Passa al contingut principal

inversemblante

los temores son solo fruto del malentendido...
escribe...
o ya no escribe...
¿escribe para ella? o para las lecturas ajenas...
(no te reprimas nunca... no dejes que te repriman...

normalmente las personas más valientes...
caen rendidas, inversemblantemente... ante ineptitudes...
o son abatidas...
por la espalda...
sin defensa alguna...
sin dar pie... a ser escuchadas...

suerte tenemos que les dio por escribir...
y ajenas...

*así el gran Unamuno murió enclaustrado por Franco y sus secuaces sus últimos meses...

"...para vencer hay que convencer, para convencer hay que persuadir con la razón y derecho en la lucha..." Unamuno 12 octubre 1936 
http://www.rtve.es/television/20141003/unamuno-apasionado/1019921.shtml

y así es la vida, muchas veces, injusta...
con las almas más valientes...
incluso mutilada, incluso matada...

por aquellas voces ineptas que por no querer ver volar mariposas...
ajenas...
por no poder volar ellas...
prefieren matar a las otras...

a veces las mariposas se quedan atrapadas en alguna flor...
pasajera...
por más o menos tiempo...

la vanidad suele ser exigente...
pero no menos que el corazón...

sin demora...


así se abren y cierran capítulos...
y sin mirar atrás seguiremos andando...
surfeando... mirando el mar...
¿has visto el mar?

sin abrazos, sin carícias...
soportando el frío que llega...
del viento que está llegando...
the winter is coming...

vivid... aferraos a la vida...
a la espiral creativa...
que nunca se detiene...
ante nada ni nadie...

lo importante bien una sabe lo que es...
lo que cuenta...
y si otros ojos no lo ven...
o no quieren ver...
es  su problema...
o su solución, no ver...
más allá...

el dolor de ver volar a las mariposas...
que nunca revolotearán en tu piel... es sutil...
porque sabes bien que el consuelo es verlas bien libres...
descubriéndose...
ajenas...

ya...

ahora si, ya es pasado...
ahora si, miro a mi lado...
el vacío es más liviano...
al saber de una existencia tan imponente...
y orgullosa estoy de tener la suerte de cruzarte...

y así me alzo, con la mano en mi pecho...
y el alma a los pies de la vida...
ante tan
inversemblante...
*rendición...
(al quizás tener razón, pero no derecho en la lucha...

en el próximo capítulo...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...