Avís

Avís.

A totes aquelles i aquells que es avancen l’hora cinc o deu minuts més de l’hora real.

Somiadors.

Aquells que s’autoenganyen amb el temps: perquè? no volen enfrontar-se a la realitat?

Quina excusa teniu per no voler saber l’hora exacte des de el vostre rellotge?

Diu la cançó: et juro que només veuré les coses bones...

A la finestra de l’oficina es veuen els sostres d’uns magatzems de la Zona Franca.

Aquests sostres tenen com unes sortides d’aire que semblen caps de persona.

Aquests magatzems són grisos.

Com la majoria de polígons industrials.

M’agraden els polígons industrials, les fàbriques antigues i noves, les colònies tèxtils abandonades, les gasolineres, les grues, els ports industrials o de mercaderies. M’agrada l’extraradi urbà. El Poble Nou ( 9 ) vell.

Recordo algun dia en algun lloc d’aquest darrer mes d’agost. Amb molta calor. Algú em deia: un dia t’ensenyaré el barri històric de la ciutat.

Desprès anàvem en cotxe i vaig veure una gran fàbrica enorme i li vaig preguntar: i aquesta fàbrica no es pot visitar?

M’agrada sobretot la fàbrica de ciment del Garraf.

Desprès vindria la fàbrica enorme que sembla un gran dinosaure de metall que està a la vora del Llobregat de camí a Martorell.

M’agrada el Pont del diable, sempre que passava per allà amb el tren, de camí, intentava divisar-lo a través de la finestra.

Les bandes sonores de les pel·lícules pornogràfiques.

La Colònia Güell.

Les xemeneies tèxtils, semblen restes de la segona guerra mundial com les que vaig veure fa dos mesos a Berlín.

A Rubí una d’aquelles fàbriques tèxtils ara és la biblioteca municipal. L’Escardíbul.

Vaig tenir un professor d’economia que es deia així de cognom, Escardíbul.

Les platges properes a Bilbao i properes a les fàbriques de siderúrgia de la zona són desèrtiques, inútils com a lloc natural, són sediments, restes de la indústria.

Els ponts que creuen la ciutat de Bilbao, m’encanten. Els ponts i les carreteres fent giravolts, pujades i baixades, grisos, industrials. M’agradava molt.

Es pot veure una mica al videoclip d’en....

http://www.youtube.com/watch?v=d-DC9kQm-sM

O a la sèrie de dibuixos animats “Cònan”, també es podia veure una mica els efectes de la industria.

Conan, el nen del futur.

http://www.youtube.com/watch?v=txtDMQAyrGM&feature=PlayList&p=869DA37E31E4D1D2&playnext=1&playnext_from=PL&index=43

Totes aquestes coses sempre m’han cridat l’atenció. Em fascinen.

Però sempre ha d’haver una excepció, no suporto les tres xemeneies de Sant Adrià, ni les centrals elèctriques en general.

Mira*

Acciona / Iberdrola / Telefònica... etc   i la publicitat pirata que fan --- que flipa amb allò industrial... i després ens vol dir que ens autoenganyemmm....
que no s'acabarà el petroli al 2010...
encara ens queda temps per escapar...
1.

2-


hi ha temps per canviar el món encara?


No ho se.


HAURIEM DE TORNAR A COMENÇAR?
COM ES POT TORNAR A COMENÇAR?
ENS PODEM REVOLUCIONAR?

ES EL FI D'UNA ERA?
ES EL PRINCIPI?
L'ERA AQUARIUS? O L'ERA DE TORNAR ENRERA...
DE NO CONSUMIR EN GRANS QUANTITATS...
DE TENIR SUFICIENT AMB ALLÒ QUE TENIM...
VALORAR ALLÒ PROPER...
EM DE TORNAR AVANS DE QUE TINGUEM QUE TORNAR DE COP!
1
2

3

4

5


LA ALIMENTACIÓN MUNDIAL Y EL PETROLEO.


NO ES PER ALARMAR, ÉS PER CONSCIENCIAR...
PERÒ SEMBLA QUE NO VOLEM VEURE LA CARA AL LLOP...
AQUEST LLOP QUE SEMBLA EL LLOP DE LA HISTORIA INTERMINABLE..
AQUELL QUE VIGILABA QUE LA GENT NO TORNÉS A IMAGINAR NI A SOMIAR...

Advertencia: escrit el 4.11.09 a les 13.00h*