Ves al contingut principal

La solució.

La solució a molts problemes està a punt d'arribar, tindràs la oportunitat de mirar al teu futur amb més seguretats i tots els objectius estaràn al teu abast.
Ets part de Barcelona, o és la ciutat que forma part de tu.
Les teves coses ja no hi son. Estan amb tu.
El llit mig fet.
Les cançons que van sonant.
No fan res a la tele.
Bona nit.
Sense petó.
Què és el RSS? Ni idea.
T'enyoro. Et trobo a faltar al voltant.
Imatges retro, vintage. Decoración a base de hornamentació floral digitalitzada, vectoritzada.
Els treballs, les feines.
Et fa feliç el que fas cada dia?
Juguem amb totes les cartes que m'he trobat pel carrer.
La baralla cau i s'escampen.
Un nen que juga sempre i les tira per la finestra.
El nen que va venir de la meva ma a l'habitació la tarda que tu dormies, el nen que pinta les parets, el nen que dispara spray d'aquells de colors fluor de les festes de Gràcia.
Qui és Job?
Sis milions de dólars.
Té els ulls blaus.
La diferència, de tornar a casa, plou, i no hi ets al meu darrera.
No noto les teves mans.
Però noto els records de tu.
La diferència de no portar darrere meu de la moto a la noia més maca del món.
Avui pujaré per la Gran vía a veure si està il.luminada la torre Agbar.
Bona nit, sense petó.
El telèfon s'esgota.
Tu treballes, jo no.
Avui és como un divendres.
Aquests divendres sense res.
Díes de tele, de res.
Potser comenci a llegir, potser comenci a dormir, tinc internet.
Pintar, perque?
Vull deixar de fumar.
No puc.
Vull fer alguna cosa que hem faci sentir útil.
El futur, no sé.
L'ara, buf, tampoc.
Vaig fent.
Necessito 150 mil dólars.
Canta lligat a la nota. Sempre a la nota perfecte.
Aquell que escriu a trossos, la vida diària està feta de petits bocins de realitat,
peces que es van amuntegant i a vegades formen algúna imatge.
Els colors són de primavera.
Però encara fa fred.
El futur?
Les matrícules no diuen res de la meva realitat, ni els mitjons, ni rentar els plats, ni sentir o presentir com per art de màgia que tornaràs.
Sorpresa!
Presentir, sentir, patir, viure, oblidar, recordar.
Una carta del revés davant de mi. Un altre cop.
La meva ma esquerra no s'aturarà fins arribar a tornar la carta i veure quina és.
Pot ser qualsevol. Però és la més maca, l'as de cors.
Quin colom series, si fossis un colom de Barcelona? Seria un colom blanc, el símbol de la pau.
Jo seria una gris, una qualsevol, una més. Potser s'emmegen les gavines, potser m'assetgen les cotorres argentines.
No te'n recordaves? Volia anar amb tu a veure un ball de dansa de nits, de cosos i ritmes.
Tot és plè de símbols.
Consciència còsmica.
Ràpida.
Consciència de que tothom està lligat per fils invisibles lligats al nostre melic.
Sóc una víctima de mí mateixa, o de la societat?
No hi ha solitut, hi ha tristesa, melanconia.
Li molesta que treguin el seu nom del edificis.
Les papallones esborrades.
L'aigua que es bessa.
Els coloms morts de sed.
El pacient anglès.
Somnis per un concurs, per enregistrar.
L'energia que ens uneix i ens fa ser inquietants els uns davant dels ulls dels demés.
Ni t'enenteres.
És la llei de Murphy, la de la cervesa perfecte?
No, d'aquella que diu que quan surts del vagó del tren sempre sortiràs el més lluny possible de la sortida que et va bé.
Milions de camins que fer cada dia, espectatives, ilusions de que suceeixi alguna cosa meravellosa.
Milions de decissions inevitables, avui sento que si vaig per aquest carrer potser viuré alguna cosa sorprenent, que trenqui la meva rutina improductiva.
Em sento frustrada per no ser rendible?
Tindria que ser un híbrid entre dona i màquina.
Una vampira.
Immortal.
El poble, els records de res emocionant, solament pau i tranquilitat.
Una vegada vaig demanar tenir emocions cada día, una
vegada ho vaig deixar tot per trencar la rutina.
Una vegada vaig tenir que tornar a començar, però en realitat sempre segueixes, sempre plou sobre mullat.
Què faré? Continuar.
No vull rendir-me.
Fer tot el que calgui o pugui, i quan no hem quedin forces, descansaré.
Potser la millor sol.lució seria gaudir dels demés, de l'obra dels demés.
Però jo vull seguir creant, o intentant crear alguna cosa.
Uns cerquen la felicitat, i uns altres saben on trobar-la.
Si no troves la felicitat et tornem els diners.
T'agrada conduir? Tú també pots guanyar. Et cuidem.
Encara sento l'ultim petó que m'has fer aquest matí m'entre em pentinaba, m'entre t'enanaves.
T'atreveixes amb els enemics més terrorífics?
Jugar o seguir jugant. Tens cartes amagades? Les vaques del Caserio. Et refíes?
El meu coll ple de senyals, la gent mira extranya.
Jo no m'enrecordava. No et reprimeixis.
Cuines petites, música de tango al ritme de jazz.
Hi ha gent que pensa que el cap solament serveix per pensar.
Hi ha dones que pensen en la suavitat.
Vull un netejador de llengua i dents.
Els meus amics eviten que hem facin mal.
A cada estic començant a utilitzar invents.
Estalviar. No gastar. Zero pressupost. Celebrities. Camarón. Ana Frank. Tabac.
Així et sentiràs més sana i més positiva. Nova temporada de vides anònimes.
Un somni pels teus cabells. Tu ho vals.
Un altre petó. Vull somiar, vull treballar i cobrar, vull viatjar, vull sentir-te.
Bona nit i bona sort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…