Núvol tòxic.


Ja ho tic tot controlat!
(http://www.youtube.com/watch?v=TJaHlPmlAWc)

Ei, ara ja ho saps! Que ho tinguis en compte!

"Els Manel son un grup música per pastorets i bens pastorant,  i es van fer famosos gràcies al Guardiola".

Derrapem?

Ei, tu, si, si… tu!
Escolta'm!
(o llegeix-me…
"Ha fet la seva web com la del Esquenazi".

Avui tots els bancs del parc del solet eren plens, he tingut que seure a la sorra…
"Has arribat i m'has fet estornudar… Què et penses que sóc jo, el núvol tòxic o què?

Ei, aquests dies estic nerviosa…(t'ho volia dir ahir quan et vaig trucar...
Et trucava... per ... si… bueno dóna igual… ja…
Al bar que sembla un xiringuito de la platja, si aquell de la Massana, el cambrer es va oblidar de cobrar-nos la primera cervessa…
era un regal, crec.... per que només arribar em va mirar i em va somriure marxant ( amb els anys, que em fan més sàvia i no més vella, estic aprenent que en aquests petits detalls de llenguatge no verbal es diuen moltes coses que no es dirien en paraules...
El gat vol que li grati la panxa, em desperta quatre vegades durant la nit…
Et vaig somiar, vestida de blanc… la teva germana t'ajudava amb la vora. Érem a alguna habitació amb una mica de llum solar…
Diuen els experts i expertes en somnis ( que no  són "son") que vol dir que et mostres davant de mi més innocent del que ets en realitat. Què em dius?
Dóna'm una mica de calor. Tinc ganes de fer-li un "toc".(Fes tu el primer pas, no deixis que decideixin per tu).
Però també vull el sopar romàntic, les espelmetes vermelles al voltant del llit, el massatge amb gel de sabor de plàtan...

Et mossegues els llavis...
ets com el flamenc... que enamora...

de cor...
moments tan sols nostre, etern a les matinades...
em mossego els llavis amb el teu sabor, sabor de mar....

Aquest dissabte no anirem a la festassa aquesta de les Nextownladys: para què?(si ella no hi anirà).pa, pa...paradís…
Va sorgir del no res…al foc viu, amb olor a canyella…
què has fet amb mi? què m'has ficat a la sang?
Veu de pell i canyella…
Petons suaus… un peto suau….
(em tallo, em reprimeixo….
Perquè? coi!. Quin sentit te tot?. Cap!
El sentit el poses tu (tota la resta... mastercard...
Ni twitter ni hòsties, ni ràdio ni paraules de flor de lluna...
És l'efecte del núvol tòxic d'aquest dies a la ciutat. Potser sí!.
Estic tota l'estona neguitant, sense causa... rebel la meva pell m'arronsa, em descabella les idees, que semblen enverinades...
Ni tan sols les cançons de calma...tenen ara remei a la meva revolta del gessamí personal...
Sobredosis de te verd? o de temps mort?, o de temps per pensar...
Ja he escoltat tots els podcast de Redes, Singulars, La noche en blanco....buff, alguna recomanació?
Una setmana sense cafè i estic més tensa que mai.
Que bonic seria poder volar i al teu costat posar-me a cantar, com sempre solem fer-ho nosaltres dues (karaoke de youtube).
La teva ànima amb mi sempre està... i se que mai de mi s'allunyarà...
Tan lluny, tan a prop....Aniria volant ara a fer-te un petó, però per un instant... potser no cal, fer-te una sorpresa, nova...
No t'ho esperes?... potser a tu tampoc t'agraden les sorpreses...
et deixo fer la teva... el teu temps (deixa que entri el vent entre les flors...fa olor a sal...
et sento així com alguna cosa que tens a les mans i acaricies....
però que no pots estrènyer del tot, sempre em falta un punt... per que tot sigui perfecte...
perquè ha de ser tot perfecte?

Localocaloca... diu la Shakira...
t'estimo! si...

t'apropes... a poc a poc, vols besar-me... i somric, interrompen lentament el teu desig...
l'energia ens envolta, la teva i la meva, la nostra, a ritme.... ballem, en sintonia, d'aquestes que deixen en silenci a la resta del món...
els ulls es tanquen i no podem res més que sentir-nos de prop... de tan a prop.. com un raig de llum tènue...
que t'acaricia al migdia...
els dits de pell, de tot allò que sigui extremada ment delicat; baixen les pestanyes...
els llavis rodolen (no hi ha paraules prou intenses per definir l'estat sinèrgic de la nostra sincronització en aquests instants serens i fins, de fil ... de roba...
relaxada,.... volada, per un sospir....brisa marinera...
deliri...

ei...t'estimo...

ballem?
localocaloca...
(http://www.youtube.com/watch?v=0vqzjew8fZA)

potser estic intoxicada, pel teu núvol tòxic, d'escalfor blanca i suau....
potser,....

(li faig un "toc" si o no?
Vius a prop del mar....

*dígali: exés de dopamina, falta de serotonina (borratxera bioquímica a l'hipotàlam) dóna'm basopresina i oxitocina!...o un orgasme...

locura_calma_caducitat_tendència_universal*

Comentaris

Lluís ha dit…
Bueno, primer de tot dir-te que el fet de que el fons del blog ja no sigui negre és una senyal de que algo està canviant dintre teu. Vas pel bon camí. Continua caminant. Estàs a punt d'arribar a algun lloc. Endavant!. Confia confia confia confia.......