@lutxana #escrits i relats del dia a dia*

no recordo totes... sortida en fals... lo més segur és la inseguretat... no tinc futur... futur fotut un cementiri que no acaba mai de morir... la paraula consola i cura... lo pitjor de tot és morir-se sol... (se murió en la calle y nadie lo conocía... conforme... les màquines no consolen... ràpid... dilluns i dimarts... hores ràpides... excuses per fumar... per deixar de fumar... un bucle.... fumo i escric... escric... dues noies... al fons del bar ... feia fred desprès de dinar... el bar es deia "el cafè", al final del carrer Torrent de l'Olla.. totes les tipologies de cafès... sol, llarg, mig, curt, americà.... didàctic... al sucre, o al tovalló de paper.... al fons, com deia... dues noies... una rosa, amb cabells llarg i daurats... samarreta de ratlles (jbp).... no recordo els colors de les ratlles, potser marró i rosa... (només potser... la samarreta queia per una de les esquenes...  són així aquestes samarretes... seia co...

Avui com volia deixar de fumar m'he comprat dos paquets de tabac. Avui sóc valenta, escric sense corrector. No se res de costura... Em pregunta la dona barbuda si vull cosir els seus pantalons... ¿No sabes si le agregan pesos a los bajos de los pantalones? Pregunta... Es que me los piso... Avui ha anat a llençar la brossa al contenidor. Avui ha cuinat amb l'estractor engegat. Paraules d'avui i d'ahir: Les webs 2.0 respiren llibertat. 350 milions de persones al Facebook. Els nous clubs de lectura són els blogs. Interesquiada Sant Cugat - La Molina o Jocs Olímpics d'Hivern 2022 a Barcelona. Va repassar totes les retines de l'oficina amb la llum de la làmpara. Aladino? No, l'avi del Barça amb dos premis Laus de disseny. Esborrany desat a 15:24h. Espero a l'home que ha de ficar-me el sostre del pati. L'hauré d'ajudar a ficar la planxa de nova uralita a casa. Punt de llibre de lectura. So ambiental, que no s'emoblidi. ...

El club de lectura. Quan dos o més persones llegeixen un mateix llibre simultàniament i en parlen d’allò que creuen important. Tries una cigarreta, o et fumes l’última que et queda. Penses seriosament allò que vols escriure, o potser millor, comences a omplenar l’espai, en blanc. Sense por, sense miraments. Aquests dies les idees que m’han quedat més clar i m’han fet pensar han estat: Primer que la realitat és una i que la percepció que cada una tenim d’ella està plena de monstres, de fantasmes, de núvols, de fum, que no són el que són i que ensopegar-nos, de vegades, de tant en tant, amb la tan estimada nostre realitat és la millor teràpia de shock per a una curació dels sentiments, l’ànima i l’esperit individual. Tingues cura, tinguem cura, de nosaltres mateixes. Podem seguir llegint al lavabo, llibres, en comptes de llegir les característiques tècniques del sabó més proper. Desprès ho pots comentar en el teu club de lectura. Diu un proverbi xinès, que, quan esperis a un...

a la ràdio parlen d'un geni.... escolto la cançó torno a veure el vídeo... la xispa* emoció... miro les paraules... diuen que és com una ansietat extranya... estic on no deuria estar... on estàs tu? no hi són les paraules... tornes a començar... el crit sempre torna... diu... dèies... dic... una curta i llarga nit de dia i lluna esperant el seu eclipsi... les estrelles.... unes quantes... a l'altre bar... en castellà... cartes... diuen que sí, tu també dius que sí... sembla que ara ho entenc millor.. per qui cridaves? no se, tu no... sense tan de fum... com els grups absurds del facebook.. *deja de comentar todos sus post en el muro y pídele sexo ya! *yo no soy lesbiana pero mi novia si... *algún día me sacaré el carnet de conducir... *las esdrújulas me ponen... *no a intereconomía... *salvem el fanalet del dia de reis... *confederación de locos unidos por un mundo mejor... *no a la visita del papa pagada con mis impuestos.. *hablar catalán es s...

era el que volia... contactes... coses guays... sóc guay? i tant! ets la més guay!!! ...ridicul... potser sí, per a alguns més que pels altres... però moltes estàn allà trepitjant l'asfalt... no en vull més d'aquesta rosca... que gira... avui és un dia llarg i pessat... demà a treballar, havent dormit poc... ara... per fi!!! ais... a dormir* 1.22h a.m 12.1.10

Un avió passa per la meva finestra, vola molt baix, sembla que massa. Exposicions. Punts de llibre. La reina de les neus. El Tarot Infinit. Documental: la mirada de la pseudoartista. Solitud. Pintar els racons de l’estudi. Estudiar els xacres. Pintar els palets. Envernissar. El curt del fum. El del paper del wàter. El de les càpsules de Nesspresso. El llibre. Contes de somnis. Interpol.lades. Lesbisbcn. Botiga on-line d’art.... Classicmotos... El meu projecte sóc jo. Desprès de gairebé tres cafès... sembla que segueixo adormida. Són les 09.09h, sones. És dia onze del u del dos mil déu. Aquest any direm moltes, potser massa, vegades “deu”. Pensar bé, sentir-se be. Consciència social, universal. Dimonis. Sense diners. Gent amb problemes. La gent queda fora. Pocs recursos. La llei és dolenta. Feta la llei.... feta la trampa. És molt econòmic saltar la llei (o rodearla)... Mala consciència. Amb barret, treu-te’l diu el Joe Cocker.... Sonava allà al C...