Salta al contingut principal

Entrades

La bona sort*

Lleis no escrites. No dibuixis els ulls de qui estimes...el seu contorn t'estarà prohibit... s'escaparà... es tallarà el fil (sense xarxa: de vegades m'atreveixo i em tiro des del trampolí més alt... i penso i crec i em dic: perquè has de pensar aquestes coses!, són només tonteries... potser al pensar-ho existeix - potser si ho explico mor... però cada vegada que he reseguit el meu record d'algú, s'ha desdibuixat a la meva realitat... de sobte... canvis... que denotan una constància de canvi... és segur, i continuat, que tot canviarà... (estic esgotada...bufff..sorpirs... què puc fer? m'ho diuen els números? matricules.... cotxes, un perill a la ciutat... tinc por... i tant!... però ho tinc clar... deixar fluir... estim... el moment... avui he provat de deixar la moto a l'altre banda... una trucada perduda... de bon matí... ets, vols,...escoltar... és increïble la teva llum... ballem? i tant!... de vegades som egoistes... h...

Ser bona persona és bo per la salut.

Hi ha coses que passen i no sabem a què atribuir-ho... Paral.lelismes.Intuïcions que desprès s'acompleixen... Ara es veu que està comprovat científicament (Redes http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100516/redes-ciencia-compasion/773091.shtml) que ser "bona persona", comportar-se amb bondat, amb compassió per nosaltres mateixes i per les demés persones que ens envolten, ens aporta salut orgànica i equilibri mental. Somriure allarga la vida diuen, també. Fer l'amor. Hem nascut per compartir, som éssers socials... i si ens amaguem del altres patirem més del compte i no serem naturalment com hem de ser. Tothom, no obstant, necessita el seu espai. Per pensar, per pair be, per relaxar-se, per fer-la-petar. Però la cosa està en que una persona sola no és persona, és només animal. Actualment tenim tota una sèrie de problemes derivats de la llibertat i la igualtat de pensament, sentiment que hem assolit tots en la nostra illa social ( s'ha de tenir en compte que a Bar...

Què més vols?

Nou any, noves coses, persones... nous estímuls... situacions simulades, somriures... Què més vols? sempre en vols més... optimitza els teus valors, els teus recursos actuals... millora't! massa sentiment, potser... potser... somio que em tenyeixen els cabells, les puntes del serrell... m'he tallat el pel, ja no importa... no importa res de les persones que desapareixen de les nostres vides... paraules perdudes... sentiments morts... m'he deixat la bossa a casa... no em queda gaire benzina, després haure de ficar... he de fer el treball... potser estudiar... mirar la peli aquella... i moren persones, molt sovint, massa... gent de la vida.. la dona que no volia estar amb aquell home... l'home es va quedar amb una altre... el seu hereu... va ser el primer... ... en dir adéu... per sempre... jo també he volgut dir alguns adéus.... ballarem a la platja... somnis... reals... segur... Ahir.. esperant-la ( per que vull... deien a un ba...

sublima

caminant... o esperant... es fa el camí.... no som res més que pols d'estrelles... si tens pors, si tens alguna cosa que t'esgarrapa l'ànima, no et ratllis, no ratllis... troba la calma... respira, escriu, mira al cel, al mar... tot allò que voldríem fer, que fos, que sorgís... per naturalesa, i no surt... tal com ho desitjem, ho imaginem... hem d'acceptar... la situació i si no ens agrada, sortir per on hem entrat... quan puguis, amb estil... sense ferir....te aquests dies són especials... assenyalats, i solen succeir moltes disbauxes per malentesos, per obligacions impossades per la societat... per ser aparentment més feliços... posar bona cara, de persona... celebrar un nou any inventat, en un temps i una hora inventada... creure en coses sense sentit raonable... que és cap d'any i ha ser i de tenir un seguit de coses, que si fos una altre dia qualsevol no caldria... que és festa i s'ha de celebrar com cal? això ens fa pe...

Relaxa't i disfruta*

Seguim pensant i escrivint… Perquè no? Tan fa, que segueixi pensant i escrivint. Divendres 24 de desembre, són les dues de la matinada. Esperava… (No esperis res, pensava, em dèieu a mi mateixa… No cal… no passa res, sí que passa? És que puc triar els meus sentiments? Perquè tot costa mil kilòmetres? No hi ha res per patinar? Cap camí pla? (Ja saps on és el camí pla… Qui sap!, potser seria el més difícil… No m’agradaven els seus llavis trencats… No podia recargolar… No, no, no… Pots estimar qui vulguis… no hi ha res a fer… Picar de mans, de peus… a terra… perquè? M’estimo més somiar… una nit sencera… Allà on estic… miro al cel, miro al cel i el veig… Segueixo pensant i escrivint als meus propis núvols… de clar, de tempesta nocturna… Miro, llegeixo els instants… Allà on vas, el meu cor en un puny… el meu puny.. vull veure’t fluir… Em relaxa… patir per patir, per avorriment.. per no saber què fer… Ens van enganyar amb la primaver...

Una estrella

Dissabte astronòmic. Nadal astronòmic. Dinem. S’ha mort. Un home bo. Un altre. Anem al Quino de Nadal a un hotel de Sabadell, petat de gent. Jo jugo sense apostar diners. És difícil guanyar. Quina anestèsia tan profunda. Al mateix cercle. Esperar, quina hora són? El meu cor. Cent anys de solitud. Cent? És el destí? Feina i amor, i quan ho tens t’avorreixes… Viure sempre de la mateixa manera, com sortir del cercle? Com trencar la barrera de la por? Desitjant, pensant en positiu… Deliberant, intentant no amargar l’existència a qui t’envolta, si tens la sort de que algú t’envolti. Valorar tot el que tens quan ho tens, per no perdre l’oportunitat de sentir-ho com cal en el moment. Però de vegades mires al mar i no el veus… D’altres, les vegades, són les d’estar-me pensant tot allò que sembla un raig de llum, o de tro, que pot fer tremolar l’existència. Fer boira de tot, de cada silenci, de cada carència. Por a agobiar, por a que s’oblidin de tu, d...

DESSIG D’ESCRIURE.

DESSIG D’ESCRIURE. Són una parella, s’estimen. Va a la feina de bon matí amb la ment endreçada entre cinc minuts de carícies de l’altre que es queda fins una hora més tard. A la feina fa el que fa fa temps, potser de vegades s’avorreix, però és entretinguda la cosa, també gràcies a la gent que l’envolta, l’horari i el sou. El cafè segueix estan horrible. L’altre també te una feina tranquil•la amb la que treuen alguns diners per anar de tant en tant de viatge, on sigui. S’estimen, fan l’amor a poc a poc, es fan petons de bon matí, es dutxen a l’hora de tant en tant, veuen pelis al sofà, dinen a restaurants originals, veuen vi, s’emborratxen...volen tenir fills, potser d’aquí a un any. L’altre canta, de veritat, per a cançons pròpies i d’altres, que s’escolten allà on va. El millor és despertar-se cada matí al seu costat. Pinta el seu cos nu, vestit, sense por a que s’escapi. Fotos dels seus ulls a contrallum, de detalls. Video-creacions d’il.lusions de moments instantan...