gran que tenim. Confia confia confia confia....
lutxana ha dit…
si no decidim per nosaltres altres decidiràn, aquesta és la clau... però la majoria de vegades la cosa resulta tan relliscant que deixes fluïr... i et deixes portar pel vent que roti en cada moment! moltes gràcies pels teus comments Luis!*