Passa al contingut principal

draconidas

recuerdo tus labios...
y esos ojos que al mirar casi hacen daño...

directa hacia delante...
veo y visualizo...
lo que estaba bien ahora está genial...
ella sabe lo que hacer...
a solas nunca discutimos...
y creo que vivo
sintiendo cada sigiloso roce de tu cuerpo...
sobre mi...

con una canción sencilla...

dale la vuelta a la tortilla...
sin banderas, ni fronteras, ni esquinas...

seguro que está bailando...
y ahora siempre miro con los ojos...
del corazón...
tranquilidad...
forever...
con valentía...
todo surge, domina...
y se llenan las sonrisas
sin normas...
me miro en el espejo...
y me vi lo que quiero ver...
de mi...
y de ellas...
y de ti*

a cualquier otra parte...
ver que dices si...
que la luz entra...
entro en tu luz...
tres notas...
blancas...
estaría tan cerca de ti...
se abre el cielo...
bajo tus pies....

*salta...

y todas me miran...
porque hago lo que pocas se atreverán...
pero al final...
todas me amarán...
(del amor inocente y salvaje...

tu vales, yo valgo...
ya no valen más lágrimas...
sueltate el cabello...
maquillandonos...
sin querer, ni desear...
más felicidad de todas...
de las draconidas....

y miré a la noche y ya no era oscura...
era de...
lentejuelas...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina...

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or...

Seguras en la inseguridad constante

Cambia antes de que te cambien... Decía la película aquella tarde noche finisecular... y ese lema lo he repetido miles de veces, muchas veces sin comprenderlo enteramente, aunque a la vez vaya cambiando de significado según el contexto en el que la digas...  Seguras en la inseguridad constante... Lo único seguro es el cambio... Las lesbianas nos hemos acostumbrado a que todo sea inestable e inseguro, que todo se pueda romper o devanecer en cualquier instante, todo es un trabajo estable, una pareja, una amistad de valor... vivir en el caos seguro y constante, en el ámbito sentimental, laboral, de amistades, un día una chica puede ser tu gran amiga aliada y al día siguiente se lía con tu ex tóxica. Todas estamos bailando sobre tablas mojadas en medio de tormentas en el mar, esperando el tsunami que nos ahogue, y en época de crisis, más: no saber si vas a poder pagar el alquiler este mes, cada mes, durante veinte años, te hace vulnerable y arrimarte a cualquier puerto aunque sea nause...