Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2010

Relaxa't i disfruta*

Seguim pensant i escrivint…




Perquè no?



Tan fa, que segueixi pensant i escrivint.

Divendres 24 de desembre, són les dues de la matinada.

Esperava…

(No esperis res, pensava, em dèieu a mi mateixa…

No cal… no passa res, sí que passa?

És que puc triar els meus sentiments?

Perquè tot costa mil kilòmetres?

No hi ha res per patinar?

Cap camí pla?

(Ja saps on és el camí pla…

Qui sap!, potser seria el més difícil…



No m’agradaven els seus llavis trencats…

No podia recargolar…

No, no, no…

Pots estimar qui vulguis… no hi ha res a fer…

Picar de mans, de peus… a terra… perquè?

M’estimo més somiar… una nit sencera…

Allà on estic… miro al cel, miro al cel i el veig…

Segueixo pensant i escrivint als meus propis núvols… de clar, de tempesta nocturna…

Miro, llegeixo els instants…



Allà on vas, el meu cor en un puny… el meu puny.. vull veure’t fluir…

Em relaxa… patir per patir, per avorriment.. per no saber què fer…



Ens van enganyar amb la primavera… un minut més de sol, cada dia…

Paraules d’ahir, a la pi…

Una estrella

Dissabte astronòmic.




Nadal astronòmic.

Dinem. S’ha mort. Un home bo. Un altre.

Anem al Quino de Nadal a un hotel de Sabadell, petat de gent.

Jo jugo sense apostar diners.

És difícil guanyar. Quina anestèsia tan profunda.

Al mateix cercle. Esperar, quina hora són?

El meu cor.

Cent anys de solitud.

Cent?

És el destí?

Feina i amor, i quan ho tens t’avorreixes…



Viure sempre de la mateixa manera, com sortir del cercle?

Com trencar la barrera de la por?

Desitjant, pensant en positiu…

Deliberant, intentant no amargar l’existència a qui t’envolta, si tens la sort de que algú t’envolti.

Valorar tot el que tens quan ho tens, per no perdre l’oportunitat de sentir-ho com cal en el moment.

Però de vegades mires al mar i no el veus…

D’altres, les vegades, són les d’estar-me pensant tot allò que sembla un raig de llum, o de tro, que pot fer tremolar l’existència. Fer boira de tot, de cada silenci, de cada carència.

Por a agobiar, por a que s’oblidin de tu, de que no et pensin.

De que no importis per…

DESSIG D’ESCRIURE.

DESSIG D’ESCRIURE.




Són una parella, s’estimen. Va a la feina de bon matí amb la ment endreçada entre cinc minuts de carícies de l’altre que es queda fins una hora més tard.

A la feina fa el que fa fa temps, potser de vegades s’avorreix, però és entretinguda la cosa, també gràcies a la gent que l’envolta, l’horari i el sou. El cafè segueix estan horrible. L’altre també te una feina tranquil•la amb la que treuen alguns diners per anar de tant en tant de viatge, on sigui. S’estimen, fan l’amor a poc a poc, es fan petons de bon matí, es dutxen a l’hora de tant en tant, veuen pelis al sofà, dinen a restaurants originals, veuen vi, s’emborratxen...volen tenir fills, potser d’aquí a un any.

L’altre canta, de veritat, per a cançons pròpies i d’altres, que s’escolten allà on va.

El millor és despertar-se cada matí al seu costat.

Pinta el seu cos nu, vestit, sense por a que s’escapi.

Fotos dels seus ulls a contrallum, de detalls.

Video-creacions d’il.lusions de moments instantanis que ara es po…

Tantes coses per escriure*

Tantes coses per escriure... Sense temps, sense calma... Dies, hores... silencis... somriures....res... més i més i goool!
Veig encara els seus ulls amagats de desperts tot rectes cap a mi... Què diuen? Què volen? Volem?

Sempre torna la mateixa escena... pasen els dies, la vida, i torna el cercle, el mateix joc... com un parany dessitjat tant i tant per mi mateixa...
O pot ser són només bojeries meves, De moments que es tornen records, de records que volen tornar a ser moments, encara que sigui per un instant. De tot allò que tens i no veus, perquè estàs mirant al mar...
Les onades fresques i lleugeres, la sal....cremant la sorra... Petjades, darrere d’uns ulls que es tanquen, de tan mirar al mar sense veure’l... Decideixen no tornar-lo a mirar... Mai, mai...
Mai mai, mai sempre. Ni tot ni res, ni massa ni poc, tot límits.
Frases mítiques: La vida es aquello que te va sucediendo mientras tu te empeñas en hacer otros planes
La gente impotente, de rabia, no puede hacer nada más que rasgar el tiempo y la…

*forever young: do you really?

tot allò que has somiat arribar a ser algun dia...

tot allò que vols que passi cada dia...

i passa o no passa...


demanes, desdites...... i potser no veus el que tens nevant dels teus ulls...

ballant, sentint, i tot.... perquè no sent com mai havies vist....

d'altres maneres...

models...

descobrir-me...

descobrir-te...

encara que no em llegeixis mai...

t'escric, per que et sento...


el meu stress per una abraçada teva...

calenta...

tendre... suau...

com mai...


cada espera, cada moment...

confessions a la taula de tot...

els records vénen sols...

es queden als seus racons...

aquells que ja no ens pertanyen...

per que d'alguna manera sospitosa...

sospito....

que no hi seré per sempre...

al reco de pensar...


i no caldrà que cridi,...

potser les energies positives per a mi

coincideixen en aquell lloc...

i per això torno...

mai...


el jersei del revés, sorpresa...

màgia...

ulls sense fons...

ben endins...

la teva mirada...

que es queda...

i sospira...


es tot un somni...

quan hi et…

utilitzacions mútues

Es deixa emportar...
mai l'escoltes parlar...
res pot patir...
que no sàpiga fer millor...

alcohol, de cremar...
records...
blau, torna a reflexar... el res i el tot...

i fos amb el sol, regna un somni de so a mar...
allí...
d _ _ _ _
s_ _ _ _ _ _ _
g _ _ _ _ _*

mai res s'acaba del tot...
mai res desapareix de veritat...
mai és res nou...

sempre queda alguna cosa per la que queixar-se....
com es dèia, de nom, aquell...
i aquella altre?

gent que per un moment escoltaven les meves coses...
però sembla que ara tan els fa... res de res...
una persona que desapareix, una persona menys ( a la que escoltar...

una ex d'una amiga menys...

i millor ( que no déu ser molt "guai" que et vegin pel centre amb un parell de lesbianes...

ella es queixa... diu que l'altre va dir-li que si, que l'havia enganyat...
que ho sentia, que era una falsa... que sabia que no podria tornar a confiar en ella...

a mi ningú m'ha dit que tot allò que pensaba és mentida...
però el sil…