La ment delictiva.
La ment ommipresent.
Tot tan aprop, tot tan lluny, serà como si demà sigués avui. I tot lo altre, està perdut en el soroll de la solitut.
Traduir el resò del vent, els sentiments independents, per resoldre, per cada una, per cada llampec.
M'escoltes, o t'escoltes a tu?
Les meves paraules es creuen en el camí del silenci, si s'entrebanquen amb els teus ulls.
Res a dir, res més que sentir.
Sense patir.
Sense por.
Oblido el meu rencor, oblido el meu adéu, oblido el meu tornar, i esclata cada somriure com cap més.
El temps no hi és, ningú hi és.
No som res.
Ho som tot.
Ho ets tot, per tothom.
Tot val la pena.
Qualsevol moment petit, qualsevol miracle de record a la vora de tu, a la vora de la teva pell.
Em foraden els teus dits, esmicolen el meu món i engeguen les flames més intenses.
Dir el mateix sempre, amb les mateixes paraules.
El somni dorm al meu costat.
Avui camina sota el sol, avui somriu lluny, avui canta com sempre, al seu volant.
Cinc parades per un mateix camí, cinc dits en la mà que alimenta la meva.
No vull dir res que t'espanti, vull retenir la teva lluentor sobre el meu cos.
Aquesta plenitut que m'omple sempre, que esdevé en mi les flors de la tardor, per sempre.
Aquesta primera tardor, aquests primers mesos, perquè són aixó, primers.
Per sempre mes.
Si et vull acariciar, si vull sentir la teva suavitat, si vull tornar a cada un dels istants de tu, de mi, de totes dues, solament tinc que somiar.
Un suspir, un somni, una vida.
jud151007
Dreeeamm, dream, dream...dream
La ment ommipresent.
Tot tan aprop, tot tan lluny, serà como si demà sigués avui. I tot lo altre, està perdut en el soroll de la solitut.
Traduir el resò del vent, els sentiments independents, per resoldre, per cada una, per cada llampec.
M'escoltes, o t'escoltes a tu?
Les meves paraules es creuen en el camí del silenci, si s'entrebanquen amb els teus ulls.
Res a dir, res més que sentir.
Sense patir.
Sense por.
Oblido el meu rencor, oblido el meu adéu, oblido el meu tornar, i esclata cada somriure com cap més.
El temps no hi és, ningú hi és.
No som res.
Ho som tot.
Ho ets tot, per tothom.
Tot val la pena.
Qualsevol moment petit, qualsevol miracle de record a la vora de tu, a la vora de la teva pell.
Em foraden els teus dits, esmicolen el meu món i engeguen les flames més intenses.
Dir el mateix sempre, amb les mateixes paraules.
El somni dorm al meu costat.
Avui camina sota el sol, avui somriu lluny, avui canta com sempre, al seu volant.
Cinc parades per un mateix camí, cinc dits en la mà que alimenta la meva.
No vull dir res que t'espanti, vull retenir la teva lluentor sobre el meu cos.
Aquesta plenitut que m'omple sempre, que esdevé en mi les flors de la tardor, per sempre.
Aquesta primera tardor, aquests primers mesos, perquè són aixó, primers.
Per sempre mes.
Si et vull acariciar, si vull sentir la teva suavitat, si vull tornar a cada un dels istants de tu, de mi, de totes dues, solament tinc que somiar.
Un suspir, un somni, una vida.
jud151007
Dreeeamm, dream, dream...dream
Comentaris