Passa al contingut principal

Regals

Regals de nadal, de reis...

La nena va donar els seus xumets als reis, dins de la carta, a canvi de joguines...
al meu regal sortia escrita una frase: "tot allò que es pot pensar es pot fer".
Res, res més.

Premis.
Nadal i Pla.

Pla.

Dius, ara pla.
Dèies.
Dic.

Tinc son, aquests dies, acostumada a dormir molt.
Demà, tornem al dia a dia.
Fa mandra, una mica, també estimula;
és un sentiment contradictori.

Gent desconeguda, viatja amb mi al tren, un tren nou, un recorregut nou.
Torno o vinc, de Vic, a Parets.
Nou estacions, nou graus centígrads.
Nou pobles del Montseny.

No cal trucar al timbre, la porta està oberta, pujo.
Se sent l'ocell cantar, twet, tweet...
En Camarón...

L'ocell de foc.
Casa d'algú, sol, radiant, camí, torno a caure en la temptació...
Cases velles i belles desocupades.
Plantes fetes malbé.

Paraules noves.
Regals.
De reines.
Tres reines en una.
L'últim petó. Genial.
Perfecte.
Idoni.
T'estimos.


Nens i nenes.
Lavabos unisex.
Gambes.
Gent.
Soroll.
Fum.

De les tristesses en farem fum, diu el trovador.

Amb totes les faltes del món.
Pous i pors.

Nens i animals.
Joguines.
Família.
La iaia espera, aseguda, somriu al veure al nen jugar.
El nen i l'àvia.
La nena s'ho mira, però no entén res, el perquè de tot plegat.

A la nena li cau la sabata.
El meu pare estrena sabatilles d'estar per casa.
Què dificil estar-se d'enpeus.

Fumem al passadís.
Les dones volen portar els pantalons.
Volen dormir la mitgdiada..
Cau el sol de tarda...
i cauen també les pestanyes, volen silenci...

El tortell pot esperar...
el rei i l'ava.

Fanalets de càpsules de Nespresso.

Un mapamundi amb mapes molt grans.
Se'm va oblidar?
Tranquilitat que hi ha confiança.
És de cristall i fa mal.

Arregla el teu camió, on son els cotxes?
La taula de jocs.
Sota el sofà.
Calçotets, calcetes, nou tangues per fer servir i tirar de viatge.

La lluna i l'estrella més gran de tota la història.

L'Ulisses d'en Joyce.
Tot és poc i massa.
Sort.
Petons***
Petons que són estels, que són asteriscs, amb llum, molta llum, la nostra, estrella, és una.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...