Ves al contingut principal

La veu del poble

Les primeres eleccions lliures i universals. Democràcia.
170 localitats….
Poden votar totes les persones majors de 16 anys empadronades…siguin d’on siguin…vinguin d’on vinguin...
Tothom pot votar, no hi ha restriccions. Eleccions de sufragi universal de veritat, de debò.
La gent vol votar i munta unes eleccions.
Si la veu és del poble... si aquest sistema està muntat per al poble... i pel mateix poble...
Perquè no s’està d’acord amb aquestes eleccions?
No és la gent la que ha de decidir el que vol fer?
Perquè els polítics no en volen saber res?
Perquè els diaris no en volen saber res?
Perquè les televisions no en volen saber res?


Perquè totes les institucions amb servei públic oficial, als que els hi paga la gent, no volen saber res?
Perquè és il·legal que molta gent vulgui fer una cosa?
És legítim...que la gent pugui opinar...
Sabem així que les lleis sempre van més lentes que el progrés social...

Tenen por de que el resultat tingui repercussió?
Volen que seguim mirant el futbol...en comptes de parlar, pensar...i opinar..

Tinc por de que tinguin aquests polítics nostres tan corruptes tot el poder acumulat.
El problema serà qui organitzarà la nova situació si es dona el cas.
Que si els uns són tan de dretes que prefereixen pactar amb el PP per seguir al poder.
Quer si els altres son tan verds que no saben amb qui van... o cada dia van amb un diferent...
Els de dretes que ja faran l’equipatge...
Els nacionalistes es barallen entre sí...i ofeguen els seus propis ideòlegs...

Potser es necessitaria dons una nova proposta... aquestes propostes variants, que actualment no tenen representació governamental...
Potser podria arribar un dia en que la gent, el poble, tingués els seus propis organitzadors, govern paral·lel, i els polítics segueixin fer el “paripé” en un govern de pantomima...
Que tinguin un trauma i no puguin entendre que ja no són importants, ni representen a ningú... que ningú vol seguir escoltant totes les seves frases i paraules buides amb “b”, demagògia màgica, que ja no cola. Protegeixen els seus privilegis. Aquells que els hi hem atorgat nosaltres mateixos.


Imaginat a tots els polítics pobres ven be com surten al Polònia, però de veritat, o sigui, que ells mateixos podran fer el paper de ells mateixos.
Però podran fer servir el Teatre Nacional com escenari, al que no hi anirà ningú com a públic, perquè els seients segueixen sent molt incòmodes, encara que regalin les entrades si envies un sms al TV3.

Els polítics professionals seran a la fi una espècia en extinció.
Els nens petits ja no podran dir que de grans volen ser polítics, per poder viure del conte, com diuen i pensen ara.
Els nens tornaran a tenir il·lusió per ser persones de bé: metges, escriptores, fotògrafes, dissenyadores gràfiques, model, ....

El Corte Inglés fa una falca a la ràdio. El dia dels resultats públics del EGM.
Diu que les joguines estrella per aquest Nadal per a nens i nenes.
Per a nens: Gormitis ( és com una col·lecció de peces, animals, que formen un món fantàstic, que agrada molt als nens, però són molt cars).
Per a nenes: Càmera de fotos digital de Kitty.

Potser les noies volen ser crítiques, hauran de buscar coses per fer fotos, volen mirar, observar...
i els noiets què?, no volen pensar? ....o prefereixen alienar-se en un món fantàstic... millor que aquesta realitat... realment salvatge i competitiva...
on només surten als diaris nens superdotats que toquen el piano com vells de 80 anys...

En aquestes últimes dues dècades les capacitats intel·lectuals dels nens i de les nenes han pujat considerablement.
Potser es que a dia d’avui es fan més estudis generals de capacitat, però els nens també estan canviant.
Ara cada nen o nena necessita un tracte més personalitzat. Necessita que a classe li facin molt de cas i a casa més, encara que a dia d’avui els hi fan més cas, molt més que abans... tot hi així diuen que hi ha més fracàs escolar... encara que siguin més llestos i tinguin més facilitats i comoditats... per poder estudiar...
La motivació.
Canvi climàtic.
Les senyals han d’anar sempre primer en Català, diu el meu cap.
El de l’empresa proveïdora dels extintors els ha ficat tots en castellà, anglès i xinès.
El meu cap està indignat.
A les llums de Nadal de Barcelona fica “Bon Nadal” en diferents idiomes. Diuen que a alguns dels penjolls tipogràfics i idiomàtics no hi ha la felicitació en Castellà. Jo no els he vist. A tots els que he vist ho fica primer en Català i desprès en Castellà .

Diuen que la Gran via sembla la Feria de Abril, i jo ho crec també, no lliguen gaire uns penjolls amb uns altres.
Els galets aquests gegants semblen trossos de cartró abandonats i deixats de la ma de deu al mig del carrer.
Crec que a Barcelona/Catalunya hi ha prou dissenyadors i creatius com per trobar uns engalanaments nadalencs molt millors, més adequats, de disseny més encertat; hi ha prou potencial.
A Rubí hi havia un concurs a l’escola de Belles Arts destinat als alumnes per engalanar els carrers que tenia molt d’èxit, tant a nivell participatiu, com desprès efectiu, a la pràctica; encara que la gent sempre opina i sempre critica aquestes coses, encara que de primer sembla que no hi entenguin. Aquesta és una cosa que és d’interès col·lectiu, potser s’haurien de destinar més diners amb aquestes coses, a Barcelona aquest any només 300.000€, en comptes de gastar-se’ls en informes caríssims de tres pàgines de 18.000€.
O potser haurien de cobrar una mica menys de sou els polítics de la ciutat?
Ara diuen que reutilitzaran l’edifici triangular del Fòrum com a centre d’exposicions, que per reformar-lo calen 11 milions d’€.
A més comptant que han venut o deixat els arbres que funcionen a pedals de bici a la ciutat de Sant Sebastià.

A Berlín totes les senyals del metro estan només en Alemany, no hi ha res en Anglès.

Ha estat determinant després de ser guardonat.

Quina diferencies hi ha entre l’interès ideològic i l’interès propagandístic?

Aquí hi ha espai per a tothom.
Torna. Tornem.
Aquí hi ha oportunitats laborals en feines optimes per als estrangers.
A Londres només poden aspirar a treballar de cambres, fer de cangur, fer neteges, o prostituir-se.
M’ho explicava ahir una amiga meva sense papers.
No compren com no compren gairebé ningú com un home d’esquerres com en Lula pot tractar amb un dictador com el d’Iran.
No compren com una persona d’esquerres, obrer, del poble, es pugui tornar tant i tant radical.
Diu que a Catalunya som més tradicionals, en general.
Que aquí és més difícil conèixer gent, que aquí ningú s’interessa en general pels altres desconeguts. A Londres es veu que si.
Diu que aquí has de fer veure sempre que no vols res, ser discret, no molestar, estar però sense envair l’espai aliè.

Diu que a Brasil és ben sabut que si tu no fas l’amor a la teva parella li farà un altre.
Diu que allà és natural fer l’amor una vegada al dia, i que si tu no li fas a la teva parella, és normal que li faci un altre.
No compren com aquí podem fer tan poc l’amor.

Diu que ha estat vivint dues setmanes a un pis okupa a Londres, però que estava molt brut i a més la gent normalment es dedicava a vendre i consumir droga tot el dia. Que va conèixer un noi que viu sempre de viatge, de casa okupa en casa okupa, que viatja una vegada a l’any com a mínim a la India.
Diu que te diners per dos mesos sense treballar.
Que si no troba res s’anirà de viatge, de casa okupa en casa okupa... per tota Europa.
No vol tornar sense haver conegut les grans ciutats.

Caga tió.

La cagada del tio aquell.

Farem petar totes les màquines.
Paella a 5€ a ple sol, plaça Universitat, bar Estudiantil. Un clàssic de terrassa de sol, de matins, de nits, de vespres, d’esperes, de converses entre sorolls de cotxes i motos passant ven a prop.
Yo la tengo, un grup Heavy?


Quin dia va ser el que vaig tornar a fumar de veritat?
El dia que vaig estar punxant gairebé 5 hores seguides.
Les cançons més llargues per poder anar al lavabo, com diuen a la ràdio.
Hi ha ràdios que semblen que estan sempre al lavabo, o que es senten a ells/elles mateixos/as.
Protegeixen els seus privilegis.


Tornem-hi,
Dons si el dia de la consulta popular sobre la independència cap televisió ni cap diari cobreix l’acte com correspon, i fan veure que no es fa.
Fan veure també els polítics legals, representants del poble electes, que senten cants d’ocells, dons seran altres persones, diaris, televisions, les que es dedicaran a cobrir aquesta notícia latent; potser és la oportunitat de la premsa digital, televisions, ràdios, diaris, revistes on-line...que es faran eco d’aquest esdeveniment únic.
És el seu moment!
Han d’aprofitar aquest buit amb b informatiu, aquesta tancada d’oïdes, tapada d’ulls i de boques tan institucionalitzades que protegeixen els seus privilegis.
És el moment d’informar des de el poble pel poble, amb opinió, directament.
Implicant-se directament.


Menys és més.
Desitjos pel 2010. Una nova dècada.

Que el Google tingui un apartat on hi hagi una llista de les coses que més es busquen. Estadístiques.

La ràdio potser si que té més èxit pel que fan... ara....
Però segueixo pensant què és perquè el valor afegit actual és la immediatesa, el temps real, l’aquí ara... que es pot permetre la ràdio...
La gratuïtat i la xarxa... tothom hi pot accedir... on vulgui, quan vulgui...
I ara, ejem, gràcies a enredar-se amb Internet, s’han pujat a l’ona de les Xarxes socials... webs 2.0....
Potser han canviat els hàbits de la ràdio i en comptes de parlar tant i tant, els periodistes i tertulians, del que ells opinen i pensen.... han començat a dir el que pensa la gent... gràcies a que? A les opinions deixades per la gent a Internet...a Twitter, Facebook, Bloggers... etc...
La gent vol sentir que és llegida, que és escoltada, i que te veu: la gent vol uns mitjans més propers, més personalitzats.
La gent vol parlar, com sempre, i ara pot.
I així la ràdio té més èxit gràcies a Internet, com gràcies a Internet, es va canviar el president del EUA. Qui ho havia de dir?Potser és el Facebook qui es mereix el premi novell de la Pau en comptes d’Obama?
La veu del poble?
Es fa sentir... ara te poder... més poder que tot lo que ha tingut poder fins ara...
Ara la veu del poble vol consultar i opinar... i s’estan movent...organitzant i actuant gràcies a Internet...
I per això tindrà ressò, difusió, èxit i participació... i desprès conseqüències...
Llavors és quan la premsa tradicional i els polítics tradicionals tindran que recular, córrer, suar tinta....
Per tenir, llavors sí, en compte la veu del poble.
Encara que en aquell moment futur ja no tindran tanta, encara menys, credibilitat....

És que clar si a partir d’ara les coses les decideix el poble directament.... no necessitarem polítics?

Diga’m que no és un somni.
Fum, fum, fum.

1 milió d’€.
Cinc vides podríem trigar qualsevol persona normal a reunir-los.

El dia 13 s’inaugura una nova línia de metro, la línia 9*
Quina coincidència oi? Tants 9?
2009*
Quatre pel·lícules amb un 9 al seu títol.
Les cinc estacions del metro nou 9, són a Santa Coloma de Gramanet, quina casualitat!!!
Potser algun dels encàrrecs a proveïdors els han fet també els mateixos del cas pretòria?
Encara que, pobres, dels encàrrecs públics, diuen les empreses, que no en cobren gaire... o no ho cobren... ni a 300 dies...

Pot deixar molts cadàvers pel camí.
Tenen por?
Ens tenen por?
Perquè som més?
No només per això.
No ens tenen por, volen que ens tinguin por, perquè tenim la veu, perquè som els que els atorguem els seus privilegis i tenen por a perdre’ls.

El mal d'escriptura és un projecte força diferent de les propostes habituals. Es tracta d'una col·lecció de llibres, opuscles, pamflets, quartilles, escrits tots per artistes i que constitueixen una biblioteca molt singular.

Si tradicionalment es distingeix entre llibres d'artista i textos teòrics/crítics/biogràfics escrits per artistes, el que ens trobem aquí són textos de ficció: ficció acadèmica, ficció literària, ficció política i ficció poètica. Llibres pensats, produïts i, en gran majoria, publicats per artistes i que, tanmateix, no són llibres d'artista. Novel·les i ficcions de diversos tipus i de dubtós èxit en el món literari, ja que l'èxit depèn fonamentalment de dos factors: els canals de distribució i el caràcter experimental dels textos.

EXPOSICIÓ 'EL MAL D'ESCRIPTURA. UN PROJECTE SOBRE TEXT I IMAGINACIÓ ESPECULATIVA' MACBA.

El tio que diu més tacos.
Que et callis!
Helvètica.
Sol. Dia radiant. Resums.
Paraules al cub.
Montesquieu.
Pip, pip, pip.
30 minuts.
Què et sembla que es canviïn les botigues de la Rambla?
L'Ajuntament reparteix un kit d'eines de suport per a la recollida de matèria orgànica a les llars, que inclou un cubell marró i bosses compostables.
Dins la primera meitat del 2009 s'ha aprovat el Mapa Estratègic del Soroll - Barcelonès I. Consulteu el document adjunt.

Barcelona en dades reals:
99km2. Una ciutat.

Verd urbà       
És el format per aquells espais verds incorporats a la trama urbana que s'han   
            
originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.  

Precipitació       
Tota l'aigua que cau procedent dels núvols, ja sigui en forma de pluja, neu   
            
o calamarsa.  

Humitat relativa       
Es dóna en percentatge respecte a la de saturació (màxima possible segons la   
            
temperatura).  
            

Pressió       
La unitat emprada per al seu mesurament és l'hectopascal, essent :  
            
1hPa = 1 mb i 1.013mb = 760mm de Hg  
            
hPa = hectopascal  
            
mb = mil·libar  








Mar Bella: 500 m
Longitud dels carrers  
1.329  
Km  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…