DESSIG D’ESCRIURE.
Són una parella, s’estimen. Va a la feina de bon matí amb la ment endreçada entre cinc minuts de carícies de l’altre que es queda fins una hora més tard.
A la feina fa el que fa fa temps, potser de vegades s’avorreix, però és entretinguda la cosa, també gràcies a la gent que l’envolta, l’horari i el sou. El cafè segueix estan horrible. L’altre també te una feina tranquil•la amb la que treuen alguns diners per anar de tant en tant de viatge, on sigui. S’estimen, fan l’amor a poc a poc, es fan petons de bon matí, es dutxen a l’hora de tant en tant, veuen pelis al sofà, dinen a restaurants originals, veuen vi, s’emborratxen...volen tenir fills, potser d’aquí a un any.
L’altre canta, de veritat, per a cançons pròpies i d’altres, que s’escolten allà on va.
El millor és despertar-se cada matí al seu costat.
Pinta el seu cos nu, vestit, sense por a que s’escapi.
Fotos dels seus ulls a contrallum, de detalls.
Video-creacions d’il.lusions de moments instantanis que ara es poden veure per tot el món, dels que viu.
Amb els diners vàrem fer una ong i fan classes de pintura, teatre i cant a nens i nenes d’arreu del món. Plens de valor.
Escriu i canta, i viu.
Va rebre un e-mail estrany un dia, de l’estranger, on li proposaven fer una sèrie de pintures per una exposició anual important. Allà van descobrir el seu potencial.
Fa llibres, escriu la seva passió i viu.
Dinen algun dia dels caps de setmana amb la família.
Què fas?
Estic fumant.
Escriu.
Un dessig.
És nadal.
S’acaba de dutxar, sota l’aigua només pensava en escriure, en anar de viatge amb tota la família. La de les dues. A les illes gregues, un mes sencer. Potser després al poble. I tornar a passejar per la ciutat, pel mar, a patinar. Zen. A escoltar música en directe, pensar com farà per poder fer la seva peli pròpia. Tot un repte.
A l’atac!.
Són una parella, s’estimen. Va a la feina de bon matí amb la ment endreçada entre cinc minuts de carícies de l’altre que es queda fins una hora més tard.
A la feina fa el que fa fa temps, potser de vegades s’avorreix, però és entretinguda la cosa, també gràcies a la gent que l’envolta, l’horari i el sou. El cafè segueix estan horrible. L’altre també te una feina tranquil•la amb la que treuen alguns diners per anar de tant en tant de viatge, on sigui. S’estimen, fan l’amor a poc a poc, es fan petons de bon matí, es dutxen a l’hora de tant en tant, veuen pelis al sofà, dinen a restaurants originals, veuen vi, s’emborratxen...volen tenir fills, potser d’aquí a un any.
L’altre canta, de veritat, per a cançons pròpies i d’altres, que s’escolten allà on va.
El millor és despertar-se cada matí al seu costat.
Pinta el seu cos nu, vestit, sense por a que s’escapi.
Fotos dels seus ulls a contrallum, de detalls.
Video-creacions d’il.lusions de moments instantanis que ara es poden veure per tot el món, dels que viu.
Amb els diners vàrem fer una ong i fan classes de pintura, teatre i cant a nens i nenes d’arreu del món. Plens de valor.
Escriu i canta, i viu.
Va rebre un e-mail estrany un dia, de l’estranger, on li proposaven fer una sèrie de pintures per una exposició anual important. Allà van descobrir el seu potencial.
Fa llibres, escriu la seva passió i viu.
Dinen algun dia dels caps de setmana amb la família.
Què fas?
Estic fumant.
Escriu.
Un dessig.
És nadal.
S’acaba de dutxar, sota l’aigua només pensava en escriure, en anar de viatge amb tota la família. La de les dues. A les illes gregues, un mes sencer. Potser després al poble. I tornar a passejar per la ciutat, pel mar, a patinar. Zen. A escoltar música en directe, pensar com farà per poder fer la seva peli pròpia. Tot un repte.
A l’atac!.
Comentaris