Ves al contingut principal

Crear és un vici.


Li preparava el cafè, era un cafè sol, sense llet, com li agrada a ella.

Però era un home, algú important.

El cafè servit en tassa de cafè amb llet.

Més que un cafè ristretto i menys quantitat que un cafè doble, però similar d’aquesta darrera tipologia.

Afegia una cullerada amb la quantitat exacte i necessària de sucre i remenava molt be, es diluïa el dolç ingredient, i es repartia de la millor manera possible endins d’aquell líquid negre.

Ell el tastava, s’enpasava un petit glop, el degustava, remenava la seva llengua pels seus llavis amb restes de cafè negre i dolç.

Al final, somreia dissimulant el seu plaer, i deia que era prou bo. Es quedava satisfet.



Ahir un escriptor deia que escriure és un vici.

Crear és un vici.

Comunicar és un vici.

Recrear-se és un vici. Penso jo.



L’anunci diu que crear ens fa únics.

Però si crees i no ho comuniques, o no pots, llavors ja no te sentit no?

Però en realitat si fas alguna cosa la fas per a tu mateixa, per que et fa feliç expressar-te. Estimes amb passió allò que fas i tant et fa que li agradi a la resta.



Altres persones deien que les coses s’han de prendre en la mesura mitja, ni massa ni poc, perquè sigui bo i no dolent.

Hi ha gent que fica la mateixa clau al Twitter que a la targeta de crèdit.

A Pequín creen neu artificial, neva de mentida però de veritat, perquè no plou suficient.

Llencen substàncies químiques als núvols per que nevi.

La foto de Pequín amb la nevada artificial.



La foto de Barcelona amb aquell immens arc de sant Martí coronant tot el seu cel.



Escriure, crear, comunicar. Art.

És real, sóc real, sóc aquí, tan lluny i tan a prop. M’agraden els defectes i la imperfecció, allò espontani, de detall. Allò que em sorprèn.

La solitud meva i de la resta de la gent que puc observar al meu entorn. Veure com la gent s’endinsa en un caòtic món d’identitats perdudes.

L’absurd. I l’absurd, aquell vell conegut, també m’agrada molt. Què és l’absurd? El meu és el mateix que el teu?

Comparar la realitat subjectiva meva amb la de la resta de persones que me l’expressen, què m’afecta, quan i com i perquè.

Que ens afecta en comú? I en privat? En què pensen? En què pensa.

Quines coses són les que donen voltes a la meva ment a l’hora que parlo amb qui sigui. Fins a un màxim de cinc pensaments a l’hora, diuen que és la capacitat de pensament de l’ésser humà corrent.

Ciència, aquella vella desconeguda, que està tractant d’explicar el perquè de tot plegat, l’origen de l’existència. Física i Química quàntica. Bombolles. Dalí. Einstein i Darwin, tenen la culpa.



Treball de camp.

Trobar el teu projecte personal.

Què vols mostrar?

Quin és el teu objectiu?

Quin és el teu públic.

Punt de partida.

Punt de fuga.

Fer tot allò que vols fer.



Ella m’ensenyava el seu fill, deia que l’havia tingut amb un noi que havia conegut una nit, que s’havien liat molt borratxos, i havia sorgit aquell nadó.

Era molt morè aquell nadó. Ella semblava que no se’n volia fer gaire càrrec, no l’estimava massa, però tot i així me’l volia mostrar.

Érem a un pàrking, o al soterrani d’unes instal·lacions d’una piscina municipal qualsevol.

Recordo les trobades. Érem també en un bar que semblava una piscina, Ella, en silenci, em rebutjava i em buscava, Vés a saber què rondava per la seva ment.

Segur que molta por. Perquè?

La meva germana també hi era, amb el nen, que sortia de la piscina. Deia, com podia, ja que no sap parlar be encara, que havia estat el primer en tirar-se a l’aigua.



El recordo a la piscina a l’aire lliure aquest estiu.

Quan va veure una piscina tant gran i amb tanta aigua va obrir els ulls i no podia esperar per tirar-se.

L’encanta la música i l’aigua, i ballar i mirar contes d’animals. Sap fer els sorolls que fan l’elefant, la vaca i el porc.

http://www.tv3.cat/videos/1600799

Odio que facin programes a la televisió buscant les raons per les que la gent és o no homosexual, em sembla ridícul escoltar-lo, o veure’ls.

Em sembla que m’esgarrapen la meva honorabilitat.

Perquè no fan un programa analitzant per que la gent és heterosexual? O millor, perquè la societat ha intentat des de sempre, durant tota la història social del món, al·ludir la homosexualitat?

Si a l’època dels grecs era el més normal ser homosexual, bisexual, etc.

No m’agraden aquest “busca-raons” de l’origen de la identitat sexual.

Perquè no es dediquen a buscar les raons de que seguin tenint un sistema polític i burocràtic que viu a costa de la resta dels treballadors?

Perquè no analitzen que l’any que ve s’acabarà el petroli i què podem fer llavors?

Coses més útils, crec, per la societat.

O perquè no es dediquen a analitzar el perquè no es mostra i es potencia suficientment als creadors i creadores contemporanis autòctons?

Perquè a la televisió no es poden mostrar els treballs i projectes que es fan avui dia.

Aquesta si que seria una bona manera de fer la seva tasca original la de servei públic.

Indignació.

No som lesbianes només, si que ho som, però per davant d’això som dones, i més endavant som persones, i analitzar així, d’aquesta manera tan efímera i humorística el cas del perquè som o no el que siguem, no crec que sigui la millor manera de afrontar aquesta qüestió.

Perquè mai he vist un programa que analitzi d’aquesta manera els perquès de que la gent sigui heterosexual.

Se que em repeteixo, però és que ho trobo realment indignant.



Fa fred.

La ruta del senglar.

Gairebé les dotze van tocant.

Ara que puc, ara que tinc temps, i la ment prou activa.

L’objectiu principal i els secundaris, o col·laterals.

Vaig a fumar.

Necessito aclarir aquest punt a la meva ment.



Hi ha gent que necessita mitja hora en presència teva per explicar-te quelcom en menys de trenta minuts, i en canvi, necessita més de 1.500 mots escrits a un xat per entendre’s per poder quedar amb aquella persona.

Absurd i tan real.



A França fan a la gent definir la seva identitat.

Què ets, d’on ets, perquè, d’on et sents, a qui sents com tu, i a qui no.



Si la tria de la matèria es fa des de l'origen, el procés posterior és més econòmic i eficient.



Imatges d’ascensor.























Ara ja he fumat, però no he pensat en el que tenia que pensar.

La gent quan te temps lliure de sobre, escriu.

La gent escriu a la garjola.

Hi ha prous garjoles lliures per tots els lladres que hi ha lliures?

És aquesta la solució més adient.

Canvi climàtic. Canvi del clima polític.

Tots volem que els que manen deixin d’embutxacar-se diners a costa de la resta de la gent.

Abans la gent que es dedicava a la política ho feia per vocació i ho feia a l’hora que seguia treballant pel seu compte.

En Marx ja ho deia, la classe social dels funcionaris, aquesta nova i recent classe social serà la que enfonsarà el sistema democràtic.

Perquè ningú l’ha fet cas?

Perquè no li van fer cas quan deia que el comunisme era només una idea utòpica i no un sistema aplicable fins que no s’aconseguís unes característiques i sensació correcte regular, cosa que com ell ben deia, no succeirà fins a desprès d’un o dos segles (això ho va escriure al inici del segle XX),

És com en Einstein que deia que el més important a la ciència és la ètica, i que s’ha de ser conseqüent amb allò que investigues i descobreixes, i saber on i quan i perquè servirà.

Perquè ningú mira més enllà de les seves necessitats unipersonals?

Perquè necessiten tants diners aquells que ja en tenen tants?

La cerca de la felicitat.

Els hi fa il·lusió ser més ric que ningú més?



Em queden pocs fulls en blanc a la meva llibreta.



Receptes per una vida moderna*



Recepta 1: com aconseguir música/cine/etc gratis sense descarregar il·legalment d’Internet.



Com robar un cd/dvd/etc a El Corte Inglés (info sostreta d’una entrevista personal a una especialista).



Compres un cd/dvd/etc, i guardes el tiquet.

Comproves que hagin tret el mecanisme d’alarma.

Tot seguit tornes a entrar per una altre porta amb la bossa, sense el cd/dvd/etc i el tornes a agafar.

Passes per l’arc de seguretat, que normalment no sol pitar, però si tens mala sort, pita.

Llavors apareix la persona de seguretat, o aquells que porten una jaqueta vermella molt impactant, i et fan mostrar la bossa, llavors ensenyes el ticket de que acabes de fer aquella compra, el comprovant.

Un altre dia, millor a una altre hora (diferent torn d’aquell que t’hagi pogut atendre).

Tornes amb un dels dos cd/dvd/etc amb el tiquet corresponent, i el tornes. Et tornen els diners, i tens el cd/dvd/etc sota cap cost.



Així si tens problemes de consciència només cal dir una dada real: El Corte Ingés destina un 10% del seu pressupost a robatoris.

El 90% dels robatoris als seus establiments els fan els seus propis treballadors.

Allò que més es roba són les maquinetes d’afaitar i les ampolles de Whisky.

Tenen uns beneficis del 30% anuals en general.

Creen molts llocs de treball amb tota la seguretat que han de ficar a cada lloc.

Si no es robés no hi hauria tants llocs de treball.

Etc, etc.



No obstant s’ha de tenir en compte de que tenen milions de càmeres de vídeo escampades per tots els racons dels establiments, així que s’ha de ser subtil i tranquil igualment, no fer que sospitin de nosaltres. Va molt be anar acompanyat d’alguna altre persona, millor si es la teva avia/avi/o infant.



Entre la música i tu, ara no tens excusa, no et descarreguis il·legalment música d’Internet, ni cine, ni res. Ara ja pots.


.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…