Passa al contingut principal

*forever young: do you really?


tot allò que has somiat arribar a ser algun dia...

tot allò que vols que passi cada dia...

i passa o no passa...


demanes, desdites...... i potser no veus el que tens nevant dels teus ulls...

ballant, sentint, i tot.... perquè no sent com mai havies vist....

d'altres maneres...

models...

descobrir-me...

descobrir-te...

encara que no em llegeixis mai...

t'escric, per que et sento...


el meu stress per una abraçada teva...

calenta...

tendre... suau...

com mai...


cada espera, cada moment...

confessions a la taula de tot...

els records vénen sols...

es queden als seus racons...

aquells que ja no ens pertanyen...

per que d'alguna manera sospitosa...

sospito....


que no hi seré per sempre...

al reco de pensar...


i no caldrà que cridi,...

potser les energies positives per a mi

coincideixen en aquell lloc...

i per això torno...

mai...


el jersei del revés, sorpresa...

màgia...

ulls sense fons...

ben endins...

la teva mirada...

que es queda...

i sospira...


es tot un somni...

quan hi ets...

quan et sents, l'instant efímer...

hi vols tornar...

a repetir...

i no pots...

per que cada instant és únic...

aprofita el moment...

deien, diem...

o no...


com s'aprofita millor?

pensa'n-te o besa'n-te?

o pensant en l'últim petó d'ahir...

de defugir....

de no cantar...


les veia pel carrer amunt...

parlant...

el barret dels econòmics...

millor que el d'Alcatraz...


parlo i escric, per aprendre...

per entendrem i entendre't...

vinguis o no, se que seràs amb mi..

que si poguessis, si ens deixen...

hi series...


és molt millor saber que hi series..

que hi fossis sense voler estar...


ara sempre, ara mai-mai....

aigua en àrab....

sempre en Vietnamita...

qui ho havia de dir?


som-ric per dins, ben endins...

sense paraules...

dites...

vull fer la peli...

la remenaré la meva història...

vull mostrar tot el que es pot sentir i transmetre...

pròxima estació....
m'encanta veure't ballar,
balles?
ara balles?
ara si, i tant!
ple de tonteries...
passa't de la ratlla...
torna a començar
totes les vegades que calgui...
un instant perfecte s'ho val tot...

i de tant en tant, potser en el moment més baix, el que toques més enfons...
algú et dic nosequè, o fa algu, o surt un raig de sol... i t'il.lumines, camines...
i poc a poc... vas fent... la il.lusió... encara que sigui petita...
encara que tinguis totes les pors del mont...
per minsa que sigui s'ho val tot...
tot!, també!

"sense paraules"...

(encara que, com sempre, no tinc ni idea de per on començar...

encara que ja tinc dues actrius ideals...

pels papers protagonistes...

+ info:
*BSO, dododo...
http://www.youtube.com/watch?v=7v2GDbEmjGE

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

la canción infinita

  *records tancament d’una època salvatge… hasta siempre siempre… Robe Iniesta 💜 🔥 🏳️‍🌈 (i per les que no han sobreviscut... i les que sí... *Hoy empieza el día gris, más gris aún que el de ayer… porque siempre hace más que ayer y menos que mañana... y más en los días señalados, sobre todo... el batería que ensaya en el garaje del barrio está llorando en la puerta… mientras escucha la canción infinita... del indio Jesucristo... que resultó que creó su mejor disco en aquellos días y lugares que yo andaba arriba y abajo, aquellos conciertos que hacía la gente del instituto en salas apañadas de ensayo debajo del puente después de la plaza de la palmera, entre las leyendas urbanas del monstruo de la riera como un holograma de dragón de Sant Jordi que se les aparecía a aquellos que tomaban tripis.. y me lo contaban... y yo con mi guitarra de madera clásica llena de pegatinas varias… intentando tocar alguna cosa que no fuera "el camino que lleva a belén…", no no, "no hay ...